Per unes escoles bressol públiques i de qualitat

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya menysté el primer cicle de l’educació. Un cicle 0-3 dins l’etapa de 0-6 anys, que considerem essencial i que hauria de formar part del sistema educatiu públic, amb la gestió i el finançament que requereix. El govern de la Generalitat i el Departament d’Educació han eludit durant anys el seu compromís pel que fa al manteniment econòmic dels centres d’educació infantil de primer cicle. Han estat les administracions locals i els ajuntaments dels municipis els que han hagut de fer front a aquestes competències.

La manca de places pel 0-3, que  obliga a crear criteris d’accés als centres, origina greus situacions de desigualtat i manca d’equitat arreu de Catalunya. La gratuïtat de les escoles bressol per als infants de  2 anys, que no ha vingut acompanyada del finançament necessari,  ha agreujat encara més aquest escenari  en l’accés a una plaça pública i de qualitat, a les escoles bressol.

La realitat és que les ràtios actuals comprometen seriosament una bona atenció: Hi ha un nombre desproporcionat d’infants per educador/a, el que dificulta i compromet la seva atenció, a més de perjudicar de forma directa la salut de les treballadores. 

Les escoles bressol públiques i els serveis d’atenció a la infància són necessaris, no només com a element de conciliació familiar, ni com sistema assistencial o com a etapa preparatòria per l’esdevenidor. L’educació dels infants de 0-3 anys ha de ser una prioritat en qualsevol societat avançada perquè la petita infància té necessitats educatives pròpies. Els infants tenen drets inalienables i no són ciutadans del futur, són ciutadans d’ara mateix.

L’accés a l’escola bressol pública ha de ser universal i gratuït. Els espais i els materials han de ser adequats i les professionals hi han de treballar en unes condicions òptimes per poder atendre i educar els infants. En definitiva, cal pensar en l’escola bressol com el primer cicle de l’educació infantil i, per tant, com la base del sistema educatiu, clau pel desenvolupament emocional i cognitiu, no pas com un aparcament d’infants. 

Així doncs, l’educació i el benestar de la petita infància han de ser un compromís polític real amb indicadors de qualitat clars. Un compromís que s’ha de traduir en la creació de més places d’escola bressol, la millora dels recursos i les condicions de les escoles bressol, la dignificació de les condicions laborals de les professionals i l’assumpció de responsabilitats per part de la Generalitat. En aquest sentit, la millor garantia que arreu del País hi hagi un servei universal i de qualitat és avançar cap a l’assumpció de responsabilitats per part del Departament d’Educació.

Per tot plegat, és imprescindible que, en aquesta etapa,

1.- Es vetlli pel bon desenvolupament dels infants. Aquest desenvolupament implica una evolució de les capacitats i competències de les criatures atenent les seves necessitats.

2.- S’estableixin polítiques adequades per la petita infància. La qualitat de l’atenció a la petita infància ha de ser el criteri fonamental que determini models educatius respectuosos i coherents amb les necessitats d’un infant de 0 a 3 anys, essent un dels principals unes ràtios equiparables a les europees.

Cal oferir més places d’escola bressol, amb una dotació de recursos important i unes  infraestructures que responguin, no solament a la necessitat d’aquest augment de places, sinó a les característiques de les criatures que les habiten.

3.- Es garanteixin unes condicions laborals dignes de les treballadores, en  un sector laboral actualment feminitzat i precaritzat. Demanem que s’acabi amb les baixes que no es cobreixen, la manca de suport per atendre els infants amb necessitats educatives especials,  o la manca d’hores no lectives per poder programar i garantir una coordinació entre els equips i els serveis externs.

4.- Es treballi per fer possible una conciliació real i no només laboral que garanteixi un equilibri entre  les responsabilitats professionals i les familiars. Cada vegada són més els espais i  programes públics que es destinen a augmentar el temps que una criatura passa institucionalitzada perquè les seves famílies puguin anar a treballar. Tot això a cost zero per a l’empresa privada, que és la principal beneficiària d’aquestes polítiques.

5.-Cal que la Generalitat assumeixi la gestió del primer cicle d’educació infantil, entenent que això requereix d’un procés de planificació i, mentrestant i de manera urgent, la Generalitat ha de revisar el Decret 282/2006 per definir uns mínims de qualitat, com ara unes ràtios que s’assimilin als estàndards europeus de 4 infants a I0, 6 a I1 i 8 a I2, així com unes condicions laborals dignes de totes les treballadores. 

Les assemblees locals de la CUP i els alcaldes i regidors/res treballarem aquesta primavera, conjuntament amb les treballadores en lluita de les llars d’infants, i amb les famílies organitzades en cada municipi, amb la voluntat d’impulsar les accions mobilitzacions i campanyes en defensa d’unes llars públiques i de qualitat.