La CUP denuncia la prova pilot per incorporar policies a les escoles i n’exigeix la retirada immediata

La CUP ha denunciat públicament el pla pilot impulsat per la Generalitat de Catalunya que preveu la incorporació d’agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en centres educatius. La portaveu de l’organització, Su Moreno, considera que la mesura “afecta directament la convivència escolar i els drets de la comunitat educativa” i que ha estat adoptada “sense transparència, sense debat i sense el consens dels principals actors implicats”. A més, la CUP considera que aquesta mesura forma part d’una ofensiva del PSC per “destruir el model d’escola catalana”, entenent que existeix un atac al model d’immersió lingüística, a les condicions laborals dels professionals i ara a la convivència i democràcia dels centres.

Su Moreno considera que la iniciativa arriba en un context de manca estructural de recursos en l’àmbit educatiu i qüestiona l’orientació del Govern: “No hi ha recursos per incrementar els professionals de l’educació però sí que n’hi ha per desplegar policia a les escoles?”. Davant d’aquesta situació, la formació ha anunciat diverses accions, entre les quals la sol·licitud de compareixença de la consellera d’Educació, Esther Niubó, i de la consellera d’Interior, Núria Parlón, així com la presentació d’un requeriment formal per aturar la mesura. Segons la formació, el pla no té cobertura normativa i podria vulnerar la legislació vigent, inclosa la Llei d’Educació de Catalunya. Paral·lelament, han iniciat contactes amb sindicats i agents educatius, reiterant que la convivència als centres no es construeix amb presència policial sinó amb més recursos i suport educatiu.

Amb relació a l’1 de Maig, la CUP reivindica un salari mínim de 1.500 euros i la reducció de la jornada laboral a 35 hores. La formació situa aquestes mesures com a resposta a l’augment del cost de la vida i a la precarització de la classe treballadora als Països Catalans. Així mateix, han reafirmat el seu compromís amb la llengua i la cultura, destacant la participació en mobilitzacions recents i iniciatives com el Correllengua, en un context que consideren d’ofensiva contra els drets lingüístics.