PR8 PER UNES POLÍTIQUES QUE FACIN FRONT A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Nacional

Proposta de resolució presentada per la CUP-NCG al Debat de Política General del 2021


El Ple del Parlament va aprovar la Llei Catalana del Canvi Climàtic, 16/2017, amb l’objecte de regular les mesures encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l’administració pública amb relació al canvi climàtic i l’establiment d’impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.

El 14/5/2019 el govern de la Generalitat de Catalunya va declarar la situació d’emergència climàtica a Catalunya, per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost. 

El Parlament de Catalunya va aprovar el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

El desplegament de la Llei Catalana del Canvi Climàtic ha estat totalment insuficient i la majoria de terminis establerts han estat incomplerts (els pressupostos del carboni s’havien d’aprovar com a molt tard el 31 de desembre de 2020, el Govern hauria d’haver presentat al Parlament el projecte de llei de l’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle i el projecte de llei de l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells abans de l’1 de desembre de 2017 perquè el Parlament aprovés la llei corresponent i l’impost entrés en vigor el 2019 o presentar al Parlament  el Projecte de llei de prevenció dels residus entre d’altres)

De la poca feina feta des de l’aprovació de la llei 16/2017, cal destacar el conflicte territorial que ha generat el Decret Llei 16/2019. Un decret aprovat per una majoria parlamentària sense consultar ni consensuar amb el territori, que ha obligat al propi govern a preparar-ne una modificació exprés davant les mobilitzacions i posicionaments de molts ajuntaments, consells comarcals, entitats ecologistes, sindicats i plataformes. De fet el Decret Llei 16/2019 no respecta en molts termes la pròpia Llei 16/2017 (un sistema energètic descentralitzat, fonamentalment de proximitat, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana…).

Les conseqüències d’aquesta deixadesa política, ens porten a l’aparició de projectes de línies de molta alta tensió (MAT) previstes per transportar electricitat de plantes eòliques i fotovoltaiques d’Aragó cap a Catalunya, que encara tensionen més el territori per l’impacte que generen al llarg del seu recorregut.

El govern (Parlament) de Catalunya no pot utilitzar aquests projectes (MATs) per pressionar a tots els sectors que reclamen una moratòria del decret 16/2019 i una planificació territorial de les renovables. 

El govern de Catalunya no pot donar suport a macro projectes eòlics marins com el projectat a la Costa Brava Nord només per assolir els objectius marcats de producció d’energia amb fonts renovables pel 2030.

El govern de Catalunya no pot obviar la seva responsabilitat en el no desenvolupament de la Llei 16/2017, no pot responsabilitzar de no assolir els objectius marcats per al 2030 al territori,  que l’únic que vol es implementar les renovables però d’una manera ordenada i consensuada.

Per això, el Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a:

  1. Presentar, en el termini d’un mes, un pla detallat i calendaritzat per elaborar un Pla Territorial de les Energies Renovables.
  2. Presentar un recurs contenciós administratiu al POEM si finalment és declarada zona d’ús prioritari per a l’energia eòlica el tram comprès entre el golf, el cap de creus i la badia de Pals, demanant la classificació com a zona de restricció.
  3. Aprovar una moratòria del Decret Llei 16/2019.
  4. Presentar, en el termini de tres mesos, un pla detallat i calendaritzat per desplegar la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic.
29 de setembre de 2021