[DPG] PR. 8. Per una alternativa al país negoci

Avui, més de 10 anys després de l’inici de la darrera gran crisi econòmica i financera, i de l’impuls continuat de polítiques de retallades per part dels governs estatals i autonòmics successius, Catalunya es troba amb un sector públic tocat i en bona part desmantellat, i amb un sector privat que segueix pressionant per consolidar, via externalitzacions o privatitzacions, l’apropiació de sectors tan essencials com la sanitat, l’educació o els serveis d’atenció a les persones.

La consolidació d’aquesta dinàmica ha comportat una pèrdua sistemàtica de sobirania per part de la població, un empitjorament de les condicions de vida de les classes treballadores i una substancial rebaixa en la qualitat dels serveis públics.

Les externalitzacions són la forma predilecta a través de la qual el neoliberalisme ha avançat en el desmantellament (encara incomplert) dels serveis públics: la progressiva substitució de la funció pública permet la precarització laboral de les treballadores, i alhora té com a conseqüència una degradació del servei prestat. És així com, durant anys, el neoliberalisme ha anat imposant fórmules, cada cop més complexes que afavorien la desregularització d’aquests serveis.

És urgent, doncs, fer una esmena a la totalitat al model imperant i això passa per uns serveis, de titularitat, gestió i provisió 100% pública que posin els drets i les necessitats de la majoria popular i treballadora al centre i no pas el benefici privat de les empreses que aconsegueixen la prestació d’uns serveis que són essencials pel desenvolupament de les nostres vides.

De la mateixa manera, i fins que tots els serveis públics no retornin a una gestió i una propietat 100% pública, és imprescindible un control sever a les concessions de serveis encara vigents. La reiteració de casos com el del 3%, com l’anomenat Cas Mercuri o Cas Innova ens demostren el cost col·lectiu que han deixat i deixen les privatitzacions.

De fet, veiem com la majoria de casos de corrupció estan relacionats amb la contractació pública i que no són casos aïllats. La implicació de la monarquia en el cas Nós, així com la seva impunitat efectiva, és una prova més de que a l’Estat espanyol de les autonomies, la corrupció és filla del disseny institucional pactat entre les elits franquistes i algunes forces polítiques que, basant-se en la lògica capitalista de l’acumulació, han utilitzat el poder per omplir les seves butxaques i la de les seves amistats.

Aquest esquema va reblar-se amb la mort de Franco, moment en què la cultura del lucre i d’accés a la riquesa va començar a impregnar tota l’activitat política, social i econòmica, servint-se de les estructures ja creades, d’un règim dictatorial estructuralment corrupte.

Per aquests motius:

1. El Parlament de Catalunya es compromet a dissenyar i posar en funcionament un servei de control i seguiment de la qualitat dels serveis gestionats de forma indirecta en base a determinats indicadors, entre ells, el compliment del plec de condicions –administratives i tècniques-, el contingut de l’oferta, les millores i altres factors que van fer considerar l’oferta de la concessionària com la més avantatjosa. Aquest servei de control tindrà la funció de:
   1. Llistar, tots els contractes que manté el Govern de la Generalitat amb empreses externes, amb informació sobre el preu anual del contracte, un enllaç als plecs de condicions i el contingut de l’oferta, data d’inici del contracte i de finalització.
   2. Proposar, al departament corresponent, la imposició de sancions o resolucions contractuals, en cas d’incompliment dels plecs de condicions segons la normativa vigent.
   3. Controlar el compliment de la llei 19/2014 de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern.
2. Davant aquells models que promouen els negocis i beneficis privats davant els serveis públics més elementals, proposem més inversió en drets, en serveis, en educació i en salut, i per aquests motius el Parlament de Catalunya es compromet a: 
   1. Elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, prioritzant aquells que són més necessaris per cobrir els drets i les necessitats de la majoria popular i treballadora.
   2. El Parlament insta al Govern de la generalitat a facilitar als municipis que ho demanin, per mitjà d’un acord entre el Departament competent i els ens supramunicipals, els mitjans necessaris (legals, materials i econòmics) perquè puguin iniciar els processos d’estudi i avaluació i, si s’escau, d’execució de la remunicipalització dels serveis bàsics i béns comuns privatitzats o dels quals s’ha externalitzat la prestació.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a retirar el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones i es compromet a impulsar un nou projecte de llei que tingui per objecte blindar la propietat i la gestió pública per part de les administracions públiques d’aquells serveis necessaris per garantir el desenvolupament d’una vida digna.