La CUP de Valls conclou que els tres milions de despesa de les Decennals no han revertit en la ciutat

La sessió informativa celebrada a l’ Institut d’Estudis Vallencs el passat 9 de febrer de 2012 va servir per analitzar críticament el llegat que ha quedat de les Festes Decennals del 2011.

En una ciutat cada cop més acrítica, controlada mediàticament i en plena regressió conservadora, la CUP va presentar públicament les seves reflexions entorn a tres eixos.

Model de participació en la cultura i les festes de Valls
Les festes Decennals 2011 van introduir un important canvi en el model d’organització, que fins el moment s’havien organitzat a través de comissions ciutadans, principalment integrades per representants d’entitats vallenques. S’aposta per la professionalització de la organització i es presenta un model mixt, on es manté una estructura de comissions ciutadanes, però coordinada per la figura professional d’un tècnic de la gestió cultural.

Aquest nou model va provocar, durant el mesos d’organització prèvia de les festes, que les comissions anessin perdent pes i l’ impuls inicial. Amb el nou model, les entitats i la ciutadania participen però no decideixen, d’aquesta manera, les entitats i les persones van deixar d’assistir a les comissions. El binomi Albert Batet i Jordi Bertran han esdevingut un tap a la capacitat d’intervenir des del teixit associatiu, i la conseqüència ha estat la desactivació del potencial associatiu.

Actualment, Jordi Bertran ha esdevingut càrrec de confiança de l’Albert Batet i és qui actua realment de regidor de cultura, programador, coordinador i cap de departament. El teixit associatiu vallenc queda supeditat a aquesta figura, que és qui té la capacitat de
decisió.

Aquest nou model té una altra conseqüència: les entitats vallenques mica en mica queden apartades de la funció d’agents culturals, i la seva funció passa a ser la de cobrir buits de programació i resoldre els dèficits que presenta la gestió/programació del Jordi Bertran.

La continuïtat de les Decennals i el procés de desenvolupament cultural durant 10 anys
La CUP ha apostat sempre per entendre les Festes Decennals com la culminació d’un procés de desenvolupament cultural de 10 anys, i alhora, com el punt de partida dels següents 10 anys de polítiques culturals per Valls.

L’Ajuntament, un cop acabades les Decennals, va assumir part d’aquest discurs que fins llavors només havia fet la CUP i va assegurar que la feina feta tindria continuïtat. Però al cap d’un any el resultat ha estat que la continuïtat es basa exclusivament en la figura del Jordi Bertran i de repetir fins a la sacietat que tots els actes estan impregnats de “l’esperit de la Candela”.

La Fundació creada per gestionar les Decennals va ser presentada, un cop acabades les festes, com l’òrgan que vetllaria per donar continuïtat al projecte cultural de les Decennals durant els 10 anys següents. No ha estat així durant l’últim any, en què la Fundació tan sols ha donat compte de la gestió econòmica de les Festes. Fins i tot, l’equip de govern ja ha manifestat la voluntat de liquidar la Fundació i les comissions ciutadanes es van liquidar immediatament després de les Decennals.

La CUP aposta per tot el contrari: La Fundació hauria de ser l’òrgan que garantís la continuïtat del projecte cultural iniciat amb les Decennals i que aglutinés el treball de les comissions durant la següent dècada. Les comissions haurien de continuar treballant en propostes culturals des de la Fundació, a partir de la feina feta per les Decennals i amb els ulls posats a les Decennals del 2021.

Els resultats econòmics de les Decennals
Poques setmanes després de les Festes Decennals, l’equip de govern i el seu aparell mediàtic van anunciar que la gestió econòmica de les festes s’havia resolt amb superàvit. Una afirmació rotundament falsa, intencionadament propagandística i que no s’ha pogut sostenir amb el temps.

És cert que les previsions d’ingressos per entrades es van superar notablement, però també és cert que la política de patrocinis no ha donat els resultats esperats:

• 43.000€ de patrocinis es donen per perduts
• 120.000€ de patrocinis encara no s’han cobrat (Repsol i Sorea)
• Resten per cobrar 200.000€ que havien compromès diferents administracions públiques.

El resultat és que hi ha gairebé 0’5 M€ per liquidar, pendent de cobrar. Fet que demostra que la política de patrocinis ja no funciona i que, en temps de crisi, les administracions públiques no poden assumir finançaments extraordinaris per festes. Independentment dels ingressos pendents, les Festes Decennals han generat un dèficit de 200.000€, sobre un pressupost de 3M€ (el 6,6%).

L’Ajuntament de Valls va assumir 960.000€ del pressupost inicial i ara haurà d’assumir 200.000€ més, sense tenir en compte els ingressos pendents d’administracions i patrocinis. Les festes han costat a l’Ajuntament de Valls 1.160.000€.

L’Ajuntament tampoc no ha fet balanç de l’impacte econòmic que ha generat, en el teixit empresarial i Vallenc, la extraordinària contractació de serveis que suposen les festes decennals.

Conclusions

1. Les festes Decennals han suposat 3M€ de despesa i inversió cultural a Valls (1/3 part posada directament pels pressupostos municipals) i no s’ha notat cap impacte en el desenvolupament cultural de la ciutat. Aquest no és un bon model i no es pot tornar a repetir.
2. A un any vista de les Decennals toca recuperar la racionalitat i aparcar el sentimentalisme, per fer una anàlisi ètica d’aquesta despesa. La CUP treballarà perquè aquest model de despesa no es torni a repetir i emplaça a tots els sectors de Valls a que se sumi a aquesta postura.
3. Emplacem als col·lectius cristians de Valls, tan presents en aquestes festes, a sumar-se a aquesta reflexió i a unir esforços perquè no es repeteixi una despesa tan poc ètica en moments de profundes dificultats econòmiques de les famílies més desavantatjades.
4. Després d’haver gastat 3M€ en cultura a Valls:

• Les entitats no han sortit reforçades
• Les comissions ciutadanes i la participació s’ha desactivat
• La producció cultural vallenca no ha notat cap impuls
• No hi hagut noves infraestructures culturals
• Hi hagut una regressió conservadora en matèria social i cultural