L’Onze més massiu dels darrers anys en defensa dels drets nacionals i socials

Desenes de milers de persones van participar a Barcelona dels actes de la Diada més massiva dels darrers anys. Més de 10.000 persones van participar de la manifestació en defensa dels drets socials i nacionals dels Països Catalans convocada per l’esquerra independentista.
 
Un matí farcit d’actes va servir per omplir la diada de memòria i de lluita. Al matí, un acte convocat pel jovent va servir per recordar el lluitador Gustau Muñoz, abatut pels trets de la policia espanyola l’Onze de Setembre de 1978, ara ja fa 33 anys. Seguidament, una manifestació va recórrer el centre de Barcelona per denunciar les retallades socials i nacionals impulsades pel PSOE a l’estat, per CiU, amb el suport del PP, al Principat, i pel PP a la resta dels Països Catalans. La Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista i Maulets van explicar els avenços en el seu procés d’unitat. I una nova manifestació va reivindicar els drets dels catalans i catalanes empresonades per la seva lluita internacionalista.

La manifestació de la tarda, convocada per les organitzacions de l’esquerra independentista i la CUP, va ser un clam pels drets socials i nacionals dels Països Catalans, i va culminar amb un acte polític al Passeig del Born, on Anna Gabriel, en nom de la CUP va anunciar el compromís de treballar per esdevenir “la força popular, d’esquerres, de base i radicalment democràtica que aglutini la voluntat independentista de tot un poble”. En el seu parlament, Josep Villarroya, d’Endavant, va cridar a defensar la unitat dels Països Catalans, i “a organitzar-nos i lluitar per la independència i el socialisme, i per l’enderrocament del patriarcat”.

 

Membres d’Obrint Pas van interpretar una sentida Muixeranga, abans que Pau Alabajos i Meritxell Gené van cantar la Internacional i els Segadors, després que uns encaputxats cremessin a l’escenari un retrat del rei i unes banderes espanyola i francesa.

 

———————————-

Discurs de la CUP a Barcelona

‘Hem de ser, i volem ser, la força popular, d’esquerres, de base i radicalment democràtica que aglutini la voluntat independentista de tot un poble’

Un any més, i ja en son molts, l’esquerra independentista sortim al carrer.

 

Sortim al carrer perquè no volem deixar de commemorar el simbolisme de l’onze de setembre, com tampoc no volem deixar de fer-ho el 9 d’octubre, el 31 de desembre o el primer de maig.

 

Sortim al carrer, també, perquè és al carrer on es guanyen les lluites, és al carrer on es manté el pols de la força popular i és al carrer on es guanyen i es preserven els drets.

 

I és avui, de nou, als carrers de Barcelona, però també als carrers de Tortosa, Reus, Tarragona,  Lleida i  Girona, que l’esquerra independentista manifestem, una vegada més, que som veu, som poble i estem disposats a defensar la llengua, la terra i la seva gent.

 

Enmig de la convulsió dels països àrabs de la cornisa mediterrània, enmig del punt àlgid de la victòria de la classe financera, la dominant, que està guanyant la batalla, enmig d’una Europa orfe de projectes sòlids des de l’esquerra que plantin cara a la ofensiva liberal i conservadora. Enmig d’una Europa que té més representació que mai d’extrema dreta a les seves institucions. Enmig d’un estat espanyol que marca la deriva cap a l’Europa del capital, les classes populars dels Països Catalans, tenim un repte; la unitat popular i la construcció d’una alternativa política rupturista.

 

Els Països Catalans hem de ser referents, com ho hem estat abans, en poder popular. Els Països Catalans vénen de lluny, i per això ja fa temps que construeixen unitat popular: cada vegada que places de viles i ciutats i portes d’ajuntaments d’arreu es converteixen en estol de dones, homes, joves i grans, denunciant la corrupció,  defensant les emissions de TV3 al País Valencià o defensant el català a l’escola.

 

Nosaltres estem construint la unitat popular a cada mobilització;  a favor dels 9 de Palma o dels detinguts a la vaga general del 27 de gener. Es construeix unitat popular a cada concentració, protesta i plantada per parar desnonaments, per evitar el creixement de les instal•lacions nuclears o per evitar el tancament de centres de salut. Així es fa unitat popular, amb la gent que creu en la defensa aferrissada dels drets socials.

 

I la CUP, tenim també el repte de contribuir a la construcció de  la unitat popular, i ho hem de fer, juntament amb tota la resta, bastint un projecte que articuli una força  independentista i d’esquerres als nostres pobles i ciutats, arreu dels Països Catalans..

 

Aprofitant per saludar al centenar de regidores i regidors de la CUP, i a totes les persones que els han fet possibles,  hem de poder aprofitar aquesta força incipient, per convertir els ajuntaments en plataformes de defensa d’un projecte polític independentista radical. Radical per la seva ideologia, per les seves propostes i per la seva cultura política.

 

Hem de ser als ajuntaments per reivindicar el mapa sencer de la nació, per encetar polítiques creatives, també en temps de crisi, per donar suport als nostres encausats, i per mostrar que és possible que hi hagi electes a les institucions, que ho són, per defensar, amb coherència i fermesa, allò que ens ha portat on som: la memòria d’un poble.

 

Els i les nostres regidores, les nostres assemblees, han de convertir-se en plataforma de defensa de pobles i ciutats més sostenibles, més arrelats i on hi hagi més justícia social. Els Ajuntaments han de sentir, de la veu de la CUP, que en aquest país hi ha fitxers policials il•legals, que es restringeixen perillosament els drets amb l’augment del control social, de la videovigilància i del civisme a cops d’ordenança. Que l’índex de pobresa augmenta i que la indignació manifestada als carrers tenia i té, tota la raó de ser, mentre la classe política no es mogui del seu descarat corporativisme.

 

Hem de fer que els Ajuntaments, allà on hi som presents, denunciïn el feixisme, combatin la  xacra de Plataforma per Catalunya, reivindiquin els noms dels nostres, com el de Guillem Agulló, posant-los en els nostres carrers. I han de servir, des del primer dia, fins a l’últim, a un projecte que es diu Països Catalans, i que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

 

La unitat popular ha de ser el veritable subjecte polític de la CUP i hem d’aconseguir que la suma de les voluntats populars i socials ens porti a un marc sociopolític nou. Capaç d’anar molt més enllà del mapa actual dels partits polítics amb representació parlamentària. No volem ser un agent polític més, no volem ser un partit polític més, no volem ser un regidor més,  no volem cap tros del miserable pastís que fa temps que els enfarfega. No volem ser a les institucions al preu que sigui i costi el que costi.

 

Hem vingut per a quedar-nos i volem ser i hem de ser la veritable clau de la transformació social radical i la veritable clau de la lluita independentista. Però els nostres regidors, són encara molt pocs. Hem de poder ser-ne més, perquè ara i avui, encara, només tenim 100 dels més de 15800 electes que hi ha al conjunt del país. I el que és més important, la força social organitzada que volem representar, el conjunt de persones, homes i dones, que lluiten avui per la independència i el socialisme als Països Catalans, encara ha de recórrer un llarg camí per ampliar les complicitats i aliances en el sí del poble, i plantar cara i lluitar contra els nostres enemics. Per això, només la humilitat, la feina ben feta, la coherència i la honesta voluntat de sumar persones, esforços i moviments farà que siguem més i més forts.

 

Volem una CUP forta, perquè també volem una societat organitzada, de base forta; Uns ateneus, uns casals, unes assemblees de joves, unes plataformes de defensa del territori, uns sindicats i uns col-lectius autogestionaris forts. I tots, sumant esforços, multiplicarem la unitat popular.

 

Als nostres pobles i ciutats i al país sencer, hem de ser, i volem ser, la força popular, d’esquerres, de base i radicalment democràtica que aglutini la voluntat independentista de tot un poble.

 

I ja ho sabeu; Potser ens maten, potser se’n riguen, potser ens delaten; tot això son banalitats.

 

Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble. I nosaltres hem escollit. Decididament.

 

Visca la terra!