La CUP considera un fracàs col·lectiu el pressupost de l’Ajuntament de Mataró

Nacional

El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria ha situat aquest pressupost en el context de crisi actual, que no és només econòmica sinó també política […]


El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria ha situat aquest pressupost en el context de crisi actual, que no és només econòmica sinó també política i social. Seguidament, ha lamentat que el govern de CiU hagi rebutjat bona part de les 32 al·legacions que la CUP havia presentat.

Safont-Tria  ha destacat, que l’Ajuntament  aprova un pressupost que és la culminació d’un fracàs col·lectiu: la d’una societat lligada de peus i mans amb molt poc marge de maniobra per superar l’actual situació de crisi.

Dijous 16 de febrer el Ple de l’Ajuntament de Mataró ha aprovat definitivament el pressupost de l’any 2012 amb els vots de CiU i PSC i l’abstenció d’ICV. La CUP hi ha votat en contra. El  pressupost inicial preveia uns ingressos de 196 milions d’euros (grup Ajuntament) però amb el decret de Rajoy que prohibeix l’endeutament dels ajuntaments s’ha vist rebaixat a 184,5 milions d’euros. Amb unes despeses financeres de més de 10 milions d’euros, l’Ajuntament paga cada dia més de 28.000 euros en interessos als bancs.

“Ni cinc de calaix”. Safont-Tria ha dit que és la frase més repetida els últims temps, amb la qual es volen justificar totes les maniobres polítiques que van en contra d’una societat que cada dia té menys poder adquisitiu i menys poder de decisió.

El regidor de la CUP considera que el problema no el solucionarem només des de la vessant econòmica sense visualitzar que la ruïna que patim és econòmica, política i cultural (o ideològica si voleu).

Safont-Tria ha dit que de forma errònia s’ha posat massa l’èmfasi en la crisi econòmica que patim, i no en som prou conscients que també tenim dues crisis de la mateixa importància: una crisi política i una crisi ideològico/cultural:

La crisi econòmica tothom la té molt clara: més d’un 20% d’atur, un 40% dels nostres joves en situació d’atur, una economia productiva desmantellada, una situació financera al límit: les empreses privades i públiques sense crèdit per invertir i les famílies atrapades per deutes hipotecaris sense possibilitat de retorn…

Però també existeix una crisi política de màxima magnitud: avui totes serem testimonis d’un pressupost totalment condicionat pel poder des de l’estat espanyol, les directrius europees, i les imposicions d’institucions financeres d’àmbit mundial:

  • Tenim les imposicions de la Constitució Espanyola referents al dèficit.
  • Per imposició d’un Reial decret no hi pot haver oferta pública d’ocupació per aquest any i probablement per al proper tampoc. La llei de 31 de gener no permet contractar nou personal ni fer reposició de les places o baixes.També per imposició del reial decret 20/2011 s’ha hagut de modificar el pressupost inicial suprimint els 11M€ del capítol VI d’inversions per la impossibilitat d’ampliar l’endeutament de l’ajuntament de Mataró, les retallades seran importants i afecten inversions importants com:

      o La rehabilitació de la Plaça Gran per compensar l’impacte negatiu de l’arribada del Corte Inglés (-400.000€).

      o La xarxa de clavegueram a les Sureres (-1.400.000€).

      o La inversió de reposició als edificis escolars (-225.000€).

      o La inversió a la Plaça Joan XXIII al barri de Rocafonda (-400.000€).

      o I un llarg etcètera

  • No només la política municipal ve condicionada pels decrets que provenen de l’Estat espanyol, sinó que també hem de suportar un espoli fiscal que suposa el no retorn del 40% del impostos que totes les ciutadanes catalanes paguem i no retornen. Això suposa 20.000M d’€ anuals que els catalans paguem i no retornen a Catalunya. Som la comunitat autònoma espanyola que més paga en IRPF, els mateixos impostos que paguen a països com Suècia, però sense tenir les prestacions socials que allà disposen.
  • A Mataró hem tingut un accident ferroviari amb deficiències al mecanisme de seguretat i encara hem d’anar a suplicar a la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, que siusplau faci les inversions necessàries promeses però que encara no s’han fet. Ahir per la ràdio vaig escoltar una informació que deia que dels 1.500 km de via ferroviària amb instal·lació del sistema de seguretat, no n’hi havia ni un sol km a Catalunya.
  • Una mica més de dignitat si us plau.

    D’aquesta ruïna política no només en són responsables l’actual govern, jo crec que és compartida per tota la classe política que ens ha governat els últims anys a tot el país.

    Com deia, també patim una crisi cultural que a través dels mitjans de comunicació ha imposat la cultura individualista i ha buidat de contingut la crítica política, ara més que mai necessitem teoria revolucionària per fer front a la crisi.

    Davant de tot això nosaltres reiterem la nostra negativa a provar aquests pressupostos. Al seu moment varem presentar un llista d’al·legacions a les ordenances fiscals i ara també ho hem fet al pressupostos municipals.

    Hem notat un canvi de tarannà en el govern municipal. El govern anterior ens rebutjava algunes al·legacions tot responent “no, perquè això ja ho estem fent”, mentre que el nou govern ens les accepta dient “sí, perquè això ja ho estem fent”. A part de qüestions formals, però, el resultat és el mateix.

    Les al·legacions de la CUP van en la línia de racionalitzar i millorar els serveis i equipaments públics i  prioritzar polítiques de justícia social, sostenibilitat del medi i alliberament nacional:

    Repassaré algunes de les 32 al·legacions que hem presentat i la resposta del govern:

    1). El govern comet el mateix error de l’anterior tripartit de rebutjar la recollida selectiva porta a porta argumentant que representaria un augment del pressupost, cosa que no és certa com ho demostren més de 100 municipis catalans amb recollida porta a porta.

    Si és cert que augmentaria el cost de la recollida, però no podem obviar que amb el porta a porta necessitaríem una inversió molt inferior (els actuals camions de recollida són caríssims), el cost del tractament dels residus és inferior, i aconseguiríem més ingressos per la recollida selectiva. En conjunt tindríem un cost igual o fins i tot inferior, però amb l’avantatge d’un menor impacte ambiental i un augment de la contractació de personal cosa interessant en l’actual moment situació d’atur a la ciutat.

    2). Hem aconseguit el compromís del govern per treballar el problema dels desnonaments, però també faria falta més compromís per evitar els milers de pisos buits que hi ha a la ciutat. Lamentem que des de l’ajuntament de Mataró no es pressioni als governs a qui pertoca legislar sobre la situació dels pisos buits. Disposar d’una llista de pisos buits, seria una bona eina per fer polítiques d’habitatge i fiscal eficients.

    3). La CUP ha proposat iniciar accions d’insubmissió fiscal, en la resposta demanàveu concreció, doncs podríem començar pels pagaments efectuats per l’Ajuntament corresponents a l’Impost Sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a l’Agència Tributària de Catalunya, en comptes d’efectuar-los a l’Agència Tributària Espanyola com s’ha realitzat fins ara. No es preocupin, ja realitzarem una proposta concreta.

    4). Ens ensumem que la gestió pública de molts serveis està en risc de privatització, i per això hem proposat mesures urgents per millorar la seva gestió com és l’estudi per mancomunar amb altres municipis propers la gestió de serveis públics. Aquest és un camí que caldrà estudiar per tal de minimitzar i racionalitzar costos.

    5). També som molt crítics amb algunes externalitzacions que a diferència del que diu el govern, si es municipalitzen podem reduir el seu cost perquè el benefici empresarial que actualment suportem, el podríem reinvertir en la ciutat.

    6). Veiem molt positiu que s’hagi acceptat la nostra al·legació que proposa estudiar la situació de tots els serveis públics obligatoris externalitzats per tal de valorar-ne la seva municipalització.

    7). També hem presentat al·legacions per tal de garantir la construcció de les dues noves escoles: Marta Mata i Joan coromines, que ara mateix són una prioritat per a la ciutat. Si bé és cert que el Marta Mata ha avançat les negociacions però encara sense haver iniciat les obres, el cas del Joan Coromines encara està molt verd.

    8). Des de la CUP hem fet una aposta per racionalitzar el recursos de tota la ciutat. Mataró ja fa anys que estem per sota el llindar de les 3 biblioteques que ens toquen per llei, i encara estem en la fase de construcció de la segona. Nosaltres proposem que mentre no complim la llei, s’estableixi un conveni amb la Caixa Laietana per reconvertir la seva biblioteca privada a la Plaça de l’Ajuntament, en una biblioteca pública oberta a tota la ciutadania, i no només als clients de l’entitat financera. Esperem que valorin aquesta proposta perquè la inversió en biblioteques sempre és en benefici col·lectiu.

    9). En la mateixa línia hem proposat que la biblioteca del Tecnocampus també s’obri i es visualitzi per a tota la ciutadania. Ja que entre totes paguem el Tecnocampus, com a mínim que els mataronins ens poguem beneficiar de la biblioteca.

    10). També hem proposat que el Tecnocampus s’obri a la gent gran. Si tal com diuen s’ho estan estudiant, pensin que és una bona inversió social.

    11). La situació en alguns barris demana l’actuació d’educadors de forma urgent i permanent, no pot ser que aquesta inversió es condicioni a la disponibilitat econòmica. Per nosaltres és més racional invertir en educadors, que no després haver d’intervenir amb policia.

    12). El tema dels carrils bici continua essent una vella reivindicació que queda molt bé parlar-ne, però que cap govern hi ha apostat de forma decidida.

    13). Considerem molt greu que ni l’anterior tripartit, ni ara l’actual govern no es decideixin a desenvolupar el Pla especial de les Cinc Sènies que està escrit, aprovat pels pagesos, i pendent de la seva ratificació.

    Mataró, 17 de febrer de 2012

    17 de febrer de 2012