PR11 PER AVANÇAR CAP A LA REFORMA AGRÀRIA: PER UN BANC DE TERRES

La pagesia és un pilar indispensable del teixit productiu català, de la seva cohesió social i territorial. La defensa de la petita i mitjana pagesia es un pas imprescindible en l’avenç cap a la sobirania alimentària que necessita, per la seva supervivència, d’una reforma agrària.

Una reforma que ha de tenir com un dels seus elements imprescindibles la creació de polítiques que garanteixin l’accés a la terra per totes i tots aquells que vulguin treballar-hi i que eviti el seu acaparament per fons d’inversió i grans empreses per un interès especulatiu. El Govern ha de tenir el control del sòl i això cal que passi, entre d’altres, per la creació d’un potent banc de terres.

El 17 de juny de 2019 es va aprovar la Llei 3/2019 de 17 de juny, dels espais agraris, que suposa un petit pas, tímid, en aquest sentit. Es tracta d’una normativa que crea un registre de terres amb la voluntat de procedir a la mobilització d’aquestes sense cap voluntat d’incidir en l’ús i propietat d’aquesta de manera proactiva i decidida.

Aquesta llei, pendent de desplegament reglamentari, queda lluny dels objectius desitjables per garantir la supervivència de la petita i mitjana pagesia i té un recorregut menor que d’altres com la Ley 6/2011, de 13 de octubre, de movilidad de tierras de la Xunta de Galicia aplicada sota govern del PP o la ley foral 1/2002, de 7 de marzo, de infraestructuras agrícoles aprovada, a Navarra, per la UPN.

Cal doncs, dotar aquesta llei de major potència i donar major capacitat d’intervenció a l’administració pública, creant d’una entitat gestora del banc de terres, fent que l’administració dugui a terme l’activitat d’inspecció i afegint-hi la possibilitat de dret de tempteig i retracte segons s’establia en la Llei 1/2008 de contractes de conreu abans de la seva modificació.

Per això, el Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a iniciar, en el termini de dos mesos, els canvis legislatius corresponents per tal de:

1. Tenir el dret preferent d’adquisició de sòl agrari com a Generalitat directament o per mitjà de les seves entitats o empreses públiques, exercint els drets de tanteig i retracte, en cas de compravenda, permuta, dació en pagament, donació entre vius o aportació a societat de finques rústiques o explotacions agràries, estiguin o no arrendades, amb caràcter subsidiari als arrendataris i els confrontants.
2. Convertir el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús en un instrument administratiu i públic que incorpori les finques amb vocació agrària i en el qual es centralitzin les dades relatives a l’oferta i demanda d’aquestes finques. Aquesta entitat ha de ser també un instrument per dur a terme la mediació de l’entitat gestora amb terceres persones, tant per assolir la incorporació de les finques a l’entitat com per aconseguir la cessió de les mateixes, estiguin o no incorporades al registre, i per dur a terme la seva depuració física i jurídica.
3. Exercir des de l’administració de la Generalitat, sigui personal propi de l’entitat gestora, personal propi o persones habilitades a tal efecte, les funcions de direcció i execució de l’activitat d’inspecció i control de les finques que pretenguin incorporar-se o incorporades al Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, estiguin o no cedides a tercers.
4. Fixar preus de referència sobre les terres i crear una Comissió Tècnica de Preus i Valors que rebrà un informe anual d’activitat de l’entitat gestora ( Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús) i un informe anual conjunt sobre preus i valors elaborat pels serveis tècnics agraris de la conselleria competent en matèria d’agricultura i de l’entitat gestora. La Comissió Tècnica de Preus i Valors emetrà, a el menys, un informe anual preceptiu per a la fixació per la Generalitat de Catalunya dels preus de referència, en el qual constarà els preus de referència proposats per a la seva aplicació per l’entitat gestora del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Aquests preus seran determinats en funció de paràmetres que han de constar en el mateix informe, com ara zones geogràfiques, productivitat, ubicació, configuració geofísica o tipus d’aprofitament.