Vallès Occ: Les CAV debaten sobre els Drets civils i polítics al País Basc

En primer lloc es va visionar el documental “La ventana rota”, produït

per l’Escola de Cinema de Catalunya, que recull testimonis de diversos

joves que han estat detinguts acusats de formar part de l’entorn d’ETA

i d’algunes mares, que relaten la duresa de les detencions i els

interrogatoris emparats en l’aplicació de la llei antiterrorista, així

com els efectes econòmics i psicològics de la política de dispersió de

presos.

El documental recull també les opinions del jutge Joaquin Navarro, que

denuncia la negació de la presumpció d’innocència, les estratègies del

dret d’excepció i l’aplicació de la doctrina de la finestra trencada,

és a dir, que s’aplica la màxima duresa contra els que trenquen una

finestra amb la justificació de què si no es fa així algun dia podrien

acabar matant. Navarro també reclama sentit comú i conclou que només és

possible una solució negociada.

A continuació van intervenir el professor de la UAB i membre de la

diàspora basca de Barcelona, Jon Elordi, i el periodista i membre del

Grup de Periodistes Ramon Barnils, Humbert Roma.

Jon Elordi va fer una aproximació a la situació quotidiana de molts

joves bascos, que viuen la continua imposició de la ciutadania

espanyola i la negació de la identitat basca. També va incidir en les

dificultats existents ara com ara en l’àmbit de l’acció política

pacífica, perquè la Llei de Partits fa gairebé impossible crear un

partit a les persones que no s’identifiquin amb les opcions polítiques

establertes. Qualsevol persona que provingui d’una candidatura que hagi

estat considerada il•legal, ja està “contaminada” i neutralitza les

possibles noves candidatures.

Per últim, Elordi va explicar que s’està ampliant la interpretació

del delicte de terrorisme a tot allò que no combrega amb el règim

centralista, de manera que ja es parla de “terrorisme pacifista” o de

“terrorisme inconscient”, que es considera sospitosa qualsevol persona

que tingui com a objectiu l’alliberament nacional del País Basc, encara

que hagi expressat la seva oposició a la lluita armada i ho vulgui

assolir per la via política.

Humbert

Roma va començar la seva intervenció referint-se al darrer informe de

la Comissió de Drets Humans de la ONU, fet públic el passat mes

d’octubre, en què s’alerta de què l’Estat està utilitzant el concepte

de terrorisme d’una manera massa àmplia que pot implicar la violació de

diversos drets, així com de la manca de llibertat d’expressió i

nombroses referències a pràctiques de tortura. Va parlar de la

complexitat del conflicte, en què després de la treva es va tornar a

aplicar una lògica militar, en què només serveix la derrota de l’enemic

i no hi ha mesura per a aquest objectiu. Per tant, no s’arriba a

l’arrel del problema, que és la llibertat d’un poble per decidir.

A continuació va fer un recorregut pels diferents processos legals

contra l’esquerra abertzale, especialment contra col•lectius de joves,

i contra entitats, empreses editores, mitjans de comunicació com ara

Egin, etc. i fins i tot contra les Gestores Proamnistia, que actuen com

a interlocutors de les associacions pels Drets Humans.

L’acte es va tancar amb un col•loqui amb diverses intervencions del

públic assistent en el que es va posar de manifest la croada de l’Estat

espanyol més enllà de la intervenció contra la lluita armada i que

afecta als drets individuals i col•lectius fonamentals del poble basc,

com són els drets de pensament, d’expressió, d’acció política i de

representació.