Tordera: El 88% dels veïns diuen no a l’ARE

Diumenge passat, mil quatre-centes persones o sigui el 88% dels veïns

que van participar a la consulta van dir "No" a l'ARE, mentre que 189

van dir que si, el 11,8%. La participació es va situar en 12,6%, uns

1590 dels 12.618 que configuraven el cens.

Cal remarcar que al municipi

hi ha 800 pisos buits i zones habilitades per construir-ne 1.200. L'ARE

que s'ha rebutjat pretenia reconvertir en urbanitzable sòl agrícola del

barri de Sant Pere. L’equip de govern municipal, format per CiU i ERC,

era favorable a l’ARE. En canvi, l’oposició, PSC i MAT, el rebutjaven.

CUP Sant Celoni :  

Article de la comissió de Territori publicat al Vilacup 11.

Estem vivint dies molt importants per al futur de Sant Celoni i la Batllòria. D’una banda, la consulta popular del 25 de gener passat, en què els celonins i celonines vam tenir l’oportunitat de posicionar-nos en contra de l’ARE de Can Riera de l’Aigua. I, d’altra banda, el proper Ple de l’ajuntament, en què els partits polítics amb representació estan cridats, gràcies a la moció presentada per la CUP i aprovada per unanimitat al Ple municipal del novembre, a votar a favor o en contra de la desclassificació del sector P-21 Les Ferreries.

Es tracta de dues patates calentes de l’agenda política celonina, relacionades amb el món de l’urbanisme i l’ordenació territorial, i que en els darrers temps s’han situat en l’epicentre de l’atenció informativa municipal. Cal destacar la tasca realitzada des de les diferents comissions de la CUP, sobretot en l’esforç per informar i portar al carrer el debat sobre ambdós casos. Actes al carrer, xerrades informatives, passejades, articles a la premsa, etc., una feina de formigueta que ha estat la llavor que ha permès que el 2009 arribi amb una consulta popular oficiosa per l’ARE i un debat sobre la desclassificació de la Ferreria. Alhora noves plataformes veïnals desvinculades de partits polítics i entitats, són també el fruit d’aquest debat. Segurament sense la feina de carrer i la pressió feta a nivell institucional, a dia d’avui, el grau de desinformació de la gent seria molt més elevat i aquests dos faraònics projectes es trobarien molt més a prop de la seva aprovació, gràcies al beneplàcit de CiU i el PSC. És necessari recordar les vegades que aquests dos partits han anat agafats de la mà i s’han tapat les vergonyes en qüestions relacionades amb l’urbanisme i el planejament?

El cas de la Ferreria a la Batllòria ha estat un procés llarg que s’arrossega des de l’any 1997, any en què l’Ajuntament governat pel PSC va decidir classificar aquelles 25 hectàrees de terrenys agrícoles i de ribera com a sòl urbanitzable d’ús industrial, ignorant l’Auditoria Ambiental de Minuartia, que el 1996 ja alertava del risc d’urbanitzar aquell espai. La síntesi d’aquests més de 10 anys és ben clara; d’una banda, mobilitzacions populars a favor de la preservació de la Ferreria, promogudes des del primer moment per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, recolzades per centenars de signatures de veïns i veïnes, i darrerament seguides per moltes més entitats i plataformes del municipi. I, d’altra banda, la manca d’iniciativa i voluntat mostrada per part dels diferents polítics que s’han assegut a la poltrona del govern municipal durant els darrers temps, des del tripartit PSC-ERC-ICV fins a CiU.

Durant els últims anys, tot i les bones paraules i petites bones intencions dels governs celonins, aquests han desaprofitat l’any de suspensió de llicències aconseguit el 2006, han buscat aixopluc en la manca de suport del Departament de Medi Ambient, han pretès negociar amb els propietaris, han buscat informes i més informes com a justificació per no haver de prendre decisions i tot sempre sota l’excusa exagerada de la por a indemnitzacions. Però ara ja no hi ha excuses que valguin, ha arribat l’hora de definir-se, d’ensenyar totes les cartes i demostrar si vertaderament, CiU i PSC, estan disposats a tirar endavant la desclassificació de la Ferreria. El compromís adquirit al Ple del novembre passat els posa entre l’espasa i la paret. Ara ja només depèn d’ells.