Que la guerra no la paguin els de sempre

L’escalada del conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran no és un fenomen llunyà, sinó una realitat que ja impacta les llars catalanes. Les seves conseqüències es tradueixen en una inflació creixent que encareix el carburant, la factura de la llum i del gas, així com els aliments.

Davant d’aquesta situació, la CUP ha presentat a la Generalitat un document amb vint propostes per evitar que, una vegada més, sigui la classe treballadora qui assumeixi els costos d’una crisi que no ha provocat. Les mesures plantejades parteixen d’una premissa clara: les conseqüències d’aquesta crisi no poden tornar a recaure sobre els mateixos de sempre.

Les vint mesures s’articulen en quatre àmbits: inflació i cost de la vida, energia i subministrament, estructura econòmica i comercial i protecció a les persones. Del conjunt de mesures, la CUP en destaca tres sobre les quals ha demanat compromisos explícits al Govern:

1. 1. El topall de preus als carburants, l’energia i els productes essencials d’alimentació; 
2. 2. La revisió, control i sanció de la inflació induïda per beneficis empresarials extraordinaris; 
3. 3. La moratòria de desnonaments, la congelació dels preus del lloguer i la pròrroga dels contractes vigents.

La CUP reclama que el Govern exerceixi les seves competències pròpies amb determinació, sense esperar les directrius de Madrid ni de Brussel·les. El país té capacitat legislativa i majories suficients per tirar-les endavant. Les crisis recurrents —guerres, pandèmies, aranzels, disrupcions econòmiques globals— evidencien que Catalunya no pot permetre’s improvisar cada vegada. Com a nació, ens hem de dotar d’un Pla Nacional i Social de Resposta a les Crisis: un marc preestablert de mesures, competències i recursos que activi de manera àgil i coordinada quan arribi la propera emergència. No té sentit tornar a començar de zero cada vegada. Si som país, hem d’actuar com a tal.

Finalment, al fons de totes les mesures hi ha una posició política clara: no és possible dir «no a la guerra» des de l’OTAN. Per la CUP La sortida de l’aliança atlàntica i la desmilitarització progressiva apareixen com a horitzó estratègic necessari per sortir del cicle de crisis recurrents i construir un món sense guerres.