Mataró: Debat sobre habitatge social, realitat i alternatives

Dimarts 14 de novembre, al Centre Cívic de Rocafonda, amb el debat "Habitatge social, realitat i alternatives", organitzat per la CUP, han començat les jornades "Per un Mataró habitable. Alternatives al creixement especulatiu". El portaveu de la CUP, Joan Jubany

ha explicat que el motiu de les jornades és analitzar què està passant

i oferir alternatives viables al creixement desordenat esperonat per

l'afany de lucre de l'Ajuntament, que d'aquesta manera (especulant) pot

cobrir el seu dèficit de finançament.

Fes-t'ho tu mateix/a

Enric Castellà i Jordi Mas van intervenir per explicar l'experiència

del moviment okupa a Mataró. Aquesta alternativa parteix de la idea que

l'habitatge i els espais dedicats a finalitats socials no poden ser una

mercaderia. Van defensar que l'okupació és una bona alternativa per

donar valor d'ús als espais abandonats o buits.Van explicar que

l'alternativa de la "masoveria urbana" (acord per l'ús d'un espai buit

amb el propietari) no va funcionar a Mataró, la qual cosa els va

conduir a l'okupació i al desenvolupament d'experiències d'habitatge i

centre social com La Drogueria, L'Estella i, que actualment, es

concentren en el CSOA La Fibra. Van exposar la sensació d'ofec i de

repressió a la qual els sotmet l'Ajuntament de Mataró, que no només

criminalitza l'okupació sinó que també està penalitzant qualsevol

activitat alternativa que es faci al carrer

L'alternativa del lloguer cooperatiu

Oriol Bota, economista social, va exposar una proposta d'accés

cooperatiu al dret a l'habitatge. Es tracta de constiuir cooperatives

d'habitatge on cada persona associada té dret de lloguer indefinit.

Aquesta proposta, que és inèdita a Catalunya però funciona bé a països

com Dinamarca, trenca la lògica de la plusvàlua associada a la

propietat. Aquesta iniciativa requereix que l'Administració (per ex.:

els Ajuntaments) faciliti sòl, la qual cosa redueix sensiblement el

cost final de la promoció. Després cal que cada soci pagui una entrada

(recuperable en cas de desvincular-se) que podria oscil·lar entre els

15 i els 50 mil euros. Posteriorment, cada soci pagaria un lloguer tou

que revertiria en la cooperativa; és a dir, l'excedent es dedicaria a

millorar la qualitat i les necessitats socials vitals: espais lúdics,

plaques solars, biblioteques, etc.

Segons Bota, el lloguer cooperatiu no exclou a les persones en funció

de la seva renda i promou la cohesió social en el territori, evitant la

formació de guetos. En aquest sentit va criticar les actuals polítiques

habitatge social que impulsen els Ajuntaments, que no tenen mecanismes

d'intervenció públics (cosa que sí passa a França, on l'Administració

sempre té dret de compra en qualsevol transacció) i de control ni dels

habitatges de lloguer públic ni dels de protecció oficial, molts dels

quals es revenen amb diner negre de sota mà i reprodueixen els

mecanismes especulatius .

Hi som a temps?

En el debat es va evidenciar que el mal finançament dels municipal

aboca a l'Ajuntament de Mataró (igual que la resta de consistoris

catalans) a promoure un creixement especulatiu, que densifica la trama

urbana i amenaça les zones agrícola i forestal. Es va posar com a

exemples insostenibles les noves urbanitzacions de Vallveric o Can

Quirze que són inaccessibles a la butxaca de gran part de la ciutadania.

La proposta de lloguer cooperatiu va agradar, però requereix una

predisposició del govern municipal, que sembla difícil que es produeixi

a Mataró. Tot i això, Oriol Bota va emfasitzar que és un model

transformador que genera un alt grau de satisfacció i es va manifestar

convençut que si a la nostra ciutat es desenvolupés s'escamparia com

una taca d'oli, forçant els polítics a canviar de xip.