Visca la lluita de la pagesia i visca la terra!

Fa anys que el sector de la pagesia viu en una crisi permanent, que amb la sequera i els augments dels preus, no ha fet sinó agreujar-se, i han portat al sector a un punt de no retorn.

Les dificultats per les que passa el sector tenen unes causes que cal assenyalar: el sistema econòmic capitalista i la globalització fan que el sector estigui dominat per les grans cadenes de distribució i les grans empreses agroindustrials. Dins aquesta lògica, les grans corporacions que dominen el mercat han optat per pagar als pagesos i pageses cada vegada menys, fins i tot per sota preu de cost, amb l’objectiu de maximitzar el benefici. A la vegada, la pagesia s’esforça a produir seguint unes regulacions cada cop més estrictes però el mercat es veu inundat per la importació de productes de països tercers, amb normatives més laxes i una petjada de carboni important. Això empeny la pagesia a desaparèixer, deixant pas a explotacions cada cop més grans i més intensives, on s’acumula més benefici a costa del treball i la destrucció de la terra. Les conseqüències d’aquesta dinàmica són ben palpables: el despoblament rural, la davallada de la pagesia i l’augment dels impactes ambientals.

Sobre aquesta feblesa estructural, cada dificultat afegida, com per exemple l’augment de preus de la llavor o dels carburants, la crisi climàtica o la sobrecàrrega burocràtica, són nous obstacles per a la viabilitat d’una part important del sector. Les dades ho demostren, el nombre de persones que s’hi dediquen es troba en caiguda lliure, havent perdut, en les darreres dècades, quasi bé la meitat de petites explotacions. A més el sector està envellit i sense perspectives de relleu generacional. La gent jove que s’hi vol dedicar ho té molt complicat degut a les dificultats per accedir a la terra. I això ens deixa el territori a mercè de projectes especulatius, com per exemple els grans complexes turístics i les macrocentrals energètiques.

Sobre un sector ja tocat i afeblit per les males collites, les restriccions d’aigua i les noves normatives ambientals posen en perill la viabilitat d’una part important del sector. La necessitat de mesures per afrontar la sequera i la crisi climàtica és evident, i calen mesures immediates per defensar la pagesia; però també fa falta una planificació econòmica d’un sector tan estratègic com aquest; així com la nacionalització de les grans empreses i cadenes de distribució, que han acumulat durant anys beneficis a costa de la pagesia i la necessitat de les treballadores. Cal treure el sector agroalimentari del mercat per evitar que en paguin els plats trencats els més febles.

En cap govern s’ha vist voluntat per tal de revertir la situació, ans al contrari, han fet polítiques i lleis a mida per a les grans empreses de la distribució i l’agroindústria. Hi ha elements d’aquesta crisi estructurals, que requereixen canvis radicals a nivell econòmic i social, però n’hi ha d’altres que són imprescindibles perquè no s’agreugi la situació, com per exemple alleugerir i simplificar la càrrega burocràtica o pagar les ajudes sense retards. A dia d’avui l’administració és vista com un obstacle, és qui multa la pagesia i no un element de suport i acompanyament a la transició agroecològica o la modernització dels sistemes de rec que hauria de ser. 

Davant la situació d’emergència que viu el sector, la mobilització massiva és més necessària que mai i la pagesia de la Catalunya Nord, que porta dies en lluita, ens mostra el camí. Cal recuperar l’esperit combatiu de la pagesia i que aquesta s’organitzi de forma permanent i alineada amb la classe treballadora del país, recuperant el múscul i la força que ha tingut històricament el sindicalisme agrari.

Així doncs, hem de sortir al carrer, per dignificar el sector. Visca la lluita de la pagesia catalana! Visca la terra!