Mataró: l’esquerra independentista ‘allibera’ el castell de Burriac i homenatja els màrtirs del 1714

En el marc dels actes de la Diada Nacional, aquest diumenge 10 de setembre, unes 40 persones han acudit, des d’Argentona, Mataró i Cabrera de Mar a la convocatòria d’Alliberament de Burriac, impulsada pels col·lectius de l’esquerra independentista de la comarca. S’ha hissat una senyera estelada i se n’ha desplegat una altra a la façana de la torre del castell de Burriac. Xevi Safont-Tria (CUP de Mataró) ha destacat l’èxit de la cita, que l’any que ve es repetirà, i ha recordat que els actes testimonials són importants, però no pas suficients per capgirar l’odre establert i la destrucció territorial que impera a la comarca del Maresme. En aquest sentit ha emplaçat el públic a enfortir l’independentisme impulsant candidatures a les municipals de 2007 per aconseguir veu i capacitat d’incidència als ajuntaments.

D’altra banda, dilluns 11 de setembre la CUP de Mataró ha fet una ofrena al monòlit al monument a Rafael de Casanova i el portaveu de la candidatura Juli Cuéllar s’ha adreçat als i les assistents amb un parlament: 

Parlament de l’Onze de Setembre de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró
 
Bon dia a tothom!
 
La CUP, l’esquerra independentista a Mataró, no hem vingut aquí a celebrar res. Som aquí per honorar i retre homenatge als patriotes catalans, als defensors de la terra i per commemorar que l’11 de setembre de 1714 el nostre poble fou ocupat militarment i que des d’aleshores, els catalans i les catalanes hem lluitat per recuperar la sobirania nacional que ens van  robar.
 
L’11 de setembre és una diada de lluita, de reafirmació nacional, perquè els catalans i les catalanes no som espanyols.
 
Sentim vergonya d’aquells partits polítics i sindicats que avui porten flors, però que fa uns mesos van decidir enterrar els Països Catalans en l’Espanya de les Autonomies. Amb els estatuts d’autonomia, els catalans i les catalanes  seguim sense tenir la clau de casa, seguim sense els nostres euros. Ni diners, ni sobirania.
 
Sense sobirania seguim sent una regió d’Espanya.
Sense recursos, el benestar i la cohesió social estarà a mans de la caritat dels governs de Madrid.
 
Sentim ràbia davant del tripartit de Mataró, que s’ha pensat que Mataró és Marbella, que practica la censura amb les sancions econòmiques de l’ordenança cívica imposades als col·lectius crítics amb la seva gestió. Que externalitza i privatitza els serveis municipals i que finança l’Ajuntament amb l’especulació urbanística.
 
PSC-ERC-ICV s’han limitat a posar pedaços, però, què passa amb els serveis, què passa amb la mobilitat i la inceneradora, on són els centres cívics, on són les escoles, quin futur econòmic?
 
En definitiva, no volem viure en una ciutat suburbial ni en una regió amorfa. Si seguim lligats a Espanya, hipotecarem el territori, el benestar social i la nostra identitat lingüística i cultural.
 
Per tant, el futur de Mataró i dels Països Catalans passa per l’autocentrament i per avançar cap a la Independència.
 
Perquè som una Nació i tenim el dret a decidir: la lluita continua!
 
Visca la Terra!