Sirvent: ‘Cal posar-se a treballar perquè el nou model de país posi la vida per sobre del capital’

Bon dia, diputats, diputades, president Torrent, membres de la mesa, president Torra, treballadores del Parlament que esteu fent possible aquesta compareixença. 

 

Lamentem que aquesta compareixença sigui una simple reunió i que no haguem aconseguit habilitar els mecanismes telemàtics o presencials necessaris sobretot en el context en el que ens trobem i en un moment en el que aquesta cambra corre el risc de convertir-se un un simple òrgan gestor de les decisions que es prenen en d’altres instàncies.  

 

Li agraïm però, l’oportunitat que ens dona per fer-li arribar les nostres propostes i preguntes, com a màxim responsable de l’executiu, però també ens agradaria poder-li fer arribar a les diferents conselleries mitjançant la celebració d’una sessió de control que ja en demanat en diverses ocasions. 

 

Volem començar la nostra intervenció analitzant el context actual, perquè estem convençudes de que analitzar el context ens ajudarà a poder trobar les respostes i solucions més adequades. 

 

President, ja fa temps que diversos economistes ens advertien de l’arribada d’una nova crisi econòmica, ecològica i social, una crisi més crua i amarga que l’anterior (de la que encara n’estem patim els efectes).

 

El Covid-19 i la situació d’emergència sanitària ha actuat com un factor desencadenant que ha accelerat l’arribada d’aquesta crisi del sistema capitalista patriarcal. Una crisi sanitària i de cures que per si sola no fa caure una economia forta, però ja fa temps que el sistema fa aigües i aquesta crisi sanitària ha actuat com a detonador. 

 

Aquests dies, com a societat, hem pogut observar les conseqüències de les retallades, el que significa ser dependents dels mercats financers, de la política dels grans esdeveniments o del sector del turisme. Hem observat la manca de sobirania i la manca de voluntat de les institucions per respondre a les necessitats de les persones (la prevalença dels interessos econòmics sobre la vida), les conseqüències que l’habitatge s’entengui com un bé a mercantilitzar i sobretot hem tocat i hem viscut de molt de prop, les conseqüències de les privatitzacions. Privatitzacions de serveis públics que són essencials pel desenvolupament de la vida. 

 

Volem aprofitar aquesta intervenció per agrair públicament a les treballadores de la sanitat l’esforç sobrehumà que estan fent. I tant de bo no l’haguessin d’haver fet però ho han hagut de fer, donant resposta a la manca de tot:

I si en aquesta situació es troben les treballadores, tenim a milers de persones a l’espera: a l’espera que algú els agafi el telèfon, que algú els hi torni la trucada, que algú els pugui atendre o poder accedir a la Prova del Coronavirus. 

 

Fa anys que denunciem que hi ha quatre elements que porten permanentment al límit el sistema sanitari i sociosanitari públic: la confusió entre allò públic i allò privat, la mala gestió, l’infrafinançament i els alts nivells de precarietat laboral de les treballadores del sector.

 

 

Volem un exercici de transperència, volem saber exactament les dades de morts pel Covid-19 per edats a Catalunya. I per comarques. Per què no tenim accés a les dades? 

 

Durant aquests dies també s’ha fet palesa la importància dels treballs de cura, d’envelliment i dependència que desenvolupen principalment dones treballadores, als serveis d’atenció domiciliària, a les residències de gent gran, als centres sanitaris, la importància de la feina que fan les treballadores de la neteja i totes aquelles que treballen amb infants i persones dependents. Treballadores que en definitiva, sostenen la vida i presten serveis públics en condicions d’extrema precarietat, mitjançant empreses privades, com Sacyr, Eulen, Clece, Shers, etc. darrere de les quals s’amaguen senyors com Florentino Pérez, que ja fa molt de temps que juguen i fan negoci amb les nostres vides, amb plena impunitat. Treballs que també desenvolupen principalment dones, sense cap tipus de remuneració i a costa d’una doble explotació, a casa i a la feina. 

 

Quantes resolucions contractuals han iniciat d’ençà de l’inici de la situació l’emergència sanitària, després del que hem vist que està passant a determinades residències de gent gran o amb els serveis d’atenció domiciliària? Ens pot informar de quants contractes han rescindit després de les desagradables imatges que hem vist aquests dies? La gestió privada no és compatible amb una correcta gestió ni amb la dignitat de les nostres àvies, ens ho expliquen cada dies els familiars. Per què el Departament de Treball no fa una intervenció de les residències?

 

President, si s’han de tancar es tanquen i s’habiliten altres espais, però no poden funcionar com ho fan normalment. Per cert, el passat dijous encara no s’havien repartit ni els EPIS, tot i el compromís de la consellera Vergés. La rotació de les treballadores segueix augmentant el risc i hi ha una manca de Proves del Coronavirus, ho saben perfectament. 

 

I és que Sr. President, el sentit comú ha dut a diversos moviments i agents socials i a gran part de la població a defensar amb convicció la importància d’uns serveis públics de qualitat al servei de les persones i no dels beneficis privats de grans multinacionals.

 

És per aquests motius que no compartim les mesures que el seu Govern, el govern de la Generalitat, ha impulsat per fer front a aquesta crisi, perquè són les mateixes receptes que durant la crisi del 2008 van permetre que es matessin persones per  rescatar bancs. Ara cal que les institucions rescatin persones i activitat productiva. La crisi, que la paguin els bancs, l’IBEX35 i el gran capital.

 

Ens preguntem per què en la mobilització dels 1.000 milions d’euros per a autònoms i PYMES qui assumeix el risc és el govern de la Generalitat, mitjançant l’ICF i Avalis, en lloc de traspassar-lo a les entitats financeres que van ser rescatades amb 220.000 milions d’euros públics i que no han tornat els diners que s’havien compromès a tornar.

 

Ens preguntem per què no promouen una banca pròpia i deixen de fomentar els interessos d’aquestes entitats que cada dia fan fora les persones de casa seva. 

 

Per què no concedeixen préstecs a les petites empreses tenint en compte el retorn social i ambiental de la seva activitat productiva, en comptes de seguir fomentant la financiarització i l’economia especulativa?

 

Ens preguntem també per què han optat per declarar una moratòria indiscriminada del pagament dels impostos de la Generalitat sense tenir en compte els ingressos o la capacitat adquisitiva de qui els ha de pagar, en el moment en el que més cal redistribuir la riquesa. Per què no reformulen l’impost de patrimoni per poder redistribuir els recursos existents? Fa molt de temps que els hi proposen i és una mesura possible i viable.  

 

Ens preguntem també President, per què li paguem les nòmines al clan Bagó mentre ell promou ERTOs i acomiada a les seves treballadores. Per què hi ha empreses del sector de la sanitat que estan promovent ERTOs? Per què han optat per seguir premiant a les empreses privades que maltracten i degraden els serveis públics i que posen en risc les nostres vides? 

 

Per què han decidit seguir pagant el sou de les treballadores i REPAGANT el cost del servei a l’empresa sense demanar res a canvi? Si les empreses no ens reparteixen els beneficis quan els tenen per què n’hem d’assumir nosaltres les pèrdues?

 

 

Ens preguntem per què no s’ha intervingut el servei del 061 i el segueix prestant una empresa privada mentre el cost l’assumeix l’administració pública. 

 

Ens preguntem també per què només s’han posat a disposició 160 llits de la sanitat privada per usuaris de la pública, en el mateix moment que s’estan habilitant hotels. Això no té res a veure amb la intervenció dels mitjans sanitaris privats. Per què no nacionalitzen tots els recursos sanitaris i els posen a disposició de l’interès col·lectiu? Calen mesures valentes, les seves declaracions públiques i les del seu Govern es contradiuen amb els decrets i resolucions que promulguen..

 

Sr. President, li fem propostes amb la mà estesa, tenim camí a recórrer per evitar que aquesta crisi no la paguem les de sempre. No hem vingut a qüestionar la seva gestió sinó a proposar mesures que posin al centre els drets i les necessitats del nostre poble, cal revertir les polítiques d’austeritat que ens han dut a aquesta situació. 

 

Quines conseqüències a nivell pressupostari tindran totes aquestes mesures que està impulsant el seu Govern en favor del capital, i el més important, on ens situarem a llarg termini?  Les decisions que prenem avui, les decisions que ja han pres, tindran un gran impacte en el futur. I no compartim les primeres passes que estan donant. Som a temps de donar la volta a aquesta situació, tenim l’oportunitat de refer els pressupostos de la Generalitat que ara prioritzen el pagament del deute i començar des de 0 per convertir-los en uns pressupostos que donin sortida a les necessitats i les reivindicacions populars, que donin forma al pla de xoc social que estan treballant centenars d’actors socials. Li estenem la mà en moments difícils però també estarem atentes i no permetrem que novament s’imposin les receptes neoliberals i siguin les treballadores les que paguin aquesta crisi.   

 

Instistirem fins aconseguir:

 

Seguirem fent front, amb més força que mai, a l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat, defensant la nostra capacitat de prendre decisions per sobre dels grans lobbies de poder i de monarquies corruptes. Ens hi va la vida! I no, no seran els militars qui ens salvin la vida, ni les armes, ni les guerres, sinó un programa de mínims el que ens permetrà gaudir de vides dignes. Per això fem nostres les propostes dels moviments socials i el sindicalisme combatiu i treballarem pel: