Vilafranca: Valoració de la CUP sobre les reunions de la moció de censura

Abans que cap partit ens respongués amb un document, vam tenir reunions amb CIU i ERC com a primer punt de contacte on vam poder explicar més concretament les nostres intencions i les nostres condicions per asseure’ns a parlar conjuntament.

D’altra banda, com a primera condició indispensable, es va dir que les reunions serien públiques, i que nosaltres o la resta de partits participants, explicaríem com es resoldria qualsevol intent de canvi a la població vilafranquina.

A dia d’avui ja hem donat per tancades totes les reunions que hem celebrat amb CIU i ERC per arribar a un acord d’investidura d’un nou alcalde, a través d’una moció de censura, acord que en cap cas arribarà més enllà (en el sentit d’entrar a formar part del govern amb una regidoria), com ja hem fet saber en repetides ocasions.  

Així doncs, ja hem realitzat totes les reunions i hem pogut treballar la majoria de punts que formaran part del document final, i estem a l’espera que CIU ens faci arribar el text refós final, on apareguin els últims temes discutits. D’aquest text refós la CUP en farà les esmenes pertinents. El document final es  presentarà a la nostra assemblea, la qual serà qui decidirà de forma definitiva, què hem de fer amb aquest document, i si es pertinent, o no, impulsar una moció de censura per formar noves majories de govern al consistori vilafranquí. Així doncs, hem cregut que ha arribat el moment d’explicar com ha anat tot el procés de treball del document, i fer públic i transparent un procés que, a vegades, s’ha mitificat o manipulat per veus interessades.

Les reunions s’han basat en el document de govern que va presentar CIU, ja que és la formació que aspira a l’alcaldia. El document s’ha analitzat per temàtiques i cada partit aportava les seves esmenes, segons el seu propi document elaborat prèviament. No obstant això, ERC es va negar a elaborar cap tipus de document o proposta de treball, argumentant que ells ja tenien el seu programa electoral, redactat per les eleccions de maig de 2007, com a document de govern. A pesar que des de la CUP vam insistir diverses vegades en el fet que era important saber les pretensions de tots els partits que volien impulsar una moció de censura, ERC va seguir negant-se a redactar un document, emparant-se en el seu programa electoral. Un programa elaborat en un context polític, social i econòmic totalment diferent al que ens trobem actualment i en els pròxims dos anys, sense entrar en el fet que els programes electorals de les formacions polítiques, ens tenen acostumats a ser un conjunt d’idees llençades, al vol amb un clar to populista per acontentar a l’electorat.

Tot i això, no vam voler frenar les reunions i vam prioritzar el fet de començar les reunions esperant que les aportacions d’ERC sorgissin en les taules de treball del document de govern. A partir d’aquí vam començar les reunions que han durat uns 4 mesos i mig (vacances de Nadal incloses) i totes han transcorregut d’una forma molt similar. En cada reunió es marcaven una sèrie de punts del document original de CIU a discutir, i la CUP feia les esmenes pertinents, extretes del nostre document “5 motors per al canvi”, que eren enviades amb antelació a CIU i ERC perquè les poguessin analitzar, i posteriorment discutir per arribar a un acord i consensuar un text refós. En cap de les reunions mantingudes ERC va presentar cap esmena per modificar ni el document de CIU ni les esmenes pròpies de la CUP, de manera que a la pràctica no han plantejat idees de govern pels pròxims dos anys. Des de la CUP, però vam demanar la seva participació activa en aquest procés, entenent que el debat constructiu s’ha de realitzar entre totes les forces polítiques que opten per a un canvi en el model de govern de Vilafranca. Per tant, podem afirmar sense por a equivocar-nos, que el document elaborat que portarem a votació a assemblea és un document bilateral redactat per CIU i la CUP.

D’altra banda, també hem volgut analitzar el que ha anat succeint a Vilafranca durant tot el procés de treball. És evident, i fins i tot comprensible, que els partits tinguin les seves pròpies estratègies i suposem que ningú es quedarà quiet esperant la resolució d’aquestes converses. Nosaltres hem estat els primers a seguir amb la nostra tasca política a l’Ajuntament, ja que per això moltes persones ens han dipositat la seva confiança, els quals no entendrien que treballar per aconseguir una nova majoria a l’Ajuntament suposés paralitzar la resta de fronts de lluita política.

Per això vam proposar una taula de partits per poder aprovar entre tots els grups municipals uns pressupostos que en temps de crisi necessitaven el consens de totes les parts. Però, ni CIU ni ERC hi van participar. D’aquesta manera, la taula de partits es va rebentar i va perdre el sentit. Tot i això, el nostre vot desfavorable a la proposta de pressupostos del PSC va ser a causa, una vegada més, de la poca implicació del PSC en les nostres demandes, prioritzant de nou partides que no veiem necessàries per davant de la despesa social, i menyspreant de nou a la CUP, adoptant tics de majoria absoluta, quan ja fa temps que estan en franca minoria.

D’altra banda, ens ha sorprès molt el paper que ha jugat ERC durant tot aquest període. La seva actitud ha estat del tot surrealista, ja que un dels partits que suposadament estava buscant un acord d’investidura per un nou alcalde vilafranquí, s’ha dedicat a atacar sistemàticament i de forma obsessiva a la CUP, part implicada en aquestes reunions. El paper d’ERC de cara a la premsa ha estat totalment destructiu, manipulant la realitat i arribant a dir mentides sobre membres de la CUP a través dels mitjans de comunicació locals. No hem entès aquesta postura, però no creiem que aquesta sigui la millor manera d’avançar en unes reunions per arribar a un acord. La postura dels membres de la CUP ha estat la d’adoptar una actitud madura davant d’aquestes declaracions i atacs infantils, obviant-los i prioritzant el fet de poder acabar les reunions.

Així mateix, hi ha hagut un punt d’inflexió que ha fet debatre a nivell intern la conveniència o no de seguir treballant amb aquests partits o qualsevol altre. Aquest punt ha estat la inhibició de TOTA la resta de partits a l’hora de defensar l’esmena a la totalitat (pactada a esquenes de la CUP) a la moció de la CUP en defensa d’un ciutadà vilafranquí atacat de forma directa i totalment injusta (com s’ha pogut comprovar posteriorment) per la justícia espanyola: el DAVID de la Fornal. Ens sembla evident que en el Ple municipal no es pot actuar amb aquesta opacitat i que cal donar explicacions al conjunt del poble de certes actuacions o accions.

Aquest és un punt important, ja que sempre des de la CUP hem valorat molt més la praxis política als discursos dels partits. No ens serveix de res que puguem acordar documents o pressupostos, si després els partits adopten actituds covardes, ja sigui davant la justícia espanyola, del ministeri de foment, d’empreses concessionàries de peatges, o pitjor encara, davant de les trucades que es fan des de les seus dels partits situades a Barcelona o a Madrid, i que fan que els polítics vilafranquins arribin a votar en contra dels interessos dels ciutadans/es de Vilafranca.

Així doncs, a partir d’ara i fins la resolució final del document que s’acabarà votant per  l’assemblea general de la CUP, analitzarem amb deteniment i responsabilitat la resolució d’aquest document, i l’explicarem detalladament a la nostra militància. Però també analitzarem i explicarem les actuacions de tots els partits en les diferents qüestions que s’aniran posant a sobre de la taula, i es portaran a votació en el ple. En aquests mesos haurem de resoldre diferents temes de vital importància, principalment urbanístics i socials, que poden definir el futur de la nostra vila, del nostre paisatge i de la realitat quotidiana de moltes i molts treballadors. Evidentment, tots els partits tenen el nostre document “5 motors per al canvi”, tots coneixen les nostres prioritats en temes tan importants com l’urbanisme sostenible, el creixement de la vila i la defensa de les classes populars. Ara és hora que qui vulgui ser realment una alternativa de govern es postuli i actuï de forma alternativa al què ha anat succeint a Vilafranca en els últims anys. Nosaltres seguirem amb la nostra lluita política diària, sense pressa però sense pausa, sense que ningú ens marqui els temps, ni les prioritats, sense dobles jocs i amb la coherència a un discurs que sabem que és el millor per Vilafranca.