[DPG] PR. 9. Per una sanitat de titularitat, gestió i provisió 100% pública

El nostre model sanitari s’ha construït durant les darreres dècades més com un negoci que no pas com un servei públic. Una part important de la gestió es realitza a través de totes les formes imaginables de gestió privada. Això provoca que els gestors prioritzin els seus beneficis a la nostra salut.

En el terreny concret, subratllem que avui la sanitat pública catalana compleix uns estàndards de màxima qualitat, però pateix d’un model de gestió publico-privat que provoca múltiples mancances i problemes. Sens dubte les llistes d’espera i les condicions en les que han de prestar el servei públic  són les expressions més clares d’aquesta realitat precària. Però com a conseqüència de les problemàtiques acumulades després d’anys de retallades i de polítiques orientades a reforçar els consorcis privats, hem començat a trobar expressions d’exclusió sanitària entre els col·lectius més vulnerables. 

Davant aquesta realitat, els objectius de prestar un servei de salut que sigui universal i gratuït passa per un canvi de model que reforci el sector públic; passa per un canvi de model que estableixi un sistema de sanitat de titularitat, gestió i provisió 100% públiques.

Per aquests motius:

1. El Parlament de Catalunya insta el govern a:
   1. Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera, reobrint els serveis tancats, quiròfans i llits que han deixat d’estar operatius des de l’any 2009, posant torns de tarda on no n’hi hagi per, al mateix temps, maximitzar l’aprofitament tecnològic. Es procedirà a dotar les plantilles de personal suficients per dur a terme l’objectiu amb èxit.
   2. Recapitalitzar i recuperar el sistema sanitari; per tant, analitzar i avaluar les concessions, convenis i concerts per a la seva recuperació com a provisió pública directa, i unificació de la titularitat, gestió i provisió pública de tots els centres que formen part del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya).
   3. Fer efectiva la universalització de l’assistència sanitària, i, per tant, desenvolupar la Llei d’universalització de l’atenció sanitària i millorar-ne els protocols, tot garantint que la residència es pugui acreditar per qualsevol mitjà de prova i no únicament el padró.
   4. Traslladar mitjançant una instrucció que qualsevol atenció relacionada amb l’embaràs (inclosa la seva interrupció voluntària) es farà efectiva amb independència de la situació administrativa de la dona.
   5. Donar respostes a l’assetjament que reben dones i professionals sanitàries davant de clíniques que practiquen avortaments tot estudiant un canvi legislatiu perquè les conductes contra el dret a l’avortament siguin tipificades com a delicte específic.
   6. Garantir la vacuna del papil·loma humà en els termes que s’ha vingut subministrant fins la present primavera, no aplicant mai més exclusions a persones lgtbi i treballadores sexuals que la requereixin.