Entrevista: «La CUP neix d’un capital social que s’ha anat forjant al llarg dels anys»

Quin va ser el posicionament de la CUP de cara a les eleccions espanyoles de diumenge passat?

La CUP va decidir prendre la postura de l'abstenció activa.

Nosaltres cridem a la participació política, que la gent formi part del

teixit social i polític. No ens volem homologar a postulats de la

indiferència o de dir que votar no serveix de res, no és el sentit de

la nostra abstenció. Simplement, creiem que s'ha demostrat que la

teoria de les forces que defensen que anar a Madrid des de Catalunya

pot servir per marcar unes pautes o conductes que facin que Catalunya

vagi millor no ha acabat funcionant. A més a més, entenem que acaba

justificant determinades posicions i que els partits tradicionals els

hi vagi bé, però no és el nostre terreny de joc.

Vols dir que la CUP no participa en les eleccions espanyoles perquè són espanyoles?

A banda de dir que aquestes eleccions no són les nostres, sinó

les espanyoles, hi ha la constatació que les forces que es diuen

sobiranistes no han tingut la capacitat per demostrar que anar a Madrid

serveixi per forçar millores substancials pel país. Dins de la CUP, hi

ha hagut el debat de si s'havia de votar blanc o nul per un tema de

comptabilitzar la força, però s'ha entès que no teníem ni recursos ni

possibilitats per fer-ho amb totes les garanties necessàries. Ara bé,

des de la CUP nacional s'ha comprès també que cada CUP local,

territorial etc, com les de Girona es podien afegir a les dinàmiques

locals de moviments socials, com per exemple el vot nul contra la MAT.

Creus que la vostra estratègia i els resultats d'Esquerra poden provocar que Madrid pensi que l'independentisme va de baixa?

Crec que Madrid entén perfectament quina és la situació tant

quan van maldades com quan la situació és més tranquilla. En tot cas no

ens ha de preocupar la lectura que en faci Madrid, a mi em preocupa la

lectura que fa la ciutadania catalana de la situació política actual.

S'hauria d'entendre que l'actuació d'Esquerra a Madrid el que ha

provocat és desactivar el seu electorat independentista del 2004 i

activar un altre independentisme més radical, més contundent i que està

cansat dels encaixos amb Espanya. A les anteriors eleccions es venia

d'un cansament del PP i les seves formes de fer, repressió en molts

àmbits i Esquerra va capitalitzar un vot que, de la mateixa manera que

el va capitalitzar, ara l'ha descapitalitzat justament perquè tot i

evitar-se un altre govern espanyol del PP, promoure polítiques de

memòria històrica, la llei de la dependència,….però en matèria

nacional no s'ha avançat. Probablement només s'ha aconseguit més

desengany, més desencantament d'una gent que es va creure que feia un

vot independentista i ha acabat veient que feia un vot útil en algunes

coses, però en matèria nacional res. El que ens ha de preocupar no és

Madrid sinó què fem amb els nostres vots i què fem després.

Què explica l'aparició de grups d'esquerres i independentistes fora d'Esquerra?

A curt termini va lligat amb aquest desencís del que

parlàvem. Ara bé, la CUP i altres espais de l'esquerra independentista

no lligats a processos electorals que també creixen, no es poden

entendre sense un llarg recorregut pel passat. Es porten molts anys de

militància a l'esquerra independentista i molts anys d'esforç

d'organitzar-se a les universitats, de muntar casals, de muntar

ateneus, de participar en els correllengües, etc. La CUP no neix del no

res, sinó d'un capital social que s'ha estat forjant al llarg dels

anys. Per tant, la CUP no recull el descontentament electoral

d'Esquerra o d'Iniciativa, la CUP és una força independentista

contundent i radical que s'ha anat forjant durant els anys, a través

d'unes idees contundents tant en clau nacional, però també social.

Parlem clar. Quines diferències teniu amb Esquerra?

Les diferències s'expliquen a través del programa marc que té

la CUP així com amb els programes locals que la CUP té a cada municipi

amb unes diferències evidents. A la diferència programàtica, s'hi

afegeix el tema de les formes. Nosaltres apostem per una organització

que té la seva essència en la base i que, per tant, no té una direcció

política que condicioni el que les bases decideixin. I entenem que

aquesta ha de ser no una forma de naixement sinó de continuïtat i

consolidació. No creiem en els partits polítics que tenen un cos

professionalitzat que, cada vegada, s'allunyen més del dia a dia. I

justament el creixement el volem fer a poc a poc i amb garanties, per

tal de no esdevenir un partit polític tradicional amb direccions

polítiques que executen i no consulten.

Les formes són una part important per la CUP, doncs?

Crec que la gràcia de la CUP està en la forma d'entendre la

política i les connexions que té i ha de mantenir amb moviments, teixit

associatiu,….fer acostar la gent a la política i la millor manera és

fer-ho des d'una base municipalista i no des d'institucions que poden

quedar molt allunyades de la gent. Així doncs, diferències

programàtiques i diferències de concebre l'acció política.

Cap on va la CUP?

Penso que a la majoria de persones que estem a la CUP ens

agradaria pensar que el més aviat possible, la CUP esdevindrà un espai

polític referent per l'esquerra antcapitalista, socialista i

independentista i que per tant estem preparats per anar més enllà dels

municipis per ser una força que capitalitzi un percentatge important de

la població en tots els comicis. El que passa és que malgrat el

creixement que hi va haver a les últimes municipals, també hem

d'entendre que són uns números discrets si agafem el mapa dels Països

Catalans. Estem parlant d'uns 30 càrrecs electes i per tant, no ens ha

de fer por reconèixer que encara no estem preparats per fer el salt a

altres espais de la política perquè penso que si el projecte de la CUP

ha de continuar sent una garantia en la mesura de fer un altre tipus de

política no serà fent salts automàtics i grans, sinó passes

quantitativament i qualitativa fermes i segures.

Així, per on passen els vostres objectius?

Per tant, ara els objectius són recollir totes les inquietuds

que hi van havent al territori de gent, persones, grups que es

plantegen conèixer la CUP i veure quin espai podria ocupar la CUP al

seu poble, i el segon objectiu és revisar què fem al País Valencià, les

Illes Balears, Catalunya Nordi i la Franja d'Aragó perquè tenim molt

clar quin és el nostre mapa i que, ara mateix, la CUP encara és massa

principatina. I el tercer és crèixer sense pressa, en qualitat i en

quantitat, per tal de poder presentar-nos com a una garantia

d'alternativa nacional i social. No esdevenir més del mateix, ni

desencantar més la gent, un espai que fa falta que hi sigui.

Més enllà de la teoria, quina és la vostra posició envers les

problemàtiques de les infraestructures, la MAT, el 4art Cinturó,…?

La posició de la CUP en aquest tema, com en els altres que hi

puguin haver a nivell regional o nacional, neix del debat que hi hagi

als territoris: la MAT el que es digui a les comarques gironines, el

4art cinturó, el que diguin els vallesos. Tot i això, està clar que no

defensem un model de grans infraestructures, que no defensem un model

que defensi el vehicle privat, estem a favor del transport públic, però

també tenim clar que encara no tenim un model nostre pensat en clau de

tot el país. La CUP és el que és. És la suma de la feina forta i

valenta que estan fent a nivell municipal desenes de persones, però

que, de moment, vol posar les bases per donar garanties reals a nivell

municipal. Tot i això, com que som persones compromeses amb diverses

entitats, som sensibles al teixit reivindicatiu que hi ha arreu del

territori, amb les plataformes en defensa del territori, per exemple, i

per tant estem en contra la MAT, discutim el traçat del 4art cinturó,

discutíem al seu moment la necessitat de l'alta velocitat, i

reivindiquem el reforçament de les línies de rodalies, l'arribada del

tren a les comarques on no arriba.

Si critiqueu la via del referèndum del 2014 de Carod, quina és la via?

Si ens hem decidit a començar en clau municipal és per

demostrar que hi ha altres maneres de fer política, forçant processos

transparents, defensant la radicalitat democràtica, promovent que la

gent s'interessi per la política més propera, és perquè ja estem

definint un possible traçat per acosenguir alliberaments en

majúsucules. Decretar la independència o creure que podem esperar al

2014 per anar a votar en clau de dret a l'autodeterminació i que això,

per si sol, canviarà les coses no deixa de ser un maniobra en clau

mediàtica que dóna titulars i minuts als mitjans de comunicació, que

està bé des d'esquerra homologar-se a personatges com l'Ibarretxe, però

nosaltres no ens conformem amb això. Entenem que volem la independència

del país, però no ens deslliguem de l'altra identitat que ens mobilitza

que és el fet de ser persones d'esquerres, d'extrema esquerra,

d'anticapitalistes, socialistes. I, per tant, la construcció nacional

no es fa anant a votar un dia, sinó que es fa en el dia a dia, fent

sensible a les persones tot allò que els afecta, polititzant-les.

Una aposta prou particular i allunyada del que estem acostumats, no?

Si. Nosaltres entenem que el país l'hem de forjar cada dia i

que el que ens cal és construir espais emancipatoris, transformadors i

innovar en matèria democràtica. Cal defugir de la centralitat que se li

atorga a la política institucional i a la repercussió que té als

mitjans i caminar vers una política que es construeix des de la base,

també en la quotidianitat. La CUP aposta pel creixement dels espais

autònoms, més enllà del monopoli del pensament collectiu que pretenen

ostentar els partits i les institucions.