Vic: Homenatge a la dona pagesa

Primer de tot em

presentaré: em dic Laia i sóc una dona.

Es per això que els

Maulets m’han convidat en aquest acte, perquè sóc dona i perquè sóc la primera

dona que es presenta d’alcaldable a Vic per la CUP.

No vull fer un

discurs sobre els drets i deures de les dones, ni sobre la igualtat o

les discriminacions, ni la violència de gènere; ja que la teoria

tothom de la sap molt bé, tothom la coneix i molt poca gent l’aplica.

Tampoc em posaré a

reclamar que la dona no és un “Floreru” i que no s’ha d’utilitzar la

dona com a símbol o objecte.

Sinó que parlaré

del dijous 8 de març de 2007.

Avui m’he llevat a

¾ de 7 m’he dutxat i he anat a ajudar a vestir, a donar a esmorzars i

acompanyar a l’escola a tres nens.

A les 9 he marxat

cap a casa i he estat fent feina: de casa, de la CUP, de l’escola…

A les 12 he

començat a preparar el dinar per estar a les 2 a dins l’aula treballant.

A les 6 he acabat

les classes i avui, com que falta una monitora d’autobús he hagut de fer la

ruta fins a Aiguafreda i que arriba a Vic a 2/4 de 8.

A les 8 he arribat

aquí a fer l’acte del dia de la dona treballadora.

A les 9 haig de ser

al Cafè de l’Orfeó de Vic fer presentar la tertúlia que fem setmanalment.

A les 12 arribaré a

casa, i si m’ha quedat alguna feina que no he acabat l’acabaré.

I cap a dormir.

Doncs a tot això

només cal afegir-li:

–

La vida familiar.

–

Els animals domèstics.

–

La jornada laboral precària.

–

Les hores extres.

–

Si tens alts càrrecs: reunions,

convencions…

També pots

afegir-hi:

–

El divorci (vol dir que la feina i les

preocupacions es multipliquen).

Resumint, vivim en

una societat patriarcal, on les dones tenim un paper de subordinació,

des de petits ens inculquen aquests valors que els anem assumint com a nostres.

Se’ns assignen uns rols (la casa l’ha de portar la dona, la criança dels

fills…) que alhora s’ha de compaginar amb els valors que a cada moment la

societat va marcant (treballar i rendir al màxim, ser competitiu…).

Però, cal recordar

a tothom, que el dia de la dona és cada dia ! I fins que els problemes de les

dones no siguin els problemes de tots, no tindrem una societat realment

igualitària!