Reus: La CUP creu que el debat sobre els impostos ha d’anar sobre la seva orientació social

La CUP creu que el fet de pujar o abaixar els impostos,no és la qüestió. La CUP de Reus considera que el debat entorn la modificació dels impostos té un caràcter altament electoralista i que la qüestió central no és si s’apugen o s’abaixen els impostos, sinó l’orientació social d’aquests impostos, la destinació d’aquests diners i els serveis públics que rep la ciutadania.

Avui, al ple municipal de l’Ajuntament de Reus, s’ha debatut la modificació de la taxa d’impostos per al proper any 2011. L’alcalde de la ciutat, el senyor Lluís Miquel Pérez Segura, ha anunciat que a la pràctica, els impostos que paguem els i les ciutadanes es mantindran iguals que l’any anterior. Des de la CUP de Reus considerem que darrere d’aquestes declaracions s’amaga un intent de desviar l’atenció sobre el debat real entorn la qüestió pressupostària, així com el caràcter electoralista d’aquestes declaracions. Unes declaracions més properes a un anunci d’una empresa que rebaixa les seves tarifes als i a les seves clientes, que no pas, d’una institució pública que ha de vetllar per cobrir les necessitats i representar els interessos de la ciutadania.
 

Des de la CUP de Reus, considerem que el debat real sobre la qüestió pressupostària no gira entorn si els i les ciutadanes haurem de pagar més o menys impostos aquest any que inaugurarem d’aquí poc, sinó qüestions més profundes que són les que donen un vertader sentit a les taxes impositives.
 

1.- La primera qüestió que ens plantegem respon a la naturalesa dels serveis que ofereix l’Ajuntament a la ciutat. D’una banda, amb els nostres impostos es financen les empreses municipals de gestió privada –cal recordar que 2/3 parts del pressupost de l’any passat anava destinat a aquestes empreses–, mentre que, després, el i la ciutadana ha de pagar per disposar dels serveis que aquestes empreses ofereixen, algunes d’elles, en règim de monopoli i amb quotes a nivell de mercat. En aquest sentit, es produeix la paradoxa que la ciutadania paga dues vegades per un servei que és gestionat de manera privada i que, a més, no ha de retre comptes a la ciutadania de la gestió que ha fet amb els diners públics. Des de la CUP de Reus apostem un cop més per la remunicipalització dels serveis públics, per tal que ofereixin un servei més eficaç i universal, així com, millorin les condicions laborals dels i de les seves treballadores i tinguin una gestió més transparent.

 
2.- La segona qüestió que ens plantegem és la qualitat dels serveis que rebem per part del Consistori i de les seves empreses municipals. Actualment, la taxa impositiva que estableix l’Ajuntament de Reus és de les més altes del Principat. Mentre que la qualitat dels seus serveis, així com la seva cobertura i diversificació, no destaquen en la mateixa proporcionalitat. Des de la CUP de Reus creiem que els impostos que paguem els i les ciutadanes han de ser gestionats d’una manera més eficaç i eficient, com també, que cal que l’Ajuntament millori la seva oferta de serveis a la ciutadania. No pot ser que una ciutat de més de 100.000 habitants, només disposi d’una biblioteca municipal, que no disposi de cap piscina reglamentària, que tingui tantes poques places de llars infantils, que tingui tantes poques places de residències geriàtriques…

3.- La tercera, i darrera, qüestió que ens plantegem és el criteri i el sistema de cobrament d’impostos. De la mateixa manera que hi ha sectors de la població que tenen més necessitats que altres i, per això –tot i la demagògia xenòfoba d’alguns partits– necessiten una major cobertura social, també existeixen sectors de la ciutadania que disposen d’uns ingressos i un patrimoni desorbitants. A Reus, la desigualtat social és un fenomen que va en augment any rere any. Des de la CUP de Reus considerem que la política d’impostos és clau per resoldre la creixent desigualtat social a la ciutat i que cal reorientar els criteris que se segueixen, per tal d’augmentar la pressió fiscal sobre els sectors socials que estan per sobre del llindar de la riquesa, i establir taxes que resolguin altres problemes socials com l’accés a l’habitatge o els efectes negatius al medi ambient.