Reforcem el camí vers la Unitat Popular!

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa

núm. 38 ]

 

Acabem d'encetar

un any ple de simbolisme, atès que es compleixen tres-cents anys

de l'ocupació militar de València i Lleida. Sens dubte,

aquesta data simbòlica esperonarà alguns sectors polítics

i cívics a organitzar campanyes de sensibilització nacional.

L'Esquerra Independentista, però, s'hauria de plantejar un objectiu

més a mitjà termini: els propers vuit anys han de servir

per posar els fonaments imprescindibles que permetin assolir la independència

en una fase posterior.

Per assolir aquest objectiu calen com a mínim

dos requisits. D'una banda, és necessari, a mesura avanci el

conflicte amb els Estats imperialistes ocupants, siguem més persones

les que anem sumant a les files del projecte polític de l'Esquerra

Independentista.

D'altra banda, resulta indispensable, però,

emplaçar amplis sectors de les classes populars favorables al

dret d'autodeterminació dels pobles, malgrat que no siguin independentistes

estrictament. D'aquesta manera sumarem més forces a la lluita

col·lectiva per emprendre el combat necessari. Per tant, és

ineludible estructurar, reforçar i organitzar un moviment per

l'Autodeterminació dels Països Catalans, tot recollint l'esperit

de l'11 i el 18 de febrer de 2006.

 

Tanmateix, no podem obviar que la lluita pel nostre

alliberament és global. O sigui, a partir de l'autoorganització

de les dones, dels i les treballadores, etc. hem d'avançar en

el sentit de soscavar les bases polítiques, ideològiques

i econòmiques del capitalisme, tot creant les bases per a construir

aquest futur més lliure.

Aquesta és una tasca de fons que a hores d'ara

passa per la construcció d'un moviment d'Unitat Popular, l'avançada

del qual està donant fruits en un seguit de viles i ciutats del

país. Perquè el proper mes de maig hi haurà diferents

candidatures que esdevindran localment el referent polític del

projecte de la Unitat Popular, és a dir, recolliran els anhels

dels sectors més conscients de les classes populars de transformar

la realitat.

Ara bé, l'objectiu fonamental dels propers

mesos no és tenir uns quants regidors més (encara que

tant de bo se superin les previsions), sinó augmentar la solidesa

política i organitzativa d'aquests embrions d'Unitat Popular

que són les CUP. Creiem que les diferents candidatures, tant

les que preveuen que obtindran representació com les que ja saben

que no n'obtindran, no haurien de perdre mai la perspectiva que l'important

és aconseguir que l'endemà de les eleccions les diferents

CUP estiguin millor organitzades i cohesionades políticament

i que nous sectors s'hi hagin afegit o apropat. O dit altrament, si

l'horitzó es fixa exclusivament en els resultats s'estarà

desviant el projecte cap a l'electoralisme estèril.

Dins aquesta perspectiva de reforçament organitzatiu

i polític, fóra bo que, tal com ha proposat Francesc Ribera

"Titot" ("Apadrina una CUP"), les i els militants

independentistes que viuen en municipis on no hi ha CUP col·laboressin

activament amb les que tinguin més a la vora. Manllevant l'expressió

de Titot, es pot dir que apadrinar una CUP en els propers mesos és

una bona manera de contribuir a vertebrar el moviment d'alliberament

global que volem construir.