La CUP presenta esmena a la totalitat als pressupostos d’Illa, Junqueres i Albiach

Els pressupostos que el PSC ha pactat amb ERC i els Comuns representen una oportunitat perduda per als catalans. Davant d’aquesta realitat, la CUP ha anunciat avui la presentació d’una esmena a la totalitat: no com un gest simbòlic, sinó com l’expressió d’una alternativa de país radicalment diferent a la que proposa el Govern.

Els números no menteixen, però tampoc no expliquen tot el que cal explicar. Rere cada partida pressupostària hi ha mestres en peu de guerra, sanitaris que paren els cops de la manca de finançament, treballadors que cada matí preguen perquè el tren passi a alguna hora, famílies que miren el preu de l’oli d’oliva i decideixen no comprar-lo. Aquests pressupostos no donen resposta a cap d’aquests problemes perquè no neixen d’escoltar-los. Ho hem vist amb la pagesia, amb els metges, amb Rodalies, i ara amb els professors: en comptes d’escoltar, el Govern envia mossos a les assemblees.

Algú pot afirmar que aquests pressupostos baixaran els preus de l’habitatge? Que faran que la cistella de la compra sigui accessible? Que posaran fi a les cues d’espera a la sanitat o als barracons a les escoles? La resposta és no. I fer veure que aquí no passa res és, precisament, donar autopista als que volen fer creure que la culpa de tot la tenen els nostres veïns. El govern del PSC i els seus aliats es confirmen com a mers gestors del sistema, sense ambició nacional per Catalunya.

El problema de fons és estructural: la manca de sobirania real fa que una decisió presa en un despatx a milers de quilòmetres —uns aranzels, una guerra, una crisi energètica— es tradueixi immediatament en no poder omplir el dipòsit i fer la compra el mateix dia. Aquests pressupostos no construeixen cap escut davant d’aquesta fragilitat. Són pressupostos fets per inèrcia, de compromís entre socis, per salvar el Govern i no per millorar descaradament la vida dels catalans.

La CUP no presenta aquesta esmena des de la queixa, sinó des de la proposta. Perquè Catalunya té eines, competències i majories per fer les coses d’una altra manera. Baixar els preus de l’habitatge, crear una distribuïdora i supermercats públics perquè tothom pagui un preu just, invertir en una transició energètica pública i de la mà del territori, impostos a les grans fortunes i redistribució real, una inversió decidida en educació pública d’excel·lència, desprivatitzar la sanitat. No són somnis: són decisions polítiques que un Govern que escolta la majoria social pot prendre.

Catalunya no necessita pressupostos per resistir una mica més. Necessita un projecte de país per viure millor. I nosaltres no hem vingut a gestionar la resignació, hem vingut a construir l’alternativa que els catalans es mereixen.