Mataró: El model de ciutat a debat amb Agàpit Borràs

Dins les Jornades "Per un Mataró habitable", el debat global de model de ciutat només pogué comptar amb la presència

de l’urbanista Agàpit Borràs, ja que en Pep Riera no hi va poder participar per motius de salut. L'arquitecte Borràs va introduir la seva exposició

afirmant que quan l’esquerra arriba al poder la societat civil es

desmobilitza i a més a més no accepta cap crítica que vingui de la

mateixa esquerra.

Tot seguit, Borràs desglossà els següents punts:

– El Pla Territorial General dels anys 90 està desplegant plans

territorials, que al seu torn han d’enllaçar amb plans parcials i plans

directors. Actualment al Maresme existeix una gran dificultat per

implicar la societat civil en aquest procés.

– El Consell Comarcal està elaborant el Pla Estratègic del Maresme

(baix, central i alt), que segons el seu parer hauria de seguir

l’exemple de l’Alt Penedès on el sector del vi i els ecologistes estan

parlant de qüestions com l’organització territorial: polaritats,

paisatge, plus vàlues, etc. Això no està passant al Maresme, on el

debat –conduït per tècnics- defuig la planificació territorial i la

definició racional d’un sistema de municipis.

– A Mataró la planificació territorial limitada a l’actual terme

municipal és aberrant. El govern de Baron ja parla d’assolir els

150.000 habitants la qual cosa implica un model de creixement que

externalitzi dels serveis bàsics (zones verdes, parcs…). Per tant,

això trenca el sistema dels tres terços (urbà-forestal i agrícola).En

canvi, si s’adoptés un model de creixement centrat en la

internalització dels serveis és obvi que això repercutiria en una

moderació del mateix creixement.

– Destaca, com a fet negatiu, que el sòl és un valor refugi. Això

explica que un 50% dels nous habitatges estiguin destinats a invertir i

no a cobrir necessitats. La qual cosa ens obliga a denunciar

l’estructura econòmica que ho fa possible. Reclama un sistema més

intervencionista, similar al que ja apliquen altres països europeus,

amb les lleis de tempteig i retracte.

– Cal denunciar la fragmentació municipal vigent que impedeix dur a

terme polítiques racionals d’ordenació del territori. Esmenta països

com França, Alemanya o Holanda on es promou la concentració i les

mancomunitats de municipis. Cal anar cap a un sistema urbà, de

polaritats i ordenat per un pla estratègic comarcal, que ens permeti

racionalitzar el territori d’acord amb els paràmetres europeus.

– En referència a la cohesió social, de la qual la llei d’urbanisme en

parla, destaca el fet que Mataró està reproduint acceleradament les

pautes de segregació socials en el territori. Proposa que l’Ajuntament

assigni partides fixes per comprar pisos en els barris en perill de

degradació i barregi població, alhora cal introduir usos de ciutat en

aquests barris.

– Pel que fa al teixit industrial es mostra escèptic, en tant que els

motors econòmics de la ciutat són les promotores immobiliàries i els

concessionaris de cotxes. Per això, reclama sumar esforços entre tots

els municipis del voltant, i, per exemple, projectes de futur com el

Tecnocampus no poden ser concebuts unilaterlament des de Mataró i al

marge de les realitats més properes

En el debat, Jesús Nieto, de l’Associació de Veïns del Centre,

va explicar que el govern de Mataró es mou sota els paràmetres de la

competència entre ciutats la qual cosa ha facilitat que el tripartit de

Mataró s’hagi carregat el sistema dels tres terços (previst al Pla

General de 1996), amb l’aparició de “pastilles” com El Rengle-

Iveco-Pegaso. Ho atribueix a l’absència d’un projecte global, que està

propiciant un desenvolupament polític per “peces”. A més a més destaca

que plana una seriosa amenaça als sectors agrícola (Cinc Sènies) i

forestal (el Turons).

Per la seva banda, Miquel Torner, de l’associació de veïns de

Rocafonda, va destacar que els espais verds i equipaments del barri han

estat conquestes del moviment veïnal, i no pas espais planificats des

de l’Ajuntament. Va concretar-ho amb els exemples “històrics” del

Centre Cívic i l’escola bressol de Can Noè i el recent cas de la Llar

Cabanellas.

En general es destacà la manca de previsió del govern municipal per atendre les necessitats d’equipaments i veus com Antonio Ruiz,

de l’associació de veïns de Cerdanyola, reclamaren una mobilització

ciutadana per exigir un finançament just que no faci dependre

l’Ajuntament de l’especulació.

Finalment, la CUP es comprometé a redactar un document de

conclusions de les jornades i a treballar les propostes que han sorgit

en tots els debats.