Plantejaments i propostes de la CUP en matèria d’urbanisme

Comunicat de Premsa 

La CUP entén que el planejament urbanístic ha de considerar el territori com un conjunt amb diferents graus d’humanització, regulant-ne els límits i assignant-hi diferents usos depenent de les característiques del medi. Els espais naturals s’han d’introduir fins arribar al cor de la ciutat, i els límits d’aquesta han de quedar integrats paisatgísticament amb el seu entorn.

La CUP planteja una ciutat, barri o municipi per a viure i treballar, diversa i compacta, mediterrània, on en cada una de les seves parts pugui mantenir un alt grau de complexitat, amb barreja d’activitats agrícoles, comercials, industrials, de serveis, d’equipaments i residencial. 

Tenint en compte que, mitjançant el Pla General, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen poder municipal real, és a dir, tenen capacitat real d’incidir en l’evolució sense que cap altre estament hi pugui intervenir, cal que des dels ajuntaments s’apliquin amb la màxima rigurositat posibles els principis generals de l’actuació urbanística:d’urbanisme:

–  Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, és adir, utilització racional del territori i el medi ambient

– Participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics i dels particulars,   mitjançant la sessió de sòl i la urbanització/construcció dels sistemes (carrers, zones verdes i equipaments).

–  Publicitat i participació en els processos de planejament i de gestió urbanístics.

El planejament ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diferents àmbits.

Pel que fa a les àrees urbanes, els criteris de continuïtat en els creixements i en l’evolució de les trames ha de contribuir a evitar la formació d’àrees socialment segregades, ja sigui pel baix o per l’alt nivell de renda dels seus residents. 

Cal establir directrius de foment del transport públic, de defensa dels vianants i de l’ús de la bicicleta per sobre del vehicle privat. En aquest sentit s’haurien de plantejar en els nuclis urbans centralitats, amb ús exclusiu per a vianants, amb zones de passeig i assentament d’activitat lúdica i comercial. 

Cal garantir la connexió en transport públic de tots els sectors de la ciutat, especialment de les zones industrials i comercials amb les residencials. Per tal d’aconseguir una afectivitat en aquest sentit, caldria disminuir la dispersió de les zones industrials; a més no és imprescindible que cada municipi tingui la seva.

Cal oposar-se a les zones lúdiques perifèriques (centres comercials, restaurants, entreteniments, etc.), ja que provoqien la desertització de la ciutat. És una desafortunada opció que genera molts problemes estructurals dins de la ciutat, tant a nivell econòmico-comercial com a nivell associatiu. Des de la CUP considerem que cal plantejai-hi alternatives i sistemes de reequilibri que permetin una vida i un creixement cultural, comercial, associatiu molt més harmònics i autosostenibles.

 

Un Ajuntament que vetlli per la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans ha de tenir com a prioritats equipaments, zones verdes i el dret a l’habitatge. En aquest sentit, la política de sòl ha de permetre desplegar alguns projectes urbanístics estratègics. Per això caldrà: 

–Oposar-se a la venda de sòl públic i tendir a augmentar-ne la quantitat disponible.

–Arribar a acords amb la propietat per tal de definir les actuacions urbanístiques vetllant pel seu màxim rendiment social.

–Elaborar un pla estratègic municipal per a l’habitatge on s’haurà de definir la política del sòl a utilitzar des de la institució, així com, la política administrativa (impostos, ajudes, etc.) a desenvolupar. També s’hi hauran de definir les diferents  tipologies d’habitatge protegit; habitatge de protecció oficial.

 

Pel que fa a l’habitatge, la CUP considera la política que augmenta l’oferta de sòl urbanitzable i urbà no s’ha traduït amb una disminució del preu d’aquest bé de primera necessitat, sinó que  ha continuat augmentant fins a límits insostenibles, raó per la qual caldria: 

– Actualitzar el cadastre amb certa regularitat i aplicar l’IBI amb tota rigorositat, alhora que es subvencioni l’impost per a la primera residència.

– Canviar la política de subvenció a la compra de l’habitatge per la de suport a aquelles persones amb baix poder adquisitiu perquè accedir-hi mitjançant la compra o el lloguer.

– Diferenciar entre dues tipus d’habitatge de protecció oficial: d’una banda, el destinat a les classes socials mitjana-baixa, és a dir, habitatge amb un preu marcat per les administracions però amb un cert cost econòmic per a l’adquiridor. I l’habitatge social; i d’altra, el destinat a les classes més baixes que no poden arribar als costos de l’habitatge de protecció oficial.

– Vetllar per aconseguir un parc d’habitatges de lloguer de baix cost.