NO PASSAREU. Manifest de la CUP per al 25N

Any rere any, cada dia i també cada 25N, dia internacional contra les violències masclistes, des de la CUP treballem per visibilitzar i erradicar la violència que patim les dones i les dissidències sexuals i de gènere, pel sol fet d’existir. 

Aquest 25N el vivim en un context especialment cruent. D’una banda, s’estenen guerres a Palestina o a l’Afganistan on la violència contra les dones també és utilitzada com una arma més. La recent victòria de Trump als EUA fa que el context global, de banalització de les violències, de discursos misògins i masclistes per tots els canals, es normalitzin. Massa sovint veiem com es destapen casos de violència, que operen amb impunitat fins que, entre totes, des del suport, l’organització i la consciència feminista, ho hem denunciat. A més, en aquests casos la dreta i l’extrema dreta aprofita per instrumentalitzar la violència i intenta trencar la solidaritat feminista. Això no ens queda lluny, també als Països Catalans, els discursos de dreta i extrema dreta són presents amb cada cop més força en el nostre dia a dia: a les institucions, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i al carrer. Discursos d’odi i tradicionals que menystenen la violència que patim, que ens volen abocar a l’àmbit domèstic sotmeses, tancades, controlades. 

La violència masclista forma part del nostre dia a dia i no l’entenem de forma individualitzada, sinó que respon a unes causes estructurals i sistèmiques d’un sistema capitalista i patriarcal que es necessita l’un a l’altre per sobreviure. I que ens necessita a nosaltres per reproduir-se. Necessita oprimir i explotar les dones treballadores, i per això ens volen amb por, soles. 

Davant d’aquest context, nosaltres tenim un missatge per tots aquells que estan desafiant les victòries i els avenços del moviment feminista: No passareu. No passareu per sobre els nostres cossos, per sobre el nostre dret a decidir si avortem o no avortem. No passareu per sobre les decisions: sobre si ens hem de vestir d’una manera o d’una altra. Sobre si ens depilem o no, sobre la llibertat de no seguir uns cossos normatius. 

A l’extrema dreta, als masclistes, als qui ens volen callades i atemorides, els diem que no passaran per sobre la nostra vida. Que no ens arrabassaran ni una vida més: ni la nostra ni la  dels nostres fills i filles. I no, no passaran per sobre els nostres drets. El dret d’una vida digna, el dret d’un sostre digne i d’una feina digne. Aquesta onada reaccionària, tampoc passarà per sobre les nostres llibertats sexuals i de gènere, la llibertat de decidir quan, com i amb qui follem. 

Per això aquest 25 de novembre, també, volem dirigir-nos als homes, als que la masculinitat us escou; als que us han educat en i amb la violència per obligar-vos a seguir la norma de gènere; als que us han ensenyat a no tenir intimitat amb vosaltres mateixos i, per tant, a no poder mostrar empatia com a forma d’habitar el món; als que us heu hagut d’amagar per estimar d’altres maneres a cossos diferents; als que heu decidit canviar de gènere i subvertir la norma amb el cost que té; a tots vosaltres, que se us compta com a botxins, i que sense negar que el mandat de gènere de la masculinitat ho incorpora, heu de poder reconèixer que el calaix del gènere, del poder, i de la dominació us fa tant mal com a les vostres companyes, a tots vosaltres, us convidem a aixecar la veu.

No passaran. Perquè juntes, organitzades i en lluita és l’única manera que podem garantir-nos unes vides dignes que paguin la pena viure. I aquest 25N, i cada dia, estem juntes i organitzades, des del moviment feminista com a trinxera. I no pararem de plantar cara al sistema capitalista patriarcal fins que tots els carrers, totes les cases, tots els espais, siguin espais segurs, per totes i tots. 

Aquest 25N seguim organitzades, perquè sabem molt bé que sempre ha estat a través de la xarxa feminista, de la comunitat, de la lluita compartida i el suport mutu que hem pogut denunciar la violència que patim, però que també, en aquests espais és on hem pogut proposar nous horitzons al sistema injust i violent en el qual vivim.