[DPG] PR. 12. Sobre la necessitat d’una xarxa de gestió i titularitat pública d’atenció a les cures, les dependències i les víctimes de la violència masclista

Des de fa temps, la desigualtat i la pobresa són una realitat cada vegada més punyent a Catalunya. La desigualtat també implica una desigualtat en la distribució dels treballs i les cures. Aquesta realitat afecta especialment les dones, i d’entres les dones, les de classe treballadora, que són qui major càrrega laboral i de treball reproductiu i de cures tenen.

Per tal de respondre a l’empoderament de les dones en la lluita en defensa dels seus drets, i possibilitar el manteniment de l’actual situació de desigualtat, el sistema patriarcal ha respost amb l’augment dels discursos i les pràctiques masclistes.

Els efectes principals d’aquesta situació són:

• La consolidació quan no l’augment de l’escletxa salarial entre homes i dones, que al conjunt dels Països Catalans es situa entre el 16% i el 25%; en el cas de les dones nascudes fora d’Europa, la diferència salarial arriba fins al 49,9%.
• La consolidació de l’escletxa de les pensions entre homes i dones, que al conjunt dels Països Catalans supera el 40%.
• L’augment de les necessitats de les tasques de cura, degut a l’envelliment de la població, que recau principalment en les dones.
• L’augment de les agressions masclistes, amb augment alarmant de les denúncies per violència masclista, incloent les violacions i els assassinats.

Per tot això, el Parlament de Catalunya insta el Govern de Catalunya a treballar amb urgència per:

1. L’impuls d’una xarxa única, de titularitat i gestió 100% pública, per a l’atenció de les víctimes de les violències masclistes. Aquesta xarxa ha d’articular tots els centres municipals, comarcals i provincials ja existents, tot garantint que totes les fases de l’abordatge de la violència masclista es facin des d’una perspectiva feminista i coherent en tota la xarxa. Aquesta xarxa ha de possibilitar uns circuits que posin al centre de la seva activitat el benestar i la recuperació de les supervivents de la violència masclista.
2. L’impuls d’un parc sociosanitari públic d’atenció a la gent gran i amb problemes de dependència, tot recuperant la gestió d’aquells centres que tinguin gestió privada i internalitzant les seves treballadores, amb l’objectiu de donar una resposta a les necessitats de les famílies de classe treballadora o que no tenen recursos per pagar residències privades per a les seves familiars
3. L’impuls dels serveis d’atenció a la dependència, més enllà del parc sociosanitari, que inclogui un repensament integral de totes les tasques de cura, superant els límits de la legislació estatal i preveient el finançament imprescindible per a la seva implementació
4. El Parlament insta al Govern de la Generalitat a realitzar una campanya dirigida als ajuntaments i en general a la ciutadania, que tingui per objecte la defensa de la municipalització de serveis d’atenció domiciliaria, neteja d’edificis públics o d’altres serveis necessaris pel desenvolupament de la vida, amb la finalitat d’apostar per la socialització dels treballs de cura d’envelliment i sociodependència i dignificar les condicions laborals de les treballadores que desenvolupen aquests treballs que no estan ni reconeguts ni retribuïts com mereixeria, tenint en compte que són imprescindibles perquè puguem gaudir de vides dignes.