Mataró: Entrevista a Xevi Safont-Tria: ‘Si entrem, aportarem frescor i crítica constructiva’

Perecoll i Ramon Reixach conversen amb l'alcaldable de la CUP en una entrevista per

capgros.com –

21/05/2007 17:57

Perecoll: Els polítics han de tenir consciència de classe?

Xavier Safont-Tria: Nosaltres

tenim consciència de classe en tant que en el món hi ha desigualtat

socials. Nosaltres estem per la lluita de classe i de consciència de

nació oprimida.

Ramon Reixach: Quina formació acadèmica i experiència professional tenen les tres persones que encapçalen la llista?

X.S.-T.: Jo

soc enginyer agrícola i la meva activitat és la pagesia. La Carme

Polvillo és professora a l’escola Angeleta Ferrer i diplomada en

història. En Juli Cuéllar també és diplomat en història i treballa en

un departament de la Generalitat dedicat a la recuperació de la memòria

històrica.

DIFERÈNCIES AMB ICV I ERC

R.R.: Perquè hauria de votar la CUP i no ERC si tots dos sou independentistes?

X.S.-T.: Des

de la CUP defensem la sobirania política i la ruptura democràtica amb

l’Estat Espanyol. ERC, a nivell de la Generalitat, no té una política

independentista. Tenen militants independentistes però la seva política

no ho és. La CUP a Mataró dóna garanties de que posarà sobre la taula

tots els debats que ha tractat en la campanya. En canvi, ERC ha fet

política de seguidisme del govern del PSC, i a canvi de tenir una

cadira han hagut de renunciar a una sèrie de reivindicacions.

R.R.: Si ICV i la CUP són dos partits d’esquerra i de classe, perquè hauria de votar la CUP i no ICV?

X.S.-T.:

ICV es fa dir d’esquerres de debò, però a la pràctica no ha estat qui

ha forçat polítiques d’esquerra. Nosaltres quan entrem a l’ajuntament

anirem a forçar polítiques d’esquerres. ICV ha pagat el preu de tenir

un govern estable i d’anar tallant temes que per nosaltres son

prioritaris i que formen part de les reivindicacions històries de

l’esquerra, del carrer. Per exemple, ICV a cultura ha rebut moltes

crítiques perquè no s’ha sabut gestionar i no ha definit una política

cultural, ha funcionat per amiguismes. ICV també hauria d’haver posat

sobre la taula el dret a l’habitatge, i en canvi som els últims en

tenir habitatge de promoció social. També hauríem d’estar al capdavant

de les ajudes socials.

P.:Creus que l’engranatge de l’Ajuntament estarà més greixat si entreu?

X.S.-T.:

Nosaltres aportarem molta frescor. Volem ser un altaveu de molts

moviments de carrer, la participació ciutadana ha estat preocupant per

la seva absència. S’han fet plans de participació, però han estat

instrument burocràtics, amb molts traves i poc funcionals. S’han

d’obrir debats públics on la ciutadania doni el seu parer, no es pot

tractar els ciutadans com a burros perquè coneixen la realitat de la

ciutat. De temes com el Corte Inglès o Pumsa les associacions de veïns

i altres entitats tenen molt a dir i no se les escolta.

ECONOMIA, COMERÇ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

P.: Quina creus que és la prioritat de Mataró?

X.S.-T.:

El primer que cal és definir quin model de ciutat volem per retornar a

la ciutadania una identitat que hem anat perdent, per l’efecte de taca

d’oli de la ciutat de Barcelona, i garantir la qualitat de vida. Les

nostres prioritats són marcar els límits del creixement i posar sobre

la taula les necessitats que tenim avui i les futures.

R.R.: En la conservació del patrimoni la CUP és molt reivindicativa

i té les coses clares. Però teniu un model industrial i comercial per

la ciutat?

X.S.-T.: El que s’ha fet fins ara és el pitjor que

es podia fer. Teníem un teixit tèxtil i ha anat desapareixent amb

l’ajut de l’ajuntament. Cal promocionar el petit comerç. Creiem que es

podrien aprofitar naus industrials per crear comerç, llogar petits

espais a empreses noves. El TecnoCampus primer havia d’ocupar tot el

Rengle i al final no és l’aposta potent que hauria d’haver estat, amb

possibilitats de poder créixer en el futur amb noves empreses. És una

sortida que no s’han acabat de creure. Sobre el turisme, nosaltres no

volem el turisme de sol i platja, sinó que creiem que s’ha de

reivindicar un patrimoni de la ciutat, com les cases de cós i donar-li

un valor turístic i d’identitat de la ciutat.

R.R.: Així doncs, vosaltres hauríeu defensat que vingués Microsoft?

X.S.-T.: Nosaltres

prioritzarem les iniciatives locals, perquè un cop funcionen, els seus

beneficis reverteixen a la ciutat. L’experiència en el cas del Corte

Inglès és que poden generar beneficis potents, però aquests se’n van a

l’altra punta del món i amb la incertesa que un dia es poden

deslocalitzar i deixar la gent al carrer. Nosaltres apostem per una

economia de la ciutat.

IMMIGRACIÓ I EDUCACIÓ

P.: Creus que és necessària una política d’immigració?

X.S.-T.: Penso

que per començar no hem de diferenciar les persones per si són

immigrants o no, hem de tractar tothom com a persones. Si establim

diferències entre els mataronins ha de ser en funció de les seves

necessitats, no del lloc d’on provinguin ni de la seva cultura o

religió. En política migratòria el que passa és que les competències no

pertanyen al govern català. Des de la CUP exigim que la potestat per

atorgar la ciutadania a les persones que vinguin de fora la tinguem

nosaltres.

P.: Teniu un model d’escola?

X.S.-T.: Sí, pensem que

l’escola ha de ser una eina de la cohesió i la promoció social.

L’educació ha de ser un dret a l’abast de tothom i avui no estan

projectades les necessitats actuals i futures a nivell d’escoles. Més

d’un centenar d’alumnes de la zona oest han d’anar a la zona est perquè

no tenen places. Nosaltres estem a favor de l’escola pública.

R.R.: En un debat sobre normalització lingüística de fa anys al

Foment, vas va tirar un got d’aigua a l’alcalde de Llavaneres, que

participava al debat. Si la CUP entra a l’ajuntament, els regidors

hauran de portar un paraigües?

X.S.-T.: Això va ser un acte

simbòlic on es volia explicar que tot el que explica la classe política

era paper mullat. Mataró només un 20% del jovent parla de forma

habitual la llengua catalana, i això és problemàtic. Volem que sigui

una llengua d’ús i una eina de cohesió social. Cal des de les

institucions i de l’àmbit de carrer un esforç col·lectiu important i

una aposta decidida de les institucions per fer un canvi. Tenim el risc

de perdre la nostra identitat, és un actiu que tenim per cohesionar la

gent que ens ve d’arreu del món.

PACTES POSTELECTORALS

R.R.: Si entreu a l’Ajuntament, de qui estareu més a prop: del tripartit o de CiU?

X.S.-T.:

Nosaltres entrarem amb la idea de debatre totes les propostes i tirar

endavant aquelles en les que coincidim, i mostrar la nostra oposició

amb les que no coincidim. No ens casarem amb ningú, no regalarem un

govern estable a canvi de no plantar cara en temes importants. Farem

una crítica constructiva.

R.R.: De vegades sembla que la CUP és un calaix de sastre que aplega

gent de diverses procedències. És un problema a l’hora de vertebrar un

discurs únic?

X.S.-T.: Això ha estat un luxe per la CUP. La CUP

té un discurs clar i cohesionat i això és pel fet de tenir persones que

coneixen moltes realitat, que ens han donat la possibilitat de tenir un

discurs real i potent.