Terrassa: Habitatge, informar per a poder debatre

Nacional

De cara al proper Ple del 22 de febrer, des de la CUP de Terrassa hem entrat una moció reclamant un estudi sobre la situació […]



De cara al proper Ple del 22 de febrer, des de la CUP de Terrassa hem

entrat una moció reclamant un estudi sobre la situació de l'habitatge a

la ciutat. Es tracta d'un emplaçament als partits presents al

Consistori per tal que s'aprovi la realització d'un estudi sobre els

habitatges buits i l'estatus d'aquests al respecte (antiguitat, si es

troben ocupats alguna part de l'any, estat dels edificis, etc). Amb

aquesta proposta pretenem que es facin públiques unes dades que gran

part dels i les terrassenques volen conèixer i que, de fet, considerem

que és una informació que l'Ajuntament té l'obligació de recollir i fer

pública.


Cal recordar que les dades més recents al respecte corresponen a l'any

2001 segons el que consta a l'Institut d'Estadística de Catalunya

(Idescat), on es xifren en 13.760 les llars vacants. Entenem, doncs,

que no estem fent una petició irrealitzable ni demanant amb aquesta

proposta res que sigui impossible, car o demagògic. Estem demanant

solament informació, en base a la qual creiem que es podria conduir un

debat públic al voltant de la qüestió de l'habitatge i les possibles

mesures a adoptar. Si més no, la nostra voluntat seria que es pogués

celebrar aquest debat.

La moció, alhora, va en el sentit de demanar el reconeixement del que

és un dels principals, per no dir el principal, problema o preocupació

dels i les terrassenques. Problema que, cal dir-ho, no es pot

solucionar solament actuant a nivell de municipi, però que en tot cas

és a nivell del nostre municipi per on cal començar. I cal recordar que

en l'àmbit de l'urbanisme és una de les àrees en que l'Ajuntament té

més competències.

Una altre aspecte a tenir en compte a l'hora de parlar d'habitatge és

la construcció desmesurada que s'està duent a terme al municipi, i que

la CUP vam criticar al darrer Ple. Aquesta construcció està desfigurant

la fesonomia del municipi i creiem que s'utilitza, sota el discurs de

la suposada construcció d'habitatge públic, per a afavorir determinats

sectors financers i constructors que per profit propi utilitzen la

construcció per a extreure grans guanys inversors.

En aquest sentit, en resposta al Sr Aran, volem dir que respecte al que

va afirmar en el darrer Ple en resposta a la moció de la CUP la

construcció d'habitatges protegits a Terrassa no supera el 30%, un

percentatge certament elevat si es considera en relació a d'altres

municipis catalans, però que amaga el fet que darrera aquesta xifra més

del 70% dels habitatges que es construeixen són per al benefici

d'immobiliàries i constructores. Però és que a més, també cal tenir en

compte que d'”habitatge social” (més barat que el de protecció oficial,

per a persones amb molt escassos recursos) se'n construeix a Terrassa

ben poc, alhora que els de “protecció oficial” tenen uns preus que

freguen els preus de mercat.

Mentrestant, aquests dies es celebra el judici als 32 inculpats arran

del desallotjament de la casa ocupada 'Kork III'. Una casa que va estar

abandonada durant vint anys i que des que es va desallotjar a la força

el 1999 no és res més que un solar buit i desaprofitat. En aquesta

societat certament les diferències de tracte són ben diferents segons

si es tracta d'inversors que destrueixen l'entorn natural i especulen

en benefici propi, o es tracta de gent jove que no té recursos per a

emancipar-se comprant o llogant una casa.





Candidatura d'Unitat Popular


[email protected]


www.terrassa.cup.cat

8 de febrer de 2007