Sabadell: l’actual model de participació al debat ‘Democràcia Participativa’

Al debat organitzat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell

sota el títol ‘Des de Sabadell, avancem per la democràcia

participativa’ els ponents van reflexionar sobre quin és l’estat actual

de la participació ciutadana en les decisions polítiques, com s’ha

arribat a aquest punt i com es pot avançar, segons informa Vilaweb Sabadell.

Ernest Espinós, expresident de la Federació d’Associacions de Veïns,

va explicar que als 70 hi havia “poca voluntat de tirar endavant amb

una democràcia burgesa”, però les demandes inicials es van anar diluint

amb els anys. Espinós va valorar que la formació d’òrgans de

participació ciutadana des de les institucions no ha estat efectiva, en

referència als consells de districte va afirmar que són “òrgans

controlats completament des del govern”. Però l’experiència

d’iniciatives ciutadanes com l’Assemblea per un Habitatge Digne o Sabadell Cruïlla

demostren, segons l’expresident de la FAV, que cal trencar amb les

estructures plantejades des de les institucions i “muntar

organitzacions independents que no siguin apèndix dels ajuntaments”.

Eduardo Giménez, del COP-Compromís per Ripollet,

va començar la seva intervenció assenyalant la diferència entre la

definició del concepte democràcia participativa i la concepció que

d’aquesta es té des dels “partits demòcrates”. Giménez va defensar que

“el que aquí és una utopia en altres llocs és realitat”, per

demostrar-ho va contraposar el model de Ripollet i altres ciutats amb

el model de Marinaleda. Aquesta intervenció va sorprendre alguns

assistents que desconeixien l’experiència d’aquest poble, situat a la

província de Sevilla, en què els habitants decideixen per assemblea el

preu dels habitatges, quins seran els seus pressupostos o les taxes que

hauran de pagar anualment. Una altra democràcia participativa, va

ironitzar Giménez, “és il·legalitzar partits que lluiten per una idea,

prendre la veu als ciutadans”.

Com a representant de l’organització, Jaume Casals va analitzar que “la

premsa està jugant un paper d’aliat del sistema, legitimant les accions

de govern”. Per altra banda, va fer referència a la consulta que es va

realitzar durant l’elaboració de l’Estatut, “una de les demandes

principals va ser el dret a l’autodeterminació i no va ser tinguda en

compte”. Casals també va voler posar exemples de participació, ell va

ressaltar el paper de la Comissió de Festes Populars que, segons va

afirmar, “s’ha mostrat com un model participatiu fet realitat a partir

de la voluntat de la gent”.