La CUP iniciarà les vies legals per expropiar habitatges buits propietat d’entitats financeres des dels municipis

La CUP ha presentat públicament aquest dimarts un Informe jurídic encarregat al Col·lectiu Ronda sobre la possibilitat que les administracions locals puguin dur a terme expropiacions definitives d’habitatges buits propietat de les entitats financeres per a combatre la situació d’emergència habitacional que viu el país. La voluntat de l’organització és fer prevaldre la funció social dels immobles i garantir el dret i l’accés a un habitatge digne, augmentant el parc públic de lloguer social, i alhora combatre la mercantilització i l’especulació que les entitats financeres estan duent a terme amb aquest dret bàsic. 

L’Informe es va encarregar arran de l’aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial i que posteriorment, tal i com ja havia passat amb la 24/2015, va ser suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. La Llei 4/2016 preveia les expropiacions d’ús i temporals d’habitatges buits per causa d’interès social, però des de la CUP, ja en aquell moment, es va alertar que aquest mecanisme resultava insuficient i que calia una aposta política i legislativa decidida per a l’expropiació definitiva d’aquests habitatges. 

En aquest sentit, i tal i com també apunta l’Informe, la CUP denuncia que l’actual marc jurídic en matèria d’habitatge no permet dotar-se de la cobertura legal suficient per a dur a terme expropiacions definitives ni temporals d’habitatges buits i que, per tant, és urgent aprovar una nova llei catalana d’Habitatge que ho contempli i blindar les competències del Parlament i de les administracions locals en aquest àmbit.

 

Les tres possibles vies legals

Malgrat aquesta evident mancança normativa general en l’actual marc jurídic, l’Informe encarregat per la CUP estableix tres possibles vies legals per a que les administracions locals puguin executar expropiacions d’habitatges buits propietat d’entitats financeres i augmentar així el seu parc públic. 

La primera és mitjançant el Pla Local de Protecció Civil, incloent l’actual situació d’emergència residencial com a supòsit de risc greu de catàstrofe pública pels municipis. La segona és mitjançant l’elaboració d’un Pla d’Obres o Serveis en el què la causa de l’expropiació sigui l’adopció de l’edifici per protegir l’interès de la necessitat social d’atenció a les persones en situació o risc d’exclusió social i per l’incompliment de la funció social de l’habitatge. La tercera via legal prevista en aquest Informe és l’expropiació forçosa per raons urbanístiques per l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic i mitjançant la tramitació d’una modificació puntual de pla general per a la creació d’un sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics. 

La CUP, doncs, es compromet a desenvolupar aquestes vies legals que es desprenen de l’Informe per tal d’iniciar l’expropiació dels habitatges buits propietat d’entitats financeres des dels Ajuntaments on ostenta l’Alcaldia o forma part de l’equip de Govern.

«Les administracions locals tenim l’obligació de dur a terme totes les mesures necessàries»

En aquest sentit, Glòria Rubio, regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Sabadell, ha afirmat que “tot i les evidents mancances i límits competencials, des de les administracions locals tenim l’obligació i la responsabilitat de dur a terme totes les mesures necessàries per pal·liar la gravíssima situació d’emergència i exclusió residencial que pateixen les nostres veïnes”. És per això que Rubio ha anunciat el compromís de l’organització en “explorar immediatament aquests procediments legals per a l’expropiació definitiva dels milers d’habitatges buits que bancs i fons d’inversió acumulen a les nostres viles i ciutats”. 

Per Rubio, però “aquestes mesures no volen ser un patrimoni de la CUP i per això exhortem a la resta de formacions polítiques i al conjunt del món local a implementar-les, perquè el que sí que ha de ser un patrimoni de totes és la defensa del dret a l’habitatge digne”. Segons Rubio “és imprescindible retornar la funció social a aquests habitatges i dotar-nos de mesures eficaces per tal d’augmentar els parcs públics de lloguer social i d’emergència”. 

«Cal acabar amb la total impunitat amb la que operen les entitats financeres»

Maria Sirvent, diputada de la CUP, ha denunciat que “cal acabar amb la total impunitat amb la que operen les entitats financeres i posar al centre de les nostres polítiques els drets i les necessitats materials de les classes populars del nostre País”. Per Sirvent “és imprescindible entendre que quan parlem de sobirania cal que aquesta la fem efectiva en tots els àmbits de la nostra vida. En aquest cas, la Sobirania Residencial és l’expressió del dret de la població a un habitatge digne i el dret a decidir sobre el nostre propi sistema de provisió residencial”. 

Segons Sirvent “No ens podem quedar de braços creuats davant la suspensió de les dues lleis en matèria d’habitatge aprovades per unanimitat al Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional a instàncies del Govern espanyol. Cal posar-nos a treballar immediatament en l’elaboració d’una nova llei que blindi totes les nostres competències en aquest àmbit en la línia de les mesures que establia per absolut consens la Llei 24/2015”. 

 

 

⏩ Vídeo complet de la roda de premsa al Parlament de Catalunya de Glòria Rubio i Maria Sirvent després de la trobada d’electes de la CUP-PA que porten temes d’habitatge