[DPG] PR. 5. Per fer front a la crisi socioecològica

La greu crisi socioecològica que viu el planeta ha empès a centenars de persones i joves als carrers per denunciar la inoperància de les institucions i de la classe política per combatre el canvi climàtic, la desertització, els grans incendis forestals, els fenòmens meteorològics extrems, la contaminació ambiental i la pèrdua de biodiversitat mundial.

El capitalisme s’ha consolidat a escala global a través de l’explotació tant de les classes treballadores com dels recursos naturals. El creixement econòmic només ha pogut produir-se a través del consum de cada vegada més béns naturals, d’energies no renovables, i de la generació d’una quantitat gairebé infinita de residus. En la seva expansió planetària, el desenvolupament capitalista ha superat la capacitat de recuperació de la natura tot xocant amb els límits físics del sistema Terra.

En la segona dècada del segle XXI, les lògiques extractivistes i productivistes han esquerdat el fràgil equilibri ecològic planetari i ens ha empès acceleradament cap a un col·lapse socioecològic que compromet el nostre benestar actual i futur com a humanitat.

Les bones voluntats expressades per governs, administracions i multinacionals en la lluita contra el canvi climàtic no s’han materialitzat en una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, en conseqüència, de la temperatura global. Les conferències, cimeres,  acords i pactes pel clima (entre els que cal comptar el Protocol de Kioto o els Acords de París) han demostrat ser instruments ineficaços en la lluita contra la crisi ecològica i climàtica. En la mateixa mesura, els governs i les administracions autonòmiques, buides de sobirania, han esdevingut elements necessaris per enfortir les polítiques extractivistes i globalitzadores que pam a pam esmicolen i exploten el nostre país fent primar la lògica de mercat per sobre de la natura, les persones i el territori.

Bona prova d’aquesta inoperància ha estat la retallada i el desdibuixament patit per la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, una de les més avançades d’Europa, a mans del Tribunal Constitucional espanyol. A la pràctica, la resolució d’aquest Tribunal no només ha servit l’objectiu de llimar, limitar i retallar la capacitat del poble català de dotar-se d’instruments per fer front als reptes que enfronta, sinó que ha anat més enllà i ha contribuït a blindar els privilegis de les empreses contaminants i garantir el manteniment del model socioproductiu industrial, extractivista i globalitzador del capitalisme que ens aboca a un futur ambientalment incert on les condicions materials de vida de les classes populars dels Països Catalans estan en risc.

Per tot això:

1. El Parlament de Catalunya es reafirma en la Llei 16/2017 de Canvi climàtic, i declara el seu compromís en anar més enllà en l’àmbit de la legislació, i insta el Govern català, i totes les administracions públiques de Catalunya a comprometre’s en les reivindicacions plantejades al voltant de la Vaga General Internacional convocada per al proper 27 de setembre per aturar l’escalfament global i combatre la crisi ecològica i climàtica.
2. El Parlament de Catalunya insta al govern a:
   1. treballar de forma clara cap a un model descarbonitzat restablint la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya retallada pel Tribunal Constitucional, desinversió en la indústria fòssil i implementar els impostos per a les empreses contaminants.
   2. apostar pels biocombustibles locals com la biomassa (estella, pellet o llenya) per a potenciar l’aprofitament i millora dels nostres boscos i la substitució del consum de combustibles fòssils.
   3. aturar la incineració de residus i clausurar les plantes de valoració energètica abans del 2021 així com prohibir l’exportació de residus per la seva posterior incineració fora del Principat de Catalunya.
   4. impulsar el projecte de Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de residus i per un ús eficient dels recursos.
   5. elaborar un estratègia per fer possible un procés de decreixement turístic al Principat de Catalunya i la reconversió d’un model turístic extractivista, contaminant i massiu construït sobre la base de l’acumulació per despossessió, la precarietat laboral i la destrucció de l’entorn natural per un model social i econòmic fonamentat en els drets laborals, la protecció de l’entorn natural i el benestar de les persones.
   6. treballar per un model agropecuari ecològic i de proximitat. Reforçant les xarxes locals de distribució d’aliments i de consum ecològic, preservant l’agrobiodiversitat, abolint els transgènics i creant un banc de terres.
   7. desenvolupar i promoure el sector forestal, com a mesura per prevenir grans incendis i el manteniment del territori, en tant que som un país eminentment forestal i que el PIB que representa aquest sector en el si de la nostra economia és insignificant a dia d’avui. És necessari donar suport al sector perquè es pugui desenvolupar també en matèria de formació, capacitació de treballadors i aconseguir una gestió i producció responsable i eficient. 
   8. fer una aposta real per incentivar econòmicament la gestió forestal sostenible en finques de titularitat pública i privada amb l’objectiu de fer front a l’actual context d’emergència climàtica que té com a conseqüència directa els grans incendis forestals, la pèrdua de biodiversitat, l’abandonament del territori i el despoblament de zones rurals.
   9. valoritzar i estimular l’ús els productes fustaners de proximitat com a mesura per contribuir a l’economia local de les zones rurals i per tal de fomentar les actuacions forestals als nostres boscos.
   10. incrementar les partides pressupostàries destinades a prevenció d’incendis tendint a un equilibri progressiu entre el percentatge destinat a l’extinció (90%) i el destinat a prevenció (10%).
   11. promoure la creació de taules del foc municipals en els municipis que es troben dins de PPP (Perímetres de Protecció Prioritària), enteses com a espais de trobada amb tots els agents involucrats en la prevenció i l’extinció.
   12. garantir la preservació del conjunt d’ecosistemes i espècies del territori i a ampliar la xarxa d’espais protegits i de corredors ecològics, recuperar ecosistemes degradats i crear un bancs de llavors d’espècies resilients.