Mataró: ‘Mai hem de demanar permís per ser lliures’

Nacional

Resum de la presentació de "Cròniques del 6" Dijous 29 de març, a la llibreria Robafaves de Mataró, el periodista David Fernàndez va presentar el […]


Resum de la presentació de "Cròniques del 6"

Dijous 29 de març, a la llibreria Robafaves de Mataró, el periodista David Fernàndez va presentar el seu llibre "Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial". Ho va fer acompanyat de dos membres del col·lectiu del CSOA La Fibra, Enric Castellà i Carolina Rodríguez. L'acte forma part de la setmana antirepressiva "Destapem en cinisme del civisme".


Enric Castellà

va explicar que l'acte es feia dins de les activitats de reflexió,

denúncia i solidaritat de la Setmana antirepressiva, organitzada per

diversos col·lectius socials de la ciutat. Segons Castellà, d'ençà que

a Mataró s'ha aprovat l'ordenança de civisme (2005) "se'ns està

intentant robar el carrer". Les multes (sancions econòmiques)

administratives s'han disparat. Parlem de xifres de milers d'euros, que

obliguen els col·lectius a dedicar gran part dels seus esforços a

plantejar recursos, al·legacions i, en última instància, a recollir

diners.


Carolina Rodríguez, que fou sancionada amb 1.500 euros per

"organitzar" una festa de cap d'any la fàbrica okupada de La Fibra, ha

vist multiplicada la multa i ara l'Ajuntament de Mataró li demana 5.500

euros. És un error tipogràfic? És una casualitat? És repressió!

Rodríguez i Castellà explicaren que les sancions administratives de

l'Ajuntament al no passar per jutjats, són arbitràries perquè

tipifiquen com a delictes situacions quotidianes que no ho són. El més

greu, però, és que no hi ha cap tipus d'independència processal perquè

les al·legacions són desestimades i les persones afectades no són

respectades en la seva presumpció d'innocència. L'Ajuntament (tant

l'alcalde, Sr. Joan Antoni Baron, com el regidor de seguretat, Sr. Ramon Bassas)

només escolta la versió de la policia municipal, que d'altra banda

podria estar actuant de forma irregular, ja que s'ha sancionat –com ha

passat amb el cas d'una cercavila lúdica i reivindicativa que es va fer

a la Riera- sense prèvia identificació i s'han imputat faltes que no es

van cometre arribant a incriminar persones que ni tan sols estaven en

el lloc dels fets. Tot plegat fa pensar que la policia municipal de

Mataró actua i sanciona d'acord amb un arxiu de noms o llista negra.

Justament, aquestes circumstàncies descrites a la nostra ciutat, lliguen amb la investigació duta per David Fernàndez, que en el seu llibre explica l'evolució de les polítiques públiques de repressió contra els moviments socials a Barcelona.

Fernàndez explicà que abans que les tesis neoconservadores (tipus Bush) i de tolerància zero (preconitzada per l'alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani) arrelessin, a l'Estat espanyol el PP

ja havia optat per recuperar "el dret d'emergència", aplicat a la

RFA i a Itàlia durant els anys setanta per combatre la dissidència, i,

curiosament, la doctrina nazi de Karl Schmitt, que es fonamenten en la liquidació total de l'enemic.

El 1996, amb aquest sinistre aparell teòric, l'aleshores delegada del Govern espanyol a Catalunya, Júlia García Valdecasas, creà el Grup 6, fusionant la Brigada Antiterrorista i la Brigada Provincial d'Informació. És un grup policial que fa la guerra bruta contra els moviments socials (pacifistes, antimilitaristes, okupes

o independentistes). Fonamenten gran part de les seves actuacions en la

inflitració i l'alteració de les activitats dels col·lectius, en la

repressió selectiva i, sobretot, en els muntatges medàticopolicials.

La construcció medàtica de l'enemic és la principal estratègia de repressió; d'aquesta manera, s'ha associat l'antifeixisme amb Jarrai, les manifestacions antiglobalització amb la violència indiscriminada, els okupes amb els pijos, etc. Fernàndez, explicà el cas del Sr. Veiret, un ciutadà presentat com a víctima d'uns okupes

desaprensius i que va resultar que en realitat és un propietari de

diverses finques i que ha comptat de la cobertura política de Montserrat Nebrera (PP) i de la premsa d'ordre (La Vanguardia).

Destaca, amb preocupació, el desplegament de la ideologia del "Civisme"

(segons la definició del diccionari: amor a la Pàtria i les seves

institucions), que es presenta com a garantia davant del "campi qui

pugui" que es viu a la nostra societat, però que en realitat ha estat

una excusa per a la repressió silenciosa i selectiva de la població

marginal i de la dissidència política. En el cas de Barcelona, el Civisme

s'ha fet per a defensar un model de ciutat aparador ("la botiga més

gran del món") i de consum per al turisme. Denuncia la doble moral

existent i considera que el veritable incivisme cal cercar-lo en les

persones que cobren nòmines de més de 4.000 euros, que van en cotxes de

luxe blindats, que resideixen en barris gueto per a rics, amb

equipaments luxosos i que viuen a esquenes de la resta de la humanitat

i de l'equilibri ecològic.

Finalment, recordà el recent cas de la jove de Sarrià de Ter, Núria

Pòrtulas, que des de fa unes quantes setmanes, està segrestada en una

presó espanyola en aplicació d'una lògica "guantanamista" orquestrada

pels Mossos d'Esquadra (dirigits per Joan SauraICV). Aquest fet posa en evidència la continuïtat i la vigència dels mètodes del Grup 6,

ara a mans dels Mossos, que no tenen cap problema en fer "detencions

preventives" sense cap tipus de proves. Davant, de tot plegat, David

Fernàndez acabà amb un missatge d'esperança: "mai hem de demanar permís

per ser lliures".

1 d'abril de 2007