La mobilitat, dret o obligació?

Article d'opinió de la CUP Girona

La nova articulació del territori ha

augmentat considerablement les necessitats de mobilitat. Del dret a la

mobilitat hem passat a l'obligació continuada. Ara, la suposada

llibertat de moviments a les ciutats té un preu.

Aquesta pregunta ens la fem moltes persones; les que

cada matí hem d'arribar a la feina. En un principi la mobilitat es pot

plantejar com un dret de la vida ciutadana. Tothom té el dret de

moure's lliurement pel territori i anar d'un costat a l'altre de la

ciutat, per anar a treballar, a passejar o a divertir-se.

Tanmateix, aquesta suposada llibertat té un preu. A

les ciutats i als entorns metropolitans s'acaba convertint en un

vertader problema, la resolució del qual no és gens senzilla. En

efecte, el moviment i desplaçament de ciutadanes i mercaderies pel

territori té uns enormes costos ambientals i econòmics. Així, és fàcil

de recordar —perquè es repeteixen cada matí i cada capvespre— les

imatges de carreteres col·lapsades, d'avingudes totalment envaïdes pel

trànsit rodat, de carrers col·lapsats d'automòbils.

La substitució de l'antic model de ciutat mediterrània, compacte, ha

contribuït a agreujar aquesta situació. Aquest, el nostre, era un model

que es caracteritzava entre d'altres coses pel baix consum de sòl i la

barreja d'usos en un mateix espai. Aquest model ha perdut pes en

benefici del model anglosaxó del fet urbà; un model ara imperant que es

caracteritza per una extensió del fet urbà pel territori i una

dispersió d'usos de tot tipus: residencials, industrials, comercials,

d'oci…

Aquesta nova articulació del territori ha augmentat

considerablement les necessitats de mobilitat. Del dret a la mobilitat

hem passat a l'obligació continuada. Aquest model extensiu és un gran

consumidor de sòl i molt em temo que l'impacte ambiental i paisatgístic

que genera és irreversible. El problema s'agreuja quan el mitjà de

transport hegemònic és el vehicle privat. La utilització massiva del

cotxe (amb l'equació: una persona, un vehicle) per trajectes urbans i

interurbans no fa més que congestionar la xarxa viària fins a límits

del tot insostenibles.

A Girona la mobilitat obligada de ciutadans i

mercaderies ha convertit la ciutat en un entorn hostil per a vianants i

ciclistes. Els carrers ja no són un lloc segur per a la mainada, que

antigament trobava en carrers i places l'espai d'esbarjo que avui es

troba pres pel trànsit. D'altra banda, la política de deixadesa que

practica l'equip de govern municipal amb temes com els aparcaments

dissuasius no ajuda precisament a resoldre la situació. En tenim un bon

exemple a l'aparcament gratuït del barri de Vista Alegre.

A l'hora de projectar alternatives i solucions cal

prendre decisions valentes i radicals. Al meu entendre és insuficient

aplicar polítiques correctives endògenes.

Es fa necessari anar més enllà i apostar per un nou model d'articulació

del territori i impulsar una nova cultura de la mobilitat, que tingui

en compte l'impacte ambiental, paisatgístic i social dels desplaçaments

interurbans i intraurbans. Caldrà fer un seguiment acurat de les

propostes desplegades per la flamant Autoritat Territorial del

Transport Metropolità. Aquest ens pot ser part de la solució del

problema, però és evident que hem d'anar cap a una nova cultura

responsable i sostenible de la planificació urbanística i la mobilitat

que se'n deriva. Un nou model que tingui en compte factors com les

emissions de CO2 i de sorolls, la congestió dels eixos viaris o la

pèrdua de qualitat de vida de la ciutadania. A fi d'ordenar el trànsit,

necessitem eines de gestió eficients, i per això cal exigir a l'ATTM

que impulsi la redacció del pla director de la mobilitat urbana. A

l'Ajuntament de Girona cal exigir-li, per altra banda, que tiri

endavant un pla de mobilitat urbana. Ambdós instruments són eines

imprescindibles per a la correcta gestió de la mobilitat i per avançar

cap a una nova cultura de la mobilitat basada en criteris de

sostenibilitat ambiental i social.

Creiem que en aquesta nova cultura de la mobilitat, el

transport públic hi juga un paper clau. Per això des de la CUP

proposem, entre altres mesures, redinamitzar l'autobús i la bicicleta,

promovent la gratuïtat per trams i col·lectius en el cas del bus i la

implantació d'un sistema de lloguer gratuït repartit de forma

estratègica en el cas de la bicicleta; així com incentius fiscals per

als ciutadans que optin per aquest mitjà de transport. En definitiva,

cal combinar solucions estructurals amb d'altres de més conjunturals.

Del que es tracta és que la mobilitat sigui un dret ciutadà. Ni una

obligació ni un problema.

Jordi Navarro

Portaveu de la CUP de Girona