La CUP porta al Parlament el dret a viure plenament en català

El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció de la CUP sobre drets lingüístics i construcció nacional, una iniciativa liderada per la diputada Pilar Castillejo que situa el dret a viure plenament en català al centre de l’agenda de país. La moció parteix d’una premissa que la CUP defensa des de sempre: el català és la llengua pròpia de Catalunya i la principal eina de cohesió social i de construcció nacional, i garantir-ne l’ús ple no és una qüestió cultural aïllada, sinó una responsabilitat del conjunt de les institucions i una condició per a la continuïtat de la llengua com a llengua comuna.

La defensa de la llengua és un dels eixos polítics centrals de la CUP. La iniciativa aprovada avui és la concreció parlamentària d’un treball d’organització que va tenir un moment clau en les Jornades de llengua, construcció i alliberament nacional celebrades el 16 de maig de 2026 a Sant Pol de Mar, on es va aprovar la Declaració de Sant Pol. Aquell document afirma que el català és el pal de paller de la cultura i la identitat nacional i, alhora, una porta oberta i a l’abast de tothom, clau per a la construcció nacional. Molts dels seus eixos —l’educació plenament en català, el compliment dels drets lingüístics a la sanitat i els serveis públics, les clàusules lingüístiques en tota subvenció i contractació, o l’impuls d’un audiovisual propi— són precisament els que la CUP ha portat avui a la cambra i ha convertit en compromisos del Govern.

La moció situa el debat lingüístic a les condicions materials de vida. El Parlament ha reconegut que el retrocés de l’ús social del català no respon només a factors històrics, tecnològics o culturals, sinó també a un model econòmic extensiu i precaritzador que dificulta l’arrelament de la població al territori i debilita els vincles comunitaris necessaris per aprendre, usar i transmetre la llengua. És un dels elements més diferencials de la proposta de la CUP: no es pot defensar la llengua sense capgirar un model econòmic que expulsa la gent dels seus barris i municipis. 

Davant del retrocés del català com a llengua habitual a Catalunya, la CUP planteja respostes concretes, i el text aprovat n’és un exemple. El Parlament es compromet a aprovar, en sis mesos, una Estratègia Nacional d’Accés a la Llengua que garanteixi a tota persona resident a Catalunya el dret d’aprendre català garantint una plaça formativa per a tothom; fent compatible treball i aprenentatge, incorporant la formació lingüística dins les obligacions formatives de les empreses dins l’horari laboral; eliminant les barreres materials, amb ajuts específics per a persones amb responsabilitats familiars o dificultats econòmiques; i reconeixent el dret a treballar en català, promovent l’ús normal de la llengua en la comunicació interna, la documentació laboral, la formació i l’atenció al públic.

Aprendre català no pot dependre exclusivament de l’esforç individual; ha de ser un dret efectiu garantit per les institucions i compartit també pel món empresarial.

També es compromet a garantir l’atenció en català als serveis públics —administració, sanitat, serveis socials— amb objectius i calendaris concrets, i amb un pla de capacitació obligatòria per al personal sanitari, gratuïta només si s’assoleixen els continguts.

En l’àmbit educatiu, la moció arrenca un compromís de pes: un pressupost lingüístic propi per a tots els centres educatius públics a partir del curs 2026-2027, amb dotació mínima per alumne, i el reforç dels Plans Educatius d’Entorn als centres d’alta complexitat. El Parlament també es compromet a defensar la vehicularitat del català davant les ingerències judicials. 

Finalment, la CUP planteja que els recursos públics deixin de ser neutrals respecte a la llengua. La moció incorpora clàusules lingüístiques a les subvencions, ajuts i contractes públics perquè les empreses que reben suport de la Generalitat contribueixin també a garantir els drets lingüístics de la ciutadania, incorporant progressivament el català als seus productes, serveis, plataformes digitals i canals d’atenció. Cap euro públic sense retorn lingüístic.

La majoria d’aquests punts s’han aprovat amb àmplies majories, sovint amb tot l’hemicicle a favor excepte el PPC i Vox, situats de manera sistemàtica en contra del conjunt de drets lingüístics.

Ara bé, la cambra va deixar pel camí un dels punts amb més projecció de futur: la creació d’un Centre Públic de Producció i Distribució Audiovisual en Català, orientat a incrementar la producció pròpia i donar suport als creadors del país. Només va rebre el suport dels Comuns i la CUP, i va ser rebutjat per PSC, ERC, PPC i Vox, amb l’abstenció de Junts. En un moment en què la batalla per la llengua es juga a les pantalles, la cambra ha renunciat a dotar el país d’una eina pública pròpia. La CUP defensa que sense un audiovisual públic potent, parlar de futur per a la llengua entre els joves continuarà sent una aspiració a mitges.

La CUP fa una valoració molt positiva del conjunt de la moció i la reivindica com un full de ruta clar: el català es defensa garantint que tothom hi pugui accedir, treballar, estudiar i ser atès en la llengua del país, i destinant-hi recursos reals. Ara cal que els compromisos es tradueixin en fets i pressupost. I per això la CUP restarà vigilant del compliment de tots els punts aprovats, sobretot aquells en què el PSC es va abstenir. Catalunya té les eines, les competències i les majories per fer del dret a viure en català una realitat per a tothom, vingui d’on vingui. Perquè, com es va proclamar a Sant Pol, sense llengua no hi ha país i sense país no hi ha llibertat.