Vilanova i la Gelrú: «Política de poca volada»

El ple municipal ordinari del passat sis de juliol va servir per

calibrar quin és el nivell actual de la política vilanovina. De bon inici,

crèiem que en una sessió plenària es confrontaven idees i diferents

perspectives. Pensàvem, en definitiva, que s’estimulava el debat.

Dissortadament, però, ja comença a ser habitual que cada ple municipal

esdevingui alhora punt de partida i punt d’arribada, sense que s’assenyalin

matisos que vagin més enllà de les formes o d’allò que hauríem d’entendre com a

anècdotes sense transcendència.

Durant l’últim ple de juliol, alguns regidors i

regidores del nostre consistori ens van oferir prou raons per creure que la

política vilanovina és de ben poca volada: com es pot explicar que la idea d’un

Consell Municipal de Cultura fos enllestida en un parell de minuts, i un tema

menor com el canvi de zones de càrrega i descàrrega ocupés bona part del

desenvolupament del ple? 

Abans de referir-nos a l’apartat de mocions,

considerem del tot necessari referir-nos a un dels punts dels dia, vinculat a

l’aprovació dels convenis amb les entitats Parròquia de Sant Joan Baptista,

Església Evangèlica Filadèlfia, Associació Cultural Islàmica i Església

Evangèlica Pentecostal Emmanuel. En aquest sentit, la CUP s’abstingué

responsablement en el moment d’aprovar la cessió durant 50 anys de terrenys de

titularitat pública a les entitats religioses i culturals esmentades:

d’entrada, pensem que aquestes actuacions públiques no són justificables, ni

igualitàries, atès que la ciutat no va sobrada de terrenys de titularitat

pública, i aquestes cessions creen tot un precedent. De tota manera, també

entenem que la religió agrupa una bona part de la nostra població i que votar

negativament hauria creat un greuge comparatiu amb d’altres actuacions passades

de la mateixa tipologia. A més, som conscients que actualment algunes

d’aquestes agrupacions acullen comunitats d’immigrants que, habitualment, no

acostumen a demanar grans coses i necessiten un espai cultural que hem

d’entendre com un actiu i un repte per a la convivència entre els ciutadans de

Vilanova i la Geltrú.

Quant

al capítol de mocions, la

Candidatura d’Unitat Popular en va presentar tres,

relacionades amb la zona d’aparcament de l’hospital comarcal de Sant Camil, un

Consell Municipal de la

Cultura a la nostra ciutat i el rebuig a la construcció d’una

incineradora a Vallcarca. La primera de les mocions és una conseqüència directa

de la situació deficitària de la sanitat a la nostra comarca, atès que trobàvem

del tot injust que els ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú, a més de patir les

conseqüències d’aquestes mancances sanitàries, haguessin de patir-ne també

alguns greuges. Amb el suport unànime de tots els grups municipals, la moció

insta al Consorci Sanitari del Garraf a definir les tarifes de l’aparcament,

garantint-ne la gratuïtat en determinats casos (servei d’urgències o

treballadors del centre hospitalari).

La

segona de les mocions, que defensava la creació d’un Consell Municipal de

Cultura a la nostra ciutat, és una de les mocions més ambicioses presentades

fins ara per la CUP.

Preteníem obrir la cultura vilanovina a la reflexió

estratègica sobre una política de la cultura que ha dut Vilanova i la Geltrú en l’actualitat a

esdevenir una ciutat culturalment deficitària, però l’equip de govern es va

tancar en banda, la qual cosa lamentem perquè la nostra cultura no és

mereixedora d’aquestes demostracions d’indiferència. Malgrat que la regidora de

Cultura enaltís les excel·lències acontentant-nos amb el desglossament de totes

les institucions gestores de la cultura vilanovina, i no gastés un sol segon de

la seva exposició per argumentar-nos críticament la seva oposició a la moció

presentada per la CUP,

continuem creient que cal reflexionar sobre l’estat de la cultura, i que tots

els agents implicats en la seva producció (entitats, grups municipals, gent de

la cultura) han de marcar certes línies, en forma de recomanacions, que

serveixin de base i d’orientació per a la concreció de polítiques públiques en

matèria de cultura.

Val

a dir que la moció de la CUP

per rebutjar la construcció d’una planta incineradora a Vallcarca és una

iniciativa que vam catalogar com a preventiva, amb vista a la previsible

intenció de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient de construir una

incineradora de residus al cor del massís del Garraf, una àrea protegida que,

històricament, ha patit les conseqüències en el seu entorn natural d’una

fàbrica de ciment, diverses pedreres, l’autopista i el pas del ferrocarril. Des

de la CUP ens

neguem a tenir ben a prop la planta incineradora més gran del Principat, perquè

entenem que el massís del Garraf està prou malmès per a rebre nous residus de

l’àrea metropolitana i perquè creiem que la combustió residual continua

generant i concentrant tòxics que podrien contaminar, de passada, les reserves

d’aigua subterrània del subsòl del massís. En aquest cas, la moció va ser

aprovada per tots els grups municipals.

Quant

a les mocions presentades per la resta de partits, la CUP va donar el seu suport a

una moció presentada pel Partit Popular que instava l’equip de govern a crear

una comissió en què participessin tant els representats dels grups municipals

com representants de les associacions de voluntaris, per tal que es fes un

seguiment de les circumstàncies en què es duu a terme el tancament del CAAD a

Vilanova i la Geltrú,

i tornem a reivindicar la transparència i la presència de canals estables de

comunicació entre els representants tècnics i les agrupacions de voluntaris. La CUP s’abstingué a la moció presentada

per ERC i aprovada per la resta de grups per la gratuïtat dels peatges de

l’autopista C-32 als residents a la comarca del Garraf, i preguntà públicament

sobre l’abolició de la campanya “Catalunya Lliure de Peatges”, que havia portat

a terme ERC i que, en un moment donat, va ser aturada de cop sense donar cap

explicació. En definitiva, més enllà dels “peatges a l’ombra”, que ens semblen

poc dignes, reclamem la titularitat pública de les autopistes a Catalunya i la

reducció ocasional del preu d’alguns peatges, però no la seva desaparició.

La CUP també votà a favor la

moció de CIU sobre la gestió del Consell Esportiu del Garraf. Arribats a aquest

últim punt, hem de manifestar la nostra perplexitat per les explicacions, ben

poc lluïdes, del regidor Salvador Becerra, que a més de no saber explicar-se,

fins al punt de ser “rescatat” amb la intervenció de l’alcalde, Joan Ignasi

Elena, no va donar explicacions prou clarificadores –ni transparents– sobre la

seva tasca com a membre del Consell Esportiu del Garraf.

Per

últim, la CUP va

donar el seu suport a la candidatura de la Fundació Vicente

Ferrer per al Premi Nobel de la

Pau, com a mostra de reconeixement a la tasca en vida

d’aquest cooperant català recentment traspassat. El regidor de la CUP va voler manifestar que

persones com aquestes son necessàries perquè hi ha governs que no fan bé la

seva feina. Quant a la moció de rebuig contra l’atemptat d’ETA a Arrigorriaga,

el nostre grup va demanar que es retirés una moció maquinada per fer-nos

xantatge i voler situar-nos a l’ull del huracà, amenaçats per una Llei de

Partits implacable. Tal com s’havia fet en ocasions passades, la CUP apostava

per fer abans del començament una declaració institucional consensuada que el

PSC, amb un recolzament d’ERC i IC-EUiA que ens entristeix, va rebutjar. Creiem

que la fractura de la societat basca, de la qual tots som molt conscients, no

es pot traslladar al ple de Vilanova i la Geltrú. Arribada

l’hora de la votació, la CUP

recolzà la condemna i s’abstingué en el segon punt, perquè entenem que hi ha

d’altres maneres, que passen pel diàleg i la legitimació de l’esquerra

abertzale, per fer possible i viable l’acabament del conflicte.