La claveguera independentista

Nacional

A continuació podem llegir l'article d'opinió d'en Francesc Ribera, Titot, membre de la Candidatura d'Unitat Popular de Vic, en el que ens parla de la […]





A continuació podem llegir l'article d'opinió d'en Francesc Ribera, Titot, membre de la

Candidatura d'Unitat Popular de Vic, en el que ens parla de la relació entre independentisme i municipalisme.


Recordo que fa uns

anys —bastants— l’enyorat Ramon Barnils, en el transcurs d’una conferència, va

ser inquirit per un assistent per tal que expliqués quina era, al seu parer, la

diferència entre una claveguera independentista i una que no ho era.


La pregunta

proposava una reflexió prou interessant: quin és el paper, en l’àmbit

municipal, d’una ideologia com l’independentisme, que sembla que es conforma

sobre la base d’un objectiu d’àmbit nacional.


 


Barnils reconeixia

uns dies més tard, en un article a El Temps (núm. 213, 18 d’agost de 1988) que

no havia estat prou àgil per respondre amb precisió allà mateix, però la

reflexió posterior l’havia dut a una convicció: la claveguera independentista

és la claveguera normal; la que existeix perquè respon a unes necessitats

veïnals sense que la seva existència —ni la seva forma, ni mesura— depengui de

res més.


Les

infraestructures independentistes són aquelles que s’estableixen sense dependre

de les polítiques administratives que es generen a Madrid o a París.


Cal reconèixer que

els nostres governs autonòmics tenen prou competències en la matèria com perquè

fos exagerat assegurar que la claveguera del nostre carrer depèn de l’ocupació

espanyola o francesa. Però si parléssim d’altres infraestructures de dimensió

més gran com la línia de Molt Alta Tensió (MAT), el Tren de Gran Velocitat,

etc. ja ho podríem discutir una estona. Si parléssim d’aquestes

infraestructures trobaríem sobrats arguments per defensar que la seva

construcció respon més a uns interessos de cohesió econòmica i social espanyola

o francesa i a uns interessos econòmics de certs grups empresarials que no pas

a les necessitats de la gent.


Però hi ha altres

tipus de condicionants que fan que tanmateix sí que hi hagi “clavegueres

lliures i independentistes” i “clavegueres dependents”.


Hi ha clavegueres

innecessàries, innecessàriament cares o “reparablement” mal fetes, són les

clavegueres que s’adjudiquen a qui “anònimament” ha fet o sol fer donació

voluntària de fons econòmics a determinades campanyes electorals; aquestes

clavegueres no són independentistes, no són lliures, perquè depenen de les

necessitats del partit que regeix l’ajuntament.


Hi ha clavegueres

que es construeixen gràcies a la sintonia política entre l’ajuntament i

l’administració que pot subvencionar l’obra; aquestes clavegueres no són

independentistes, no són lliures, perquè depenen d’un il·legítim però legal

tracte de favor polític.


Hi ha clavegueres

que es construeixen per a barris sencers de nova edificació, autoritzats amb la

sola voluntat del sanejament temporal de l’economia municipal a base de

contribucions; aquestes clavegueres no

són independentistes, no són lliures, perquè depenen de la mala administració

municipal d’un equip de govern.


Però també hi pot

haver clavegueres independentistes, que no depenguin d’intrigues entre partits,

que no depenguin de favoritismes entre administracions, que no depenguin de

recompenses a mecenes, que no depenguin de la necessitat d’ocultar una mala

gestió. Hi pot haver clavegueres independentistes que responguin únicament de

les necessitats dels veïns, i jo per sota casa meva en vull una d’aquestes.


Us podeu imaginar

l’exemple de la claveguera extrapolat a totes les activitats de política municipal?


Jo

sí, i és per

això que, de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig,

dono el meu suport a l’Esquerra Independentista, a la Candidatura

d’Unitat Popular.




Francesc Ribera 'Titot', membre de la Cup de Vic.


 

12 de gener de 2007