Editorial del Secretariat Nacional de l’Aixada 004

Avui en dia, hi ha qui diu que el feminisme ha anat massa lluny. Que tanta llibertat ens ha portat a la inestabilitat, a la incertesa, al descontrol. Que ara ja no hi ha qui estimi, vesteixi o visqui amb ordre. El seu ordre. Hi ha qui creu que les feministes hem somiat massa, hem aspirat a massa, que hem molestat massa. I ara, el que ens toca és callar. Aturar-nos.
Davant d’aquesta onada reaccionària i antifeminista, serem el seu malson. Perquè si alguna cosa ha quedat clara és que cada cop que el feminisme avança, es guanyen drets per a totes i tots.
Nosaltres som hereves d’una resistència tenaç. D’aquelles que arreu del món han lluitat contra la invisibilització, contra la repressió i contra un sistema que ens vol callades i sotmeses. No pararem, perquè no n’hi ha prou. La nostra lluita no es limita a defensar el que ja hem guanyat: sinó que volem avançar per transformar-ho tot. Sabem que la nostra a història està feta de resistència. Així ho hem defensat les feministes d’arreu dels Països Catalans que han combatut des de les fàbriques, les llars i els carrers, organitzant vagues, creant xarxes i teixint resistències. Perquè sabem que el feminisme ha desemmascarat el patriarcat i l’ha posat contra les cordes. I ara, toca fer-lo caure. Avui i cada dia, resistim per conquerir. Avancem per transformar. Perquè quan les feministes ens unim, el món canvia i es mou. I avui, tornem a fer-lo tremolar.