Què està passant amb la DGAIA? 

Intervenció de Pilar Castillejo al faristol del Parlament:

Hi ha hagut molta escenificació per part dels grups parlamentaris al voltant de la gestió de la DGAIA. Per què parlem d’escenificació? Creiem que té molt poc sentit que els mateixos grups que han decidit impulsar la comissió d’investigació siguin els responsables de la mala gestió.

És important dir que no estem parlant d’un cas aïllat, no estem parlant d’un cas concret, sabem del cert que la DGAIA tenia informació: que es podien reproduir molts més casos, que l’escapoliment de nens i nenes es produïa de manera habitual, que no hi havia control, que no tenien eines per controlar tot això i què els passava als infants quan eren fora, que era molt probable que es produïssin casos d’agressions sexuals o d’intercanvi de relacions sexuals amb menors. La DGAIA tenia coneixement de tot això, perquè hi ha una resposta de la Síndica de Greuges, fent recomanacions concretes de com se podia solucionar. 

Davant d’aquesta situació, les declaracions que va fer ahir la consellera, creiem que són necessàries, però no suficients. La consellera diu que es personaran en la causa. És necessari, però no n’hi ha prou, cal, a més a més, depurar responsabilitats. Qui són els responsables d’aquests casos tan greus? La consellera va dir que hi hauria total transparència en aquest cas. Insuficient. Cal transparència en tots els casos. Veiem que a la DGAIA estan passant moltes coses i necessitem transparència en tots els casos, no en un de particular. I també va dir que s’estudiarien tots els protocols. Insuficient, no n’hi prou amb revisar els protocols. Cal un repensar profund del model de la DGAIA. Cal una reformulació de tot el model de protecció a la infància i a l’adolescència.

En l’informe 3-2024 es veu clarament, a banda de què la contractació no és del tot correcta, que hi ha un increment desproporcionat de la despesa amb els casos d’atenció a la infància i a l’adolescència. El que dos anys abans costava poc més de 5.000 euros, dos anys després ja costava 50.000. Existeix un traspassament de diners públics a mans privades de manera il·lícita, amb fundacions, amb empreses que portaven la gestió de tots aquests casos de la DGAIA. Tota la DGAIA està funcionant amb una gestió indirecta, a través de fundacions, a través d’empreses i n’hi ha algunes que s’estan enriquint d’aquesta gestió. 

No podem oblidar que aquest cas concret de la nena, i tots els altres casos que sabem que la DGAIA, passen en aquest context de manca de control, de demanda d’inspecció, d’enriquiment, d’increment de costos i d’enriquiment d’empreses que ho estan gestionant per la seva banda. Per això, nosaltres, en aquest sentit, vam demanar amb Comissió de Drets Socials i Inclusió, la compareixença, no només de càrrecs polítics i tècnics de la DGAIA, sinó també, de les gerències de totes aquestes fundacions implicades en els casos que s’està investigant Antifrau. Creiem que, si de veritat es vol saber la veritat, seria important que totes aquestes compareixences que ha demanat la CUP passessin a ser prioritàries.

Creiem que el que és imprescindible és poder canviar aquest model, per poder saber la veritat, per poder que aquesta veritat ens condueixi a la justícia, el que cal és anar més enllà d’aquestes investigacions i promoure una llei de protecció del menor. La CUP és el que farem, impulsarem una llei de protecció al menor per garantir que realment estem protegint-lo. No n’hi ha prou en comissions d’investigació amb conclusions que després queden en paper mullat. Estem vivint un moment molt difícil, on és mercantilitza absolutament tot, ho vam veure amb les residències i ara estem ho estem veient amb la DGAIA. S’està mercantilitzant la protecció de la infància i l’adolescència.