Recordeu aquella idea surrealista de construir una tercera pista sobre el mar? O aquella frase tan tranquil·la que deia: “abans no s’inundi l’aeroport per l’augment […]

Recordeu aquella idea surrealista de construir una tercera pista sobre el mar? O aquella frase tan tranquil·la que deia: “abans no s’inundi l’aeroport per l’augment del nivell del mar, ja l’haurem amortitzat”? Doncs això ho va dir el senyor Illa.
L’ampliació farà que l’aeroport del Prat sigui la principal font d’emissions contaminants de tot Catalunya, incrementant les emissions en aviació un 30%. Ara a més ens hem assabentat que l’ampliació no només afectarà la Ricarda, sinó que també afectarà un altre espai protegit, el Remolar. Tot plegat denota mirada curta i mentalitat mercantilista.
Illa diu que l’aeroport està al límit. Però qui estem al limit som nosaltres. El Països Catalans encapçalem el rànquing de pressió turística a nivell internacional. Concretament, rebem 3.4 turistes per cada habitant.
Haver especialitzat el país en importar turistes no ens fa més rics. Ens fa més vulnerables. Han convertit els nostres barris en aparadors, ha disparat els preus del lloguer, ha precaritzat les feines i ha buidat el sentit de viure en comunitat. El territori es degrada, la qualitat de vida retrocedeix, i la riquesa es concentra en mans d’uns pocs.
I el pitjor és que ens volen fer creure que aquest és l’únic futur possible. Però no ho és. El gran macroprojecte que necessita aquest país no és una pista nova per a més avions. És una xarxa de trens que connecti pobles, ciutats i comarques. El nostre macroprojecte és vertebrar el país amb transport públic. L’ampliació de l’aeroport ens porta al precipici social i ambiental. Per això ens trobaran on sempre: defensant la terra amb les ungles i amb les dents i construint un país amb terra, futur i llibertat.