La CUP-Crida Constituent considera necessària una auditoria pública de l’Hospital General de Catalunya

Arran la proposta del Conseller de Salut, Antoni Comin, de comprar l’Hospital de General de Catalunya feta divendres passat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, la CUP-Crida Constituent es reafirma un cop més en la defensa d’un sistema sanitari català 100% públic, és a dir, de provisió, gestió i titularitat públiques. És per això que, mirant-s’ho amb prudència, abans de dur a terme cap pas per a fer efectiva la compra demana al conseller Comin que aclareixi com es faria la conversió de l’HGC a l’ICS.

L’Hospital General de Catalunya construït inicialment a través de les aportacions de milers de persones mai ha arribat a ser utilitzat en la seva totalitat, i ha basat la seva activitat sanitària a donar servei a mútues i mutualistes de la zona i més enllà. Al llarg dels més de trenta anys des de la seva obertura ha patit diverses fallides econòmiques. Anys abans de la compra per part de IDC (ara Quironsalud, actual propietari) va patir una fallida econòmica que es va solucionar amb un important aval per part de la Generalitat de 3.600 milions de pessetes i l’inici del contracte d’activitat pública per valor de 12.000 milions, malgrat no ser un centre concertat. Tot i això, anys més tard, el 1999, va fer una fallida voluntària on a les pèrdues acumulades s’hi sumaven els avals públics (més de 3.000 milions de pessetes). El conveni de compra d’activitat pública, vigent encara fins a finals d’aquest any, ha suposat al llarg tots aquests anys una forma de rescat d’un hospital privat amb diners públics.

És per això, que la CUP-Crida Constituent considera que és necessària una auditoria pública per tal de poder disposar de la quantitat de diners públics que s’han destinat a mantenir un hospital privat, que no hagués pogut subsistir sense els avals econòmics, i sobretot sense la compra d’activitat pública al llarg de pràcticament 20 anys. Des de la CUP-Crida Constituent es demana que l’empresa, Quironsalud, cedeixi voluntàriament la propietat i la gestió de l’HGC ja que considera que la sanitat pública ha pagat i repagat l’hospital. L’empresa en cap moment ha assumit cap risc econòmic i al llarg d’aquests anys de crisi gràcies al conveni per l’HGC, però també per la Clínica del Vallès i la Clínica Sagrat Cor, ha continuat obtenint beneficis mentre la sanitat pública veia com es retallava, es tancaven plantes i quiròfans i s’engreixaven les llistes d’espera.
En l’entrevista on es va fer públic l’anunci de compra, el conseller no va deixar clar com es veurien afectades les Mútues i els i les mutualistes que actualment estan sent ateses a l’Hospital General. Si un cop l’Hospital fos públic les mútues continuessin utilitzant el General, seria la manera d’entrar per la porta de darrera l’activitat sanitària privada en els centres públics. Com ha denunciat en múltiples ocasions la CUP-Crida Constituent considera que amb l’activitat privada en els centres sanitaris públics es generaran dues velocitats d’atenció en els centres públics, augmentaran encara més les llistes d’espera, pot propiciar la derivació a la privada des dels propis centres públics i agreujarà la desigualtat ja existent.

És per això, que la diputada Eulàlia Reguant ha demanat a Comin que “clarifiqui el paper de les mútues, i prohibeixi qualsevol tipus d’activitat privada en els centres públics, en aquest cas, a l’Hospital General”. A més a més, ha recordat la campanya que va fer Boi Ruiz de suport i promoció de les mútues i ha demanat que “potser ara és el moment d’iniciar algun tipus de campanya en sentit contrari a la de Boi Ruiz on s’insti a la ciutadania a revertir i fer front al negoci de les mútues, és a dir, començar a promocionar de manera clara l’atenció 100% pública”.
Amb l’anunci de l’aposta per la compra de l’Hospital General de Catalunya, Comin va explicar que l’HGC un cop dins la xarxa pública faria les funcions d’hospital de segon nivell de manera que totes aquelles atencions i serveis propis d’un hospital de tercer nivell (proves diagnòstiques, hemodinàmica, personal i serveis especialitzats tipus UCI, REA, DIVAS, visites i seguiment de l’especialista, etc) no s’atendran allà, sinó que es derivaran als altres tres hospitals del Vallès: el Parc Taulí, el Consorci de Terrassa i la Mútua de Terrassa. De manera que si realment l’HGC passa a la xarxa públic, malgrat ser 100% públic, molta de l’atenció necessària es derivarà a centres de titularitat, gestió i provisió no 100% pública (malgrat estar al SISCAT). Cal tenir en compte que l’Hospital de la Mútua de Terrassa és un centre privat el 85% del finançament del qual prové del pressupost públic, de manera malgrat la compra de l’HGC es seguiria finançant la Mútua de Terrassa i derivant-hi activitat.
És per això que el Grup de Treball de Sanitat de la CUP considera necessari conèixer quins són els recursos materials, d’infraestructures i humans de què disposa l’HPG, per tal que si és necessari es doti dels recursos per tal d’esdevenir un hospital de tercer nivell i així poder atendre totes les necessitats de la població i deixar de derivar a centres concertats. És necessari que en tot aquest procés el territori implicat sigui consultat i es tinguin en compte les necessitats específiques com per exemple l’accessibilitat a l’hospital amb transport públic per a tota la població de l’àrea de referència.

“No serveix de massa tenir un hospital 100% públic al Vallès mentre els CAPS, com el del mig de Sant Cugat, són propietat de la Mútua de Terrassa” ha reblat Reguant. “És evident que així es continuaran fent derivacions a la Mútua en lloc del General”. La CUP Crida Constituent considera que cal fer una aposta clara i decidida per l’Atenció Primària des del Departament per tal de no tenir hospitals saturats, i així poder donar resposta a totes les necessitats hospitalàries de la població, siguin del nivell que siguin”.