La CUP-NCG presenta una proposta per abordar la necessitat d’investigar tots els casos d’abusos a menors

Parlament

Una proposta que té com objectiu esclarir els fets, garantir la no repetició i reparar a les víctimes


La CUP-NCG ha presentat una proposta per abordar la necessitat d’investigar tots els casos d’abusos a menors, també els prescrits, i la responsabilitat civil i penal de les institucions que han emparat i amagat aquests abusos com l’Església Catòlica. Ho ha fet com a resposta a la proposta d’ERC, PSC, Junts i Comuns on es demana traslladar al Congrés Espanyol una modificació del Codi Penal perquè els abusos greus a menors no prescriguin mai i que, per tant, puguin ser perseguits sempre penalment. Una idea que els anticapitalistes no comparteixen perquè asseguren que “un enduriment de la persecució penal als individus i no a les institucions que els emparen és cosmètic i no va a l’arrel del problema“, en paraules de la diputada, Basha Changue. “Ens sembla que exclou aspectes fonamentals per esclarir els fets, garantir la no repetició, fer justícia i reparar a les víctimes“, ha explicat Changue. Per això, els cupaires portaran la seva proposta al Congrés en contraposició a la que s’ha aprovat al Parlament.

Els anticapitalistes critiquen que la proposta de reforma que han presentat els partits al Parlament – com qualsevol reforma d’enduriment de les penes del Codi Penal – no afectarà cap dels casos que s’hagin produït abans de la seva aprovació al Congrés: “Encara no sabem ni si succeirà ni si té data”, ha dit Changue. En aquest sentit, el diputat, Xavier Pellicer, avisa que “els abusos que es produeixin durant el 2024 no seran imprescriptibles”. Actualment, en el Codi Penal la prescripció pels delictes greus d’abusos a menors comença quan la víctima fa els 35 anys i s’hi sumen els anys que trigui a prescriure el delicte: “Això ens deixa amb una prescripció efectiva de quan la víctima té entre 50 i 55 anys“, explica Pellicer.

Després d’analitzar la proposta i consultar diverses expertes jurídiques, els cupaires conclouen que cal ampliar el període perquè totes aquelles víctimes que vulguin denunciar no es quedin sense poder-ho fer. Per això, han elaborat una proposta perquè la prescripció comenci a comptar a partir dels 50 anys de la víctima perquè es puguin perseguir als individus autors d’aquests delictes fins que la víctima tingui entre 60 i 70 anys: “Aquest ens sembla que és un període adequat per poder garantir els drets de la víctima i alhora no permetre l’enduriment del Codi Penal de forma abusiva”, explica Pellicer, i afegeix que “podrem evitar obrir la porta a què altres delictes penals no prescriguin mai”.

Una contraproposta que els cupaires asseguren que defuig de la imprescribilitat penal individual i garanteix uns terminis amplis perquè les víctimes futures tinguin el temps suficient per poder denunciar penalment als agressors: “Volem evitar situar el Codi Penal en una lògica de populisme punitiu“, ha explicat Changue. Qui ha afegit que la voluntat de la CUP-NCG és donar una resposta que “no vagi a cop de titular” i “assumir les responsabilitats que ens pertoquen per així evitar caure en mesures cosmètiques”.

Pels anticapitalistes la proposta que han presentat els partits signants és una manera de “desresponsabilitzar-se de mesures que es poden dur a terme des de les institucions catalanes” i critiquen que ho fan sota el pretext de dir que “ells ja han presentat una proposta” per “així eludir la persecució real de les institucions que ho han encobert“. Per això, insten al Parlament “a actuar de forma immediata en totes aquelles qüestions que té capacitat per intervenir” asseguren que només d’aquesta manera “es posarà el focus en aquelles entitats privilegiades i institucions que durant anys han tapat i emparat els abusos a menors per interessos polítics i/o econòmics”.

Quins són els punts claus de la proposta de la CUP-NCG?

A diferència de la proposta de PSC, Junts, ERC i Comuns, la de la CUP-NCG incorpora els següents punts:

  • La imprescribilitat de la responsabilitat dels individus jurídics, i en conseqüència que mai s’extingeixi la responsabilitat d’organismes i institucions com l’Església catòlica que hagin tapat o emparat abusos. És a dir, que les institucions no exhaureixin mai la seva responsabilitat penal davant la cooperació en abusos.
  • La imprescribilitat de la responsabilitat civil tant d’individus com d’institucions i que, per tant, sempre hi hagi l’obligació d’indemnitzar les víctimes. És a dir, que el fet de rescabalar a les víctimes pels danys soferts sempre s’hagi de complir hagin passat els anys que hagin passat.
  • L’obligació de jutjats i cossos policials d’investigar tots els casos d’abusos, passats i presents, encara que aquests hagin prescrit per així poder esclarir els fets, sempre que les víctimes ho demanin. Una qüestió que si s’aprovés s’aplicaria en tots els casos passats, presents i futurs i, per tant, no només tindria impacte en les víctimes futures.

Alhora, estem treballant en mesures més estructurals i de fons, que acabin amb la impunitat dels abusos a menors i l’encobriment d’aquests. Algunes d’elles consisteixen a demanar que les institucions i entitats que emparin i silenciïn abusos a menors perdin qualsevol mena de subvenció pública i/o concert econòmic.

9 de febrer de 2024