L’esquerra independentista demana un front antifeixista contra l’amenaça d’il·legalització

L’Esquerra Independentista ha denunciat avui en una roda de premsa, on han participat Arran Jovent, Alerta Solidària i la CUP, l’ofensiva autoritària i repressiva de l’Estat que amenaça amb la il·legalització de partits polítics com la CUP o organitzacions com Arran Jovent. 

“Hi ha una clara intenció de generar un clima de violència que legitimi posar al centre de l’onada repressiva l’independentisme o la impunitat de l’extrema dreta per impedir el dret a l’autodeterminació”, ha manifestat la diputada de la CUP Crida Constituent, Maria Sirvent. 

L’Esquerra Independentista considera que l’aparell repressiu de l’Estat conformat per tots els seus actors policials i judicials es troba plenament posicionat en el combat polític per a impedir l’exercici del dret a l’autodeterminació. El legislatiu espanyol, en un front compost per diversos partits polítics (PP, PSOE i C’s), s’ha implicat en aquesta explosió repressiva modificant el codi penal, legislant per impedir l’exercici del dret a la protesta, controlant l’aparell judicial, autoritzant la violència policial o mitjançant l’aplicació de l’article 155 CE, generant una unitat d’acció entre tots els poders de l’Estat espanyol, fins i tot amb aquells que no són estrictament institucionals.

“Reivindiquem la desobediència i la dissidència com una necessitat davant l’aparell repressiu de l’Estat. Si ens il·legalitzen, ataquen a tot el moviment popular, a totes les que lluiten per construir un món que valgui la pena viure” ha afegit Adriana Roca d’Arran Jovent. 

Per aquest motiu, l’Esquerra Independentista creu que “cal una resposta el més àmplia possible de totes les demòcrates que defensen drets polítics, cívics, i socials fonamentals per alçar-se contra aquesta ofensiva”. Per tant, emplaça a crear un front amb demòcrates, dels Països Catalans, però també d’arreu de l’Estat espanyol en contra del feixisme ja que tot i que l’amenaça de la il·legalització només ha estat formulada fins ara en forma de declaracions polítiques de diferents líders polítics, i no per part de cap instància judicial, té credibilitat degut al context de constant retallada i retrocés de les llibertats i drets civils i polítics als Països Catalans, però també al conjunt de l’Estat espanyol; presó i exili, multes i inhabilitacions són els preus que paga la dissidència.