Mataro: Visita comentada a l’exposició institucional ‘Mataró millora’

Dijous 28 de desembre, mig centenar de persones han acudit a la

convocatòria de la CUP per fer una visita comentada i crítica a

l'exposició institucional "Mataró millora, millora Mataró".

Xavier Safont-Tria ha destacat el fet que l'exposició s'ha fet sense

participació ciutadana i veïnal i que, talment com si es volgués

convertir la ciutadania en un subjecte passiu davant la planificació

urbanística i, en aquest sentit, ha lamentat la censura exercida pel

govern municipal a la difusió d'un díptic crític elaborat per

l'Associació de Veïns de Cirera. Respecte al contingut de l'exposició,

feta a través d'unes maquetes, ha dit que dóna poca informació, que les

maquetes no s'entenen i resulta impossible distingir quines seran les

zones destinades a indústria, equipaments, habitatge, etc.

 

Per a la CUP, aquesta exposició és autobombo del govern

municipal ja que es mostra una visió fragmentada de la ciutat, hi manca

una visió global que contempli tots els barris i les zones agràries i

forestals. El litoral mataroní són quasi 4 km de llargada, tanmateix es

reprodueix un pedaç inconnex amb la resta de la ciutat, essent difícil

interpretar la repercussió global. Les zones agràries no es mereixen ni

un sol esment, tanta nosa li fa a l'Ajuntament la pagesia?

Juli Cuéllar

ha qüestionat el discurs històric de l'exposició, atès que s'equipara

l'expansió demogràfica actual –producte dels interessos especulatius-

amb les fases de creixement del ferrocarril i del tèxtil: "avui dia no

hi ha motor econòmic, la nostra economia està abocada a la precarietat

del sector serveis i a la riquesa efímera del totxo, per tant, en

relació a d'altres períodes de la nostra història, res justifica el

creixement demogràfic de la nostra ciutat"

Xavier Safont-Tria i Jordi Canal han explicat davant de

les diferents maquetes de l'exposició el fet que el pla general del 96

defineix l'actual estructura de Mataró. Però, l'Ajuntament ha mal

utilitzat instruments com el PAUM per fer una lectura a l'alça i

sobredimensionar la població de la ciutat. Del pla general se n'hauria

pogut fer una lectura no tan agressiva i esponjar més la ciutat.

El nou conjunt que es pretén urbanitzar, que comprèn la Ronda

Barceló, la zona Iveco-Pegaso i el Rengle esdevindrà una de les zones

més ben comunicades de Mataró (accés directe a l'autopista), amb la

qual cosa fa pensar que els habitatges aniran destinats a població que

és expulsada pels preus del mercat de Barcelona. Ara bé, tenint en

compte que el passat pla general en només 6 anys ja va quedar esgotat,

quines garanties tenim que aquest important creixement no quedarà

esgotat igual que el PGO del 96?

Si es segueix aquesta política què farem després? Ens haurem de resignar a hipotecar el poc territori de la nostra ciutat?

No s'explica quins són els equipaments destinats al rengle ni a

l'Iveco Pegaso. No hi ha un càlcul de quines seran les futures

necessitats. Hem de tenir en compte que la ciutat de Mataró arrossega

un dèficit en infrastructures i serveis als ciutadans, com podem

permetre'ns planificar un creixement sense tenir en compte aquestes

mancances?

Quin model de ciutat volen? perquè no hi ha intervencions serioses per

esmenar la concentració en guetos a certs barris. Perquè surten calers

per comprar habitatges en la futura zona del Corte Inglés i no en

surten per comprar pisos i locals a Rocafonda? On són les polítiques

d'esquerres?

Es parla d'una nova escola per a 2.650 habitatges nous, però els

números no surten, si calculem un promig de 1,5 infants per habitatge,

els 4.000 alumnes els haurem d'encabir dins una sola escola? Tampoc no

s'esmenta cap altre servei, tenen programat escoles bressol, i centres

d'atenció primària? Centres cívics?, i teatres?, i…?

Es planteja una nova ciutat que rondarà els 150.000 habitants,

tanmateix, s'ha programat un creixement d'esquenes a la comarca, el

Tecnocampus (d'impacte comarcal) i els nous enllaços haurien de servir

per a definir un model de comarca amb visió supramunicipal.

Les zones i sectors industrials es perden (per ex. Iveco –Pegaso) i les

antigues zones agrícoles, com el Rengle, expropiades i per potenciar

usos industrials, s'han reconvertit en un negoci especulatiu de primer

ordre atès que el Tecnocampus només ocupa una quarta part de l'espai.

En comptes de pisets, inaccessibles a gran part de la ciutadania, no

hagués estat més prudent resoldre mancances d'equipaments i serveis com

ara els sanitaris? En aquest punt s'ha posat com a exemple el

col·lapse de l'Hospital de Mataró que fa evident que la ciutat

necessita des de fa temps un segon hospital.

Pel que fa al turisme és l'altre oportunitat perduda, perquè el

govern municipal aposta per un turisme de sol, platja i iots de luxe

–res que no puguin oferir moltes altres poblacions de la costa. Tot

plegat, és un despropòsit de grans magnituds, si tenim en compte que

s'està destruint bona part del patrimoni arquitectònic tradicional

(per ex.: cases de cós) que ens singularitzava i feia atractiva

la ciutat als forasters. Si no hi posem remei, Mataró serà una ciutat

de gratacels que en comptes d'obrir la ciutat al mar serviran per tapar

les vistes al mar que molts mataronins i mataronines actualment gaudim.

 

Vídeo d'aquesta notícia a CUP Televisió .

---

NOTÍCIES DE PREMSA:

• elpunt.com: La CUP qualifica la política urbanística del govern de Mataró de «presa de pèl» en una visita guiada

• eltotmataro.cat: Gairebé una cinquantena de persones a la visita de la CUP a ‘Mataró millora, millora Mataró’

• capgros.com: La CUP critica la política urbanística del govern en el front de mar