Oriol Rifer «La Crida per Sabadell es presenta com l’opció ferma i fiable per liderar l’oposició d’esquerres a la ciutat»

El candidat per a les eleccions del 2027 és Oriol Rifer Campoy, actual portaveu de la Crida per Sabadell. Actualment, l’Ajuntament de Sabadell està governat pel PSC amb majoria absoluta (14 regidors/es de 27) reforçada durant dos anys i mig pels dos regidors de Junts, actualment expulsats del seu partit. L’oposició està repartida i fragmentada. Actualment, la Crida és la principal força de l’oposició amb 3 regidores. ERC i en Comú-Podem en tenen dues respectivament. L’extrema dreta hi és representada per VOX que a les darreres eleccions va treure 2 regidores. El PP en té una. La Crida va estar a govern entre el 2015 i el 2019 ocupant l’alcaldia des del 2017 fins al final del mandat.

On va començar la teva militància?

Des de jove, he estat implicat en diverses entitats del barri de la Creu Alta, primer en el món de l’educació en el lleure i en organitzacions juvenils, culturals i veïnals i després en la creació del Casal Popular de la Creu Alta, el Tallaret. 

Quants anys fa que milites a la Crida per Sabadell?

El meu suport explícit a la Crida sorgeix des de la seva creació amb col·laboracions puntuals i en èpoques de campanya, però inicio la meva implicació més activa a finals del 2021. 

A què et dedicaves abans de ser regidor?

Soc mestre i psicopedagog. He estat treballant al sistema públic d’educació com a orientador en l’àmbit del suport a la inclusió tant en la intervenció directa amb l’alumnat com en l’assessorament al professorat. 

Amb què compagines la teva feina de regidor?

Actualment, tinc plena dedicació a la Crida com a portaveu del grup municipal, però fins fa poc més d’un any, ho compaginava amb l’institut Ferran Casablancas de Sabadell.

Què significa pel municipi de Sabadell que la Crida ja hi tingui confirmada candidatura pel 2027?

La Crida es presenta com una opció ferma i fiable per liderar l’oposició d’esquerres a la ciutat. Com sempre, presentem una candidatura àmplia i diversa que vol representar el moviment popular de la ciutat. La vocació de treball de la Crida és la dedicació exclusiva en la defensa dels interessos de les classes treballadores de Sabadell, sense postulats ni ordres de Barcelona o de Madrid, un fet diferencial que ens situa com a única opció purament municipalista.

Quina és la principal preocupació que detecteu avui al municipi i com hi vol respondre la Crida per Sabadell?

La major part dels veïns i veïnes de Sabadell, com el global dels Països Catalans, pateixen una deriva preocupant en la pèrdua de drets en els aspectes bàsics de la vida quotidiana que els empeny a una precarització creixent en tots els aspectes. Davant d’això la Crida posa el focus en quatre grans temes; el primer, igualtat social, on l’accés a l’habitatge pren el protagonisme, el segon, l’economia social i solidària, posant èmfasi en una indústria basada en drets laborals dignes per a les treballadores i potenciant estructures horitzontals com el cooperativisme i el repartiment equitatiu de la riquesa. El tercer és l’urbanisme verd i feminista, per una ciutat que posa les persones al centre, facilitant l’accés als serveis bàsics i potenciant els espais verds i l’entorn natural com a refugi climàtic real. I el quart, aconseguir una ciutat inclusiva, teixint complicitat amb els moviments socials de la ciutat i fent de la cultura, l’esport i la llengua catalana eines comunitàries per a la cohesió social.

Quina gran transformació heu fet, esteu impulsant o voleu impulsar des de l’Ajuntament? Quina proposta o prioritat voleu posar al centre de la campanya municipal?

La nostra gran obsessió és l’accés a l’habitatge. Volem seguir treballant en les grans línies que vam engegar quan érem a govern i recuperar la dinàmica positiva en la creació d’habitatge públic de lloguer. En aquest sentit, defensem l’obtenció de pisos per dret a tempteig i retracte, la rehabilitació del parc d’habitatge de la ciutat i, encara que supera les competències municipals, l’expropiació a grans tenidors i bancs i la recuperació de les propietats de la Sareb. En aquesta línia treballem colze a colze amb la PAHC i el Sindicat de Llogateres de Sabadell. 

Centrant-nos en el camí per a la igualtat social, plantegem la construcció d’almenys dues escoles bressol municipals noves i la creació d’estructures per a l’accés assequible als productes bàsics de la cistella de la compra.

També defensem una transformació radical de la manera d’entendre l’urbanisme a la ciutat. Tenint en compte que Sabadell és una de les ciutats més contaminades del país, cal implementar mesures urgents contra l’emissió de gasos tòxics i fer-ho replantejant la mobilitat de les veïnes i veïns, potenciant els desplaçaments a peu i en bicicleta, i per una nova xarxa de transport públic molt més accessible reformulant la xarxa d’autobusos i aprofitant les potencialitats dels recursos existents com són les estacions de tren i ferrocarril. Per tant, ens oposem a les grans infraestructures faraòniques basades en el totxo, l’asfalt i l’especulació que tan sols porten a la decadència i la destrucció del territori. No a quart cinturó, no a la urbanització de la llera del riu Ripoll i sí a la protecció i l’ús social de l’entorn natural. 

Finalment, volem fer de Sabadell una trinxera antifeixista a partir del teixit social de la ciutat, fent bandera de la seva diversitat i posant de relleu la tasca dels col·lectius i associacions. En aquesta línia, defensem la necessitat d’un suport real a les entitats tant en recursos tècnics i econòmics com en reconeixement i treball compartit. 

Sovint parlem de la necessitat de construir país des dels municipis. Què vol dir això en el vostre cas concret?

Unes viles que garanteixen drets, construeixen un país socialment just. El municipalisme permet donar respostes col·lectives a les necessitats immediates de les classes treballadores. Permet empoderar la població i permet posar els recursos de la institució al servei del poble.

Quina relació voleu construir amb el teixit popular, les entitats i l’associacionisme del municipi? 

És la nostra forma de ser i de treballar. Ens cal una societat organitzada,  amb capacitat per prendre decisions i executar projectes. En aquest sentit, la Crida és un peu del carrer dins la institució. Ho som al costat de les docents i la sanitat en lluita, amb el comitè per Palestina, pels drets LGTBIQ+, però també amb organitzacions veïnals, juvenils, esportives i culturals que posen sobre la taula solucions a problemes quotidians. La Crida participa, doncs, activament en estructures de ciutat com la Plataforma Antifeixista, l’organització de la I Cursa Antiracista de Sabadell o la Plataforma pel riu Ripoll, entre altres.

Què diríeu a la militància de la CUP d’arreu del país per transmetre’ls que val la pena fer el pas i construir candidatures als seus municipis?

Perquè som l’única organització dins la política institucional amb capacitat real per representar les lluites del carrer. L’experiència ens diu que malgrat no ser al govern en aquests moments, la capacitat d’incidència és real i que cal aprofitar la institució també com a plataforma de divulgació de determinades lluites que, generalment, queden silenciades. La procedència de la nostra militància és el carrer i el treball de base i això, encara que pugui semblar contradictori, ens dona un coneixement i una legitimitat que no tenen la gran majoria de les altres candidatures i l’espai que no ocupem nosaltres, l’ocuparan els altres.

Quin paper ha jugat la Crida per Sabadell des de l’oposició i quin canvi voleu representar el 2027?

En part he respost a aquesta pregunta anteriorment, però la Crida, a l’oposició, es presenta com un element propositiu que posa de manifest les mancances i el retrocés que representa tenir el PSC al govern. Un PSC immòbil que ha vingut a no moure res i consolidar els privilegis d’uns pocs. Un PSC que, a Sabadell, és un dels més escurats a la dreta que hi ha al panorama català, sentint-se amb total sintonia amb Junts i amb la convergència més tradicional i que compra el relat de l’extrema dreta en termes de seguretat, dret a l’habitatge o llengua. Un PSC que reconeix Sabadell com una ciutat de perifèria. A la vegada, la Crida es presenta com un element inamovible contra l’espanyolisme estructural que es veu reforçat per un consistori cada cop més hostil amb el dret del poble català ja no a l’autodeterminació sinó a la mateixa existència.  

Quin conflicte, proposta o lluita heu aconseguit posar sobre la taula malgrat no governar?

Hem denunciat els abusos de l’Ordenança de Civisme, les greus mancances en el nou Pla Local d’Habitatge i l’urbanisme a la carta, hem liderat les reivindicacions per a la protecció de la llengua, del territori i per una ciutat diversa i clarament antifeixista i hem estat punta de llança a la institució en suport al poble palestí i en les mobilitzacions a favor de l’escola pública.  

Acabeu la frase: “El 2027, la Crida per Sabadell vol ser…

“… el motor per una ciutat de drets, amb impuls i amb perspectiva de futur”.