Prou col·lapse a Rodalies, mesures d’emergència i governança al servei de la gent

El passat 27 de gener, alcaldies i electes de la CUP vam fer un faristol al Parlament per denunciar la situació insostenible de Rodalies i exigir respostes immediates. El que viu cada dia la classe treballadora, estudiants i gent gran no és una mala ratxa: és un col·lapse estructural que afecta drets bàsics, economia local i cohesió territorial. Per això vam portar propostes concretes i una idea clara: el tren ha de ser un servei públic digne, fiable i segur.

Des del municipalisme, vam reclamar un pla d’emergència que actuï sobre el que la gent pateix quan hi ha incidències: quedar tirada, desinformació i manca d’alternatives. Cal un protocol únic d’informació (clar, verificable i actualitzat) i serveis alternatius garantits quan hi hagi talls o avaries greus. I cal que es reforci el personal i l’atenció a peu d’estació, perquè la gestió d’una crisi no pot recaure sobre les usuàries.

També vam posar el focus en el que sovint queda ocult fins que passa una desgràcia: el manteniment i la seguretat. Vam exigir una auditoria independent, un pla de manteniment preventiu amb calendari públic i canals de coordinació reals entre administracions i ajuntaments per detectar i resoldre punts crítics abans que esclatin. En un context d’episodis climàtics cada vegada més extrems, calen protocols que protegeixin la gent sense normalitzar la paràlisi.

Què exigim?

• Pla d’emergència de Rodalies: alternatives de mobilitat garantides i activació ràpida quan el servei cau.
• Informació clara i única: fi a la desinformació i als missatges contradictoris.
• Manteniment i seguretat: auditoria, prevenció i execució urgent als punts crítics.
• Governança i recursos: coordinació efectiva i inversions prioritzant el servei quotidià, no la propaganda.

Rodalies és una infraestructura vital per a milers de vides cada dia. No acceptarem que el país funcioni a base d’incidències, excuses i desinversió. Continuarem pressionant perquè la mobilitat pública sigui un dret, i perquè el territori deixi de pagar el cost d’un sistema que no posa la vida al centre.